L'eruga processionària és la denominació popular que rep la 'Thaumetopea pytocampa', en referència a la manera curiosa que té de moure's per terra: són erugues que es mouen en filera, una rere l'altra. Ara bé, si les veus en plena natura i et generen curiositat amb aquest comportament, no t'hi acostis gaire perquè tenen alguns perills, tant per a tu com per als teus animals de companyia —si en tens—, tal com explica 'Carácter Urbano'.
- Et recomanem: Descobreix les 10 classes principals de dinosaures
CONTINGUT:
1. Quines característiques té l'eruga processionària?
2. Representa un perill per a la gent?
Quines característiques té l'eruga processionària?
Es tracta d'un invertebrat que també rep els noms de «processionària del pi» o d'«eruga del pi»: això es deu al fet que, quan esdevé una papallona adulta, es dedica a pondre ous a dalt de tot dels arbres, sobretot als pins. Ho fa normalment de juliol a agost i, quan les larves surten dels ous, queden resguardades per unes bosses peculiars fins que arriben a l'etapa adulta.
El seu comportament és d'allò més singular, perquè les caracteritza una actitud molt gregària: treballen i conviuen cooperant.
Mentre els dura la fase de larves, aquestes erugues conviuen juntes a dalt d'un arbre. Quan arriben a la tercera etapa de larves, els surt el pèl que provoca urticària i duen a terme la construcció de les bosses que les protegeixen. S'hi passaran tota l'època d'hivern: de dia, es quedaran dins de les bosses, i únicament en sortiran al vespre, per buscar aliment.
La fase més important de la seva alimentació es produeix entre els mesos de febrer i abril, perquè els cal completar la darrera etapa com a larves. Un cop completada, comencen a baixar dels arbres pel tronc, en direcció al terra, amb la forma de filera tan característica que els ha conferit la seva denominació popular. Això ho fan perquè el cap els quedi resguardat dels possibles atacs d'algun ocell depredador.
Encapçala la filera d'erugues una larva femella, que es mou amb la intenció de trobar un sòl càlid en cas que estigui en un ambient més aviat fred, o una terra fresca en cas que estigui en un ambient càlid. Quan ja ha trobat el sòl perfecte, procedeixen a enroscar-se i a enterrar-se sota terra, amb el cap resguardat.
Cadascuna de les erugues fabrica un capoll i, posteriorment, això dona lloc a la crisàlide després d'uns 21-30 dies. D'ella en sortirà una papallona que tindrà una vida d'entre 24 i 48 hores, un període en què s'haurà d'aparellar i donar pas, així, a un cicle vital nou.
Representa un perill per a la gent?
Podria ser que aquest comportament ens entendreixi i ens generi curiositat quan veiem les erugues desplaçar-se en fila mentre passegem per un entorn amb pins. Ara bé, cal que sàpigues que aquesta espècie comporta riscos per a les persones.
El pèl urticant de la processionària se'ls pot desprendre i quedar suspès a l'aire, cosa que pot irritar tant les vies respiratòries com la pell i, en alguns casos, pot causar reaccions de tipus al·lèrgic. Aquesta reacció és culpa del verí que tenen aquestes erugues, la 'Thaumatopina', una toxina que ens ha de fer anar amb peus de plom.
Quan es produeix un contacte entre la 'Thaumatopina' i el cos humà, s'allibera histamina, i això desemboca en una reacció de tipus al·lèrgic. La composició d'aquesta substància, de fet, és molt semblant a la toxina que tenen les ortigues, i pot provocar inflor, picor i asma, o una classe de dermatitis que s'anomena «dermatitis de l'eruga».
Té riscos per als gossos?
Tant els nens com els gossos són les possibles víctimes d'aquesta eruga, perquè els pot originar curiositat i es poden sentir impulsats a acostar-s'hi. Ara bé, cal que siguis conscient que, si bé per als humans representa un perill, per als gossos pot comportar la mort.
Quan una mascota entra en contacte amb la processionària, pot arribar a patir una reacció important que li origini un xoc anafilàctic, que tindria conseqüències molt serioses. Si passa això, conserva el cap fred i ves cap al veterinari.
No resulta gaire complicat esbrinar si el teu animal ha estat en contacte amb la 'Thaumatopina' de la processionària: tindrà inflor i taques vermelles a la boca i al morro. A banda, podria ser que vomités i que la seva llengua comencés a patir un procés de necrosi. Igualment, la toxina causa conjuntivitis a nivell dels ulls, i pot originar trastorns gàstrics greus.
També cal que sàpigues...
Tot i que aquestes erugues ens poden fer encendre totes les alarmes, no tot són notícies dolentes: els depredadors que les persegueixen són nombrosos, cosa que fa que en rares ocasions esdevinguin una plaga. Ara bé, en alguns moments de l'any com la primavera s'ha d'estar més atent, i hi ha diversos factors que podrien potenciar que s'acumulin en determinats indrets.
Els seus efectes no van dirigits únicament als gossos i als humans: també afecten els arbres, i s'afirma que són els defoliadors més importants de les pinedes del territori espanyol. Ara bé, no representen un risc de plaga ni tan sols quan el seu nivell és dels més importants: sempre hi ha depredadors que en fan un control natural.
Encara que compti amb enemics importants dins del grup dels insectes, els rèptils, les aus i els mamífers, el seu depredador més rellevant és el Cordyceps, una espècie de fong que té espores que s'enganxen al pèl de la processionària mentre baixa dels arbres. Quan es posen sota terra, el fong es reprodueix i s'alimenta dels teixits orgànics de les erugues, cosa que acaba amb elles.
Ara bé, igualment hi ha diferents maneres de controlar-les artificialment: des d'eliminar les bosses de protecció que fabriquen fins a fumigar els arbres amb insecticida, abans que assoleixin la tercera fase de larves. Sigui com sigui, la tècnica més efectiva és caçar els mascles per mitjà de trampes amb feromones, cosa que farà que la capacitat de reproducció de la processionària es vegi limitada.