Aconseguir activitat turística els 365 dies de l’any i trencar l’estacionalitat. Aquest és el gran filó que veuen en el projecte de Hard Rock a Vila-seca i Salou agents econòmics, socials i polítics consultats per l’ACN. Després de l’anunci ja llunyà, el 2012, de l'ambiciós BCN World amb sis resorts, el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) està més a prop d’incorporar un nou motor com a complement a PortAventura World.
La multinacional nord-americana vol començar d’aquí a un any les obres de la primera fase del projecte, que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa. El joc, la sostenibilitat i els dubtes sobre si encaixarà en el model de turisme familiar, i de si veritablement dinamitzarà la resta del territori, són el blanc de les crítiques.
Uns plans de gran magnitud
Tot i que les dimensions són més reduïdes que les que va posar damunt la taula Veremonte ara fa set anys, els plans de Hard Rock a la Costa Daurada són de gran magnitud. La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte que farà per fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats. La intenció de la companyia és començar a construir la primera fase, de 665 milions, el maig del 2020.
Inclourà un miler d’habitacions en dos hotels -—un d’ells impulsat per PortAventura—, un casino amb 1.200 màquines recreatives i 100 taules d’aposta, 75 botigues de luxe al llarg d’una gran avinguda, una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones. També disposarà de l’oferta Hard Rock Live —que ja ofereix a Las Vegas i Orlando— i que promociona «el millor entreteniment en directe» amb concerts i espectacles diversos. El pla també preveu construir nous espais per congressos.
Durant la construcció d'aquesta primera fase i un cop estigui acabada, Hard Rock estima que es crearan 11.500 llocs de treball directes i indirectes, i que l’impacte econòmic a la regió serà de 1.300 milions d’euros. La previsió és que pugui atreure uns dos milions de visitants a la Costa Daurada. Només PortAventura en va rebre cinc milions l’any passat i amb Hard Rock obrirà els dotze mesos de l’any —ara tanca durant l’hivern—, amb tota probabilitat.
És el model que necessita la Costa Daurada?
Segons el catedràtic d’Economia de la URV, Juan Antonio Duro, Hard Rock és una oportunitat perquè Tarragona deixi de ser la segona demarcació de l’Estat, després de les Illes Balears, on l’estacionalitat turística és més elevada. Segons el catedràtic, el projecte tindrà un impacte positiu en l’economia i complementarà l’oferta existent. Duro creu que impulsarà el sector de la construcció, atraurà congressos internacionals multitudinaris —per la seva ubicació central entre els Estats Units i la Xina— i potenciarà el port i l’aeroport.
Al seu torn, el professor de planejament territorial i urbanístic de la URV, Robert Casadevall, critica que «s’han modificat i alterat substancialment tots els planejaments territorials» per encabir el projecte. A més, posa en dubte que hi hagi prou mercat de turisme de convencions per la «competència fortíssima en accessibilitat i imatge» amb Barcelona. Malgrat tot, veu «saludable» que la proposta inicial de BCN World s’hagi «ajustat a la realitat».
Originalment, el CRT preveu la construcció de 2.500 habitatges que no es van arribar a construir «ni tan sols durant la bogeria immobiliària», apunta Casadevall. Cal tenir en compte, a més, que segons dades del 2017 hi havia 43.000 habitatges secundaris i uns 21.000 de buits en els cinc municipis més immediats al CRT. Per aquest motiu, el professor creu que s'ha perdut una oportunitat per substituir aquesta oferta residencial dispersa i «poc eficient» per la planta hotelera que ja preveu el projecte.
El cas és que els terrenys s’han revaloritzat i que Hard Rock pagarà a la Caixa uns 120 milions d’euros —aquesta és la darrera xifra que ha transcendit— per poder aixecar-hi el projecte. Segons el portaveu de la plataforma Aturem BCN World, Joan Pons, el grau d’incertesa continua sent «molt alt, com teníem el 2012». Al seu parer, el projecte no es desencalla «perquè econòmicament no és tan profitós com s’havia plantejat». Si ho fos, diu, «les empreses s’estarien barallant» per ser-hi i al concurs per obtenir les llicències de joc «no se n’hauria presentat només una».
