La platja de Cunit.

Cadascú a la seva

«Cada ajuntament prioritza la gestió del litoral que és més beneficiosa pel seu municipi»

Poc abans que la pandèmia canviés completament les nostres vides es va fer a Coma-ruga una reunió amb diferents ajuntaments del litoral per tractar el problema de la pèrdua de sorra a les platges. Va ser una trobada on van assistir representants de diversos consistoris, des de Sitges fins a Tarragona, i on s’havien de posar les bases de l’estratègia a seguir per impulsar una millor gestió del litoral.   

La trobada es va englobar sota el nom del Pacte de Coma-ruga i volia vendre una imatge d’unitat. Segons van explicar els participants, calia una estratègia conjunta de tots els municipis del litoral per poder presentar propostes consensuades a les altres administracions, o sigui la Generalitat i l’Estat.

Fa poques setmanes, el doctor en geologia i geografia Xisco Roig —expert en projectes de regeneració del litoral— reiterava en un acte al Vendrell que no tenia cap sentit que cada municipi es gestionés «la seva parcel·la de platja». L’evolució del mar i el litoral no entenen de fronteres i les decisions que es prenguin han de ser comunes a tota la costa.

La teoria és clara i sembla lògica, però una vegada més, embarranca a l’hora de passar a la pràctica. Amb una pandèmia pel mig, els municipis del litoral s’han començat a moure per revertir la situació actual, i la sensació que fa és que cadascú va a la seva, prioritzant que la gestió del litoral sigui beneficiosa pel seu municipi i pels seus veïns.

Un exemple el tenim amb el desmantellament del Port de la Tèrmica del Foix, que afegeix incerteses al que pot passar a la costa de Cunit, Calafell i Cubelles. Tal com reconeixien des de l’Ajuntament de Cunit aquest dilluns, dels diferents escenaris plantejats per Endesa, no n'hi ha cap que benefici de forma igual a tots tres municipis. La sensació és que cada consistori acabarà prioritzant allò que pugui ser millor per la seva zona.

Un altre exemple d’aquesta dispersió d’estratègies és que, mentre Xisco Roig comminava els ajuntaments a desconstruir elements que externs, com ara els passeigs marítims o els espigons, des de Cunit s’aposta per mantenir aquestes últimes estructures, tant per una qüestió sentimental com perquè això els pot ajudar a retenir la sorra de les platges.

I en el fons és una cosa que té la seva lògica, ja que, al cap i a la fi, els representants polítics es deuen als seus veïns, que són els que els han votat. Difícilment un ajuntament accedirà a prendre una decisió que perjudiqui la seva platja, però que pugui suposar un benefici més gran a l’àmbit general.

Al final, la realitat i les necessitats de cada municipi (i les polítiques) són les que s’acaben imposant, per molt que es facin les habituals escenificacions d’unitat estratègica de cara enfora. L’avantatge d’això és que ens permetrà comparar les diferents actuacions de cada municipi i veure quines són les que funcionen millor per frenar la regressió del litoral. S’accepten apostes.