L'escenari captiva només posar-hi un peu. La Masia de Castelló, o senzillament Castelló, és un d'aquells nuclis de població que va patir un despoblament vertiginós arran de la industrialització del seu entorn a mitjans del segle XX. Assentat a la Vall de Llors, en un dels extrems del Baix Camp, a tocar del Priorat i a mig camí entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, el poble, d'origen medieval, va formar-se al voltant d'una casa pairal. Des dels anys 90, un grup de voluntaris lluiten per la seva recuperació a través de l'Associació Masia de Castelló.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Avui, el poble, que pertany a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, ha ressuscitat gràcies a la feina desinteressada de desenes de voluntaris i voluntàries que han dedicat part de la seva vida a dignificar el que havia quedat reduït a quatre pedres entre matolls. Des de fa 22 anys, organitzen el Pessebre dels Estels, una cita ineludible de les festes de Nadal a casa nostra que omple de vida aquest petit reducte d'orgull rural entre muntanyes.
Santi Nomen: «Volem ser el pessebre vivent del sud de Catalunya i que la gent se'l faci seu»
L'any passat van passar-hi fins a 7.000 visitants. Una oportunitat d'or per donar a conèixer la tasca de l'entitat i la realitat d'aquesta terra i al mateix temps reivindicar oficis antics, que són l'ànima d'aquest pessebre vivent. Són quatre dies de representació (22, 26, 28 i 29 de desembre, amb passis a les 18 i les 19 hores), però el treball és ingent i els preparatius no s'aturen en tot l'any. «Volem ser el pessebre vivent del sud de Catalunya i que la gent se'l faci seu. Estem polint un diamant en brut», reivindica Santi Nomen, president de l'associació.
El Santi posa en valor l'actiu cultural, paisatgístic i turístic que suposa Castelló pel territori, però «per damunt de tot, hem aconseguit reunir un actiu humà que no té preu», destaca. «Aquí s'impliquen persones de tots els nuclis de Vandellòs i l'Hospitalet, però també de Mont-roig, de Reus, de Riudoms, del Priorat, l'Ebre... Aquest atractiu no el podem deixar perdre i l'hem de donar a conèixer per tot el Camp. Estem a escassos 30 minuts de Tarragona», apunta.
Carlos Alberto, o 'Teto' com li diuen, és un dels col·laboradors que sacrifica caps de setmana i tardes lliures per posar a punt el poble. Hi treballa en la instal·lació elèctrica, un dels grans reptes perquè el pessebre llueixi com mereix. «Enguany tenim un 25% més d'extensió i hem hagut de tirar 2.000 metres de cable i posar més de 30 focus», comenta sense deixar de toquejar unes caixes d'interruptors i els leds que il·luminaran els nous senders que s'han obert recentment.
Una seixantena d'escenes representades per més de 400 figurants
Certament, el Pessebre dels Estels no ha parat de créixer i s'ha fet molt gran els darrers anys. «Volem millorar l'experiència del visitant, que es pugui passejar sense cues i gaudir de tots els espais. Tenim més escenes, un recorregut més llarg i més amplitud», apunta el Santi.
Aquest Nadal, el pessebre superarà la seixantena d'escenes, amb més de 400 figurants representant postals clàssiques com el Naixement o els pastors, però donant protagonisme als oficis antics com ara l'herbolari, el matalasser, les filadores, els llenyataires o el terrissaire. Sumant els equips de taquilles, aparcament i la resta de persones implicades, l'organització del pessebre implica a prop de 500 persones.
És hora d'esmorzar a la Masia de Castelló i el 'Teto' engega la megafonia per avisar tothom que les brases estan a punt. D'entre tots els racons del poble, gens abandonat aquests dies, van arribant voluntaris de totes les edats atrets per l'olor de botifarra, llonganissa i arengada. Seiem a taula una vintena. «Si hem de treballar, ho haurem de fer amb la panxa plena», semblen justificar-se.
A la cuina, la Teresa Jardí prepara el brou que serviran l'endemà per a Santa Llúcia, patrona de Castelló. «És la nostra Festa Major, un dia important per a tots nosaltres. Pujaran més de 150 persones i val més que ho tinguem tot avançat», confessa.
[predef]tarragona-whats-192[/predef]
«Tots els objectes i les eines que tenim són donacions que ens fa la gent»
Quan acabem el tiberi, la Rosa Nomen ens guia pel carrer principal del poble. Ens mostra algunes de les escenes que ja estan a punt per al dia 22. Són dues de les cases que s'han construït els últims anys al poble i que durant aquestes festes es disfressen en una botiga de queviures i un herbolari. «Tots els objectes i les eines que tenim són donacions que ens fa la gent i que recuperem per al pessebre. Algunes les restaurem i altres les conservem com arriben», detalla.
La Rosa és una enamorada de la Masia de Castelló. És el seu «hobby», diu. Parla amb passió de tota la feina que han fet i la que tenen per davant. «Som gent altruista, cadascú amb el seu ofici i les seves ocupacions, però ens dediquem a treballar aquí de forma desinteressada els dies que tenim lliures», exposa. Alguns d'ells, a més, tenen arrels a Castelló, origen de moltes famílies que van marxar a viure a Vandellòs o l'Hospitalet als anys 50.
La Rosa apunta una altra de les raons de ser del Pessebre dels Estels: «Mostrem oficis antics i ho fem amb rigor. En cada escena hi ha com a mínim una persona que sap el que fa, que coneix l'ofici o que li ve de família, ja sigui el fuster, l'elaboració de la mel o les herbes medicinals».
És el cas de l'Antonio Bonfill, que ve de Capçanes, tot i que els seus avis eren d'un poblet proper que també depenia de Vandellòs. Fa 14 anys que hi col·labora ensenyant als visitants del Pessebre dels Estels una tècnica inherent al territori, l'art de la pedra seca. Assegura que té 72 anys, però costa de creure veient-lo manipular les roques del terreny que amuntega a la barraca que ha construït als peus de lo Tossalet. «La vaig començar des de zero —recorda—, però a poc a poc l'hem anat fent més gran. Aquest ofici me'l va ensenyar el pare i durant els dies del pessebre jo el puc ensenyar a la gent que ve».
Ell representa un d'aquells actius que no té preu i que fan possible que el Pessebre dels Estels guanyi adeptes any rere any. Una idea de quatre amics que fa 22 anys van engegar la maquinària i que segueixen al peu del canó reivindicant paisatge, territori i cultura. Un pessebre vivent únic que posa en els mapes de milers de visitants el nom d'un poble abandonat, però amb molta vida.
Més informació i entrades, a la pàgina web de la Masia de Castelló.
