El brot italià del coronavirus, el primer en grans proporcions que s'ha viscut al continent europeu, està afectant tot el país transalpí i està despertant els temors arreu d'Europa. De res semblen servir els baixos índexs de mortalitat o els missatges de precaució i prudència des de les institucions. L'alarma a Itàlia, concretament al nord del país, està provocant conseqüències en molts àmbits. Un d'ells, l'esportiu.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
I una de les disciplines amb més presència del Camp de Tarragona a terres italianes és l'hoquei patins. Els reusencs Adrià Català, Marc Vázquez, Xavi Rubio i Marc Ollé i el vallenc d'adopció Jepi Selva són els principals noms del nostre esport que viuen de forma més o menys intensa tota la polseguera aixecada per l'aterratge del coronavirus a Itàlia.
Les competicions, aturades
La màxima categoria d'hoquei patins a Itàlia està aturada. Aquest pròxim cap de setmana s'havia de disputar la Copa Itàlia amb vuit equips participants però s'ha ajornat i caldrà trobar una nova data. Fins i tot es van suspendre dos partits de la darrera jornada de la Sèrie A després del primer cas de coronavirus a Codogno: el Lodi-Forte dei Marmi i el Montebello-Bassano. Tots aquests equips menys el Forte dei Marmi es trobaven en la zona nord del país, la més afectada en les darreres hores. El reusenc Xavi Rubio (25 anys) va ser el primer a rebre les conseqüències del coronavirus, ja que actualment forma part del Forte: «Al nord d'Itàlia està tot tancat i no poden ni entrenar», explica el ganxet que viu a 200 km de la zona zero del virus a Itàlia.
Tan Rubio com el vallenc Jepi Selva (34 anys) viuen i veuen a distància totes les conseqüències del coronavirus. Selva juga al Viareggio i viu al centre de la ciutat, a uns 230 km de Codogno i una mica més lluny dels focus a les províncies de Piamonte, Lombardía i Véneto. L'exjugador del Vendrell i del Reus, que actualment viu la segona etapa al Viareggio, reconeix que «estem vivint una petita pretemporada, podem entrenar amb normalitat i aquí s'està fent vida relativament normal; s'han celebrat els carnavals i ha assistit molta gent», tot i que no amaga que es viu amb certa preocupació la situació al nord del país.
Marc Vázquez i Adrià Català, tranquils tot i estar en la zona afectada
Ben diferent és el panorama en les regions més afectades: Lombardia, Véneto i Piamonte, localitats on han rebut ordres de confinament durant una setmana. Ho viu en primera persona Marc Vázquez (24 anys). L'exintegrant de la pedrera del Reus Deportiu competeix al Sandrigo, equip de la localitat amb el mateix nom situat a la província de Vicenza, dins la regió del Véneto. El reusenc, a uns 170 km de Codogno, ha vist com els entrenaments del seu equip han quedat ajornats fins a pròximes ordres i reconeix que «la gent està espantada, és normal; Itàlia és el segon lloc on més casos hi ha hagut fora de la Xina, els carrers són buits i hem viscut el carnaval més apagat de la història».
Vázquez tornarà a Reus en les pròximes hores per complir amb quelcom programat: seguir amb els estudis i sotmetre's a diferents avaluacions. Serà una visita exprés, sortint d'Itàlia dijous i tornant-hi dissabte: «Em trobaré un enrenou a l'aeroport de Venècia que no em puc imaginar, espero que no posin problemes per ser ciutadà del nord d'Itàlia». El reusenc, que afirma que «qui digui que no s'alarma aquí, menteix», també reconeix la gran tasca del govern italià a l'hora de gestionar-ho tot: «Com a país, Itàlia ha demostrat estar molt preparada des del primer moment amb informació a l'instant i constant, m'he sentit segur». Una seguretat que la família, a distància, no ha tingut amb tanta contundència: «Ja he informat als meus, sóc esportista i jove, em cuido i no estic en el grup de risc», ha detallat Vázquez als seus familiars més preocupats.
L'altre afectat és Adrià Català (25 anys). El porter competeix al Trissino, equip d'una petita localitat de la província de Vicenza (regió del Véneto) de poc menys de 9.000 habitants i situada a uns 160 km de la zona zero. Tot i que es troben dins d'una regió afectada, fan vida relativament normal. El seu club no ha suspès els entrenaments i fins i tot l'hoquei base entrena amb l'única excepció que les sessions són a porta tancada. Català explica que «crec que van fer bé anul·lant la Copa Itàlia, es disputava a Lodi i anava a ser un enrenou». El reusenc transmet que viu la situació amb calma, normalitat i sense por, entenent totes les actuacions del govern italià com a preventives.
Això sí, la reacció de la població no ha anat en la mateixa línia: «Aquí han apujat els preus dels desinfectants, vaig anar a fer la compra normal i vaig veure una mare i una filla on la nena portava mascareta de les que no serveixen de res i la mare no»; afegint que «algú va tossir pels passadissos i tothom se'l mirava, ara ja no existeixen els refredats i tot és coronavirus», afirma irònicament. Català és conscient de la importància de tot allò que s'està vivint amb aquesta malaltia però no pot evitar veure el vessant positiu de la seva situació personal: «Com a mínim ja no jugo al Lodi, fa dos anys hi era allà».
Marc Ollé, el més pròxim a l'epicentre
Marc Ollé (27 anys) és l'esportista reusenc que més a prop ha viscut l'esclat del coronavirus a Itàlia. Actualment és jugador del Monza i viu a la ciutat del mateix nom, situada a uns 70 km d'on va aparèixer per primer cop el virus (Codogno) i a 50 de Lodi. El passat diumenge al matí, hores després d'enfrontar-se al Sandrigo de Marc Vázquez, ja va veure com s'anunciava les suspensions de les classes i es prohibia qualsevol esdeveniment que agrupés moltes persones. El seu club va comunicar a la plantilla que suspenia tots els entrenaments i que disposaven de, com a mínim, vuit dies lliures.
Ollé, davant aquestes circumstàncies, no s'ho va rumiar i va tornar cap a Reus: «Un veí meu, estudiant d'Erasmus a Monza, i dues persones més vam agafar un cotxe i després d'onze hores de carretera vam tornar a casa; vam descartar l'aeroport perquè els preus dels vols es van disparar i per evitar algun possible contagi». Ollé es troba en perfecte estat i, tot i que el virus no va arribar a la seva zona, la població va preparar-se per a una setmana de confinament a casa: «Els supermercats van rebentar, tothom comprava de tot, semblava una pel·lícula». L'exroig-i-negre està ara a casa i ara espera novetats per part del seu club, tenint previst tornar cap a Monza si l'activitat professional a l'hoquei torna a la normalitat.
Diferents punts de vista de cinc esportistes del territori que tenen un nexe en comú: s'està generant una alarma excessiva en la societat per a una malaltia amb la qual, tot sembla indicar, caldrà conviure un temps fins que es trobi un remei efectiu. Tot amb la mirada posada en el dissabte 14 de març quan l'equip d'hoquei del Lodi haurà de visitar el Palau d'Esports del Reus Deportiu per jugar-se la primera posició del grup A la Lliga Europea.