Josep Poblet deixa la política. El POLÍTIC en majúscules de la Tarragona de les darreres dècades anunciava ahir davant un auditori de més de 600 persones a Vila-seca que no optarà a la reelecció com a alcalde de Vila-seca el pròxim mes de maig.
Amb aquesta decisió - meditada des de fa temps però que poques persones del seu entorn personal i polític coneixien, fins al moment de fer-la pública ahir – posa punt final a una carrera política llarga, densa i sòlida que l'ha convertit, durant molts anys, en l'home amb més poder i capacitat de decisió de la província. De fet, segurament, Tarragona no seria la mateixa que és sense un polític com Josep Poblet, al capdavant de la Diputació per un cantó i amb presència decisiva en les taules on s'han ideat i executat les accions importants en clau territorial durant tots aquests anys, per l'altre.
Ja hi haurà temps i tecles per escriure durant els pròxims dies i setmanes sobre el meló que s'obre ara a Vila-seca, el seu successor, o els resultats que pronostiquen les primeres enquestes i que no són precisament còmodes pel PDeCAT vila-secà. Poblet ha estat una autèntica màquina de guanyar eleccions i de revalidar majories absolutes gràcies al seu carisma personal i al marge del desgast que el seu partit ha patit durant la darrera dècada i que ell ha sabut esquivar amb relativa comoditat, tot nedant i guardant la roba. El repte pel seu successor al maig és, sense dubte, majúscul.
Poques hores després d'haver començat a dir adéu a la primera línia política, és just destacar que, amb les seves virtuts i amb els seus errors, Poblet ha estat un polític amb ambició i al qual no li ha tremolat el pols a l'hora de prendre decisions. A Vila-seca però també – i sobretot – a la Diputació. Aquest tarannà li ha servit per transformar el seu poble i situar-lo a l'epicentre turístic de la Costa Daurada però sobretot i durant aquesta última dècada per dirigir amb cordial però implacable mà de ferro l'administració més agraïda i rica de totes, la Diputació.
Des del capdamunt del Passeig de Sant Antoni, Poblet ha fet política de xec i foto, cert; però també n'ha fet molta de la bona. De la que potser a ulls del ciutadà no s'acaba de percebre, però que l'administració local sí que coneix, demana, rep i agraeix. I que no sempre té projecció pública. Ni cal. És aquella política que l'ens provincial executa amb rigor i eficàcia tècnica a través d'una màquina greixada i a ple rendiment que treballa principalment al servei de la regió i més enllà del triangle Tarragona-Reus-Vila-seca.
Com tot a la vida i més en uns temps com els actuals en què els polítics són escrutats sota el prisma del dubte i la desconfiança, la figura de l'omnipotent Poblet també ha patit el desgast dels temps que corren. 30 anys en política són molts, potser massa, i el fet d'estar sempre en una posició rellevant i amb poder han generat certa sensació de manca de transparència sobretot a Vila-seca amb el cas del CAP com a punta de l'iceberg. Si bé va quedar arxivat, sí que ha aconseguit dibuixar en l'imaginari popular local cert desgast de Poblet i el seu equip. En un vessant més personal, la imputació de la seva esposa en el cas INNOVA de Reus, d'on era directora financera del hòlding, també ha suposat un dels episodis més durs i traumàtics de la seva carrera política.
En clau més intel·lectual i ideològica, que amb el pas dels anys és la que acabarà perdurant, un profund coneixement de la demarcació, de les seves singularitats i de la necessitat constant de reequilibri territorial combinats amb una ambició creixent com a regió que necessita imperiosament visualitzar-se al món i buscar el seu lloc a Europa, a més d'un seguit de bones idees, meditades i prou clares, de cap a on hem de seguir anant com a segona àrea metropolitana de Catalunya aquest segle XXI, són alguns dels mèrits que se li poden atribuir a Josep Poblet. Deixa molta feina feta i temes encarrilats que altres tindran fàcil seguir avançant si així ho desitgen. Ell marxa. I amb ell, una manera de fer política que ha marcat a foc la història recent de Tarragona.