Pons, que aquest darrer mandat ha estat regidor de la CUP a la Canonja i conseller comarcal del Tarragonès, insisteix que aquest model planteja «un resort gairebé tancat on el turista ho pot tenir tot durant unes vacances». Això, avisa, impedeix que els beneficis de la seva estada reverteixin en la resta del territori, com creu que fa el model actual de turisme familiar i sol i platja.
La plataforma opositora creu que el projecte encara es pot aturar perquè les obres no han començat, perquè va presentar un contenciós contra el pla director que confien que es resolgui l’any vinent i perquè el model «cau pel seu propi pes». «Si això hagués estat tan bo com deien el 2012, i abans amb Eurovegas, ja s’hauria desenvolupat», insisteix Pons.
Els sindicats recelen de la qualitat del treball i els comerciants creuen que tot suma
Des que es va fer públic el projecte, els principals sindicats n’han qüestionat la vessant social, econòmica i ambiental. CCOO dubta de la xifra real de llocs de treball que es crearan i si aquests seran de qualitat, estables i si respectaran els convenis col·lectius vigents. L’organització mostra preocupació per un projecte «associat a un gran impacte ambiental, amb edificis enllumenats i colossals, grans zones d'aparcament per a vehicles motoritzats i sense un pla de mobilitat associat».
En la mateixa línia, el secretari general de la UGT, Joan Llort, avisa que «el que ens ha demostrat PortAventura és molta inestabilitat en el treball, subcontractacions i precarietat». A més, Llort fa notar la «incertesa» sobre el projecte, del qual constata que no en transcendeix gairebé res. Els dos sindicats majoritaris també consideren «injusta» la rebaixa dels impostos al joc, del 55 al 10%, que CiU i PSC van aprovar al Parlament per l’antic BCN World. Això, avisen, fa perdre recursos necessaris i contribueix a incrementar la ludopatia.
Els botiguers de Salou, al seu torn, consideren que el projecte sumarà i no temen la competència del centre comercial que impulsa Value Retail —el mateix operador de la Roca Village. Més que per les vendes que els pugui restar, el president de l’associació Shopping Salou, Juli Vilaplana, diu estar preocupat perquè tenen «poc temps» per adequar la ciutat «perquè sigui tan atractiu passar una tarda al passeig Jaume I com al nou centre comercial». En aquest sentit, els comerciants aposten per dinamitzar el centre, també de nit, perquè els visitants del Hard Rock surtin del resort i facin despesa a la ciutat.
Els municipis avalen el model integral
El projecte genera consens polític als municipis que acullen el Centre Recreatiu i Turístic (CRT). L’alcalde de Salou i cap de llista de Sumem per Salou, Pere Granados, defensa que amb Hard Rock es posicionaran com una destinació referent a Europa i a la resta del món, sobretot en nous mercats com l’asiàtic.
Granados insisteix que Hard Rock no serà només un casino, sinó «un projecte integrat amb una nova oferta turística relacionada amb l’entreteniment, concerts i espectacles de primer nivell, els incentius i un ‘shopping’ importantíssim». Segons el candidat a la reelecció, a més de crear llocs de treball, Hard Rock esdevindrà «un motor econòmic» obert tots els dies de l’any.
El cap de llista de Vila-seca Segura (VS-Junts), Pere Segura, subratlla que el projecte és fruit d’un consens molt ampli i que diversificarà i complementarà una oferta «molt potent». «Ens ajudarà en el principal objectiu que tenim, que és desestacionalitzar el nostre turisme i generar feina de forma permanent», destaca. A més, Segura insisteix que el projecte gira al voltant de l’oferta familiar i la música, i que el joc només és un component més. «Pensar el contrari és erroni. Ningú no es planteja que el turisme de creuers es basa en el joc perquè el vaixell tingui un casino», argumenta.
Per la seva banda, l’alcaldable de Cs a Salou, Pere Lluís Huguet, aposta per garantir les inversions, sempre amb criteris de «sostenibilitat i racionalitat». «Estem a favor dels projectes que permeten incrementar la qualitat del turisme, desestacionalitzar-lo i atreure nous perfils de visitants», assenyala. El seu homòleg a Vila-seca, Joan Anton Ramírez, tanca files amb el projecte, que considera una aposta de futur clau per als interessos del municipi. «Són moltes les famílies i empreses que encara pateixen les conseqüències de la crisi i és la nostra obligació facilitar una nova etapa de dinamització econòmica i de creació d’ocupació», conclou.