En una campanya electoral qualsevol escletxa que pugui ser utilitzada per seduir un potencial votant és aprofitada. Els polítics i els missatges han d'arribar allí on hi ha el poble i no hi ha cap dubte que els ciutadans —la gran majoria— són a les xarxes. L'any 2011 sembla ara molt lluny però va ser en aquella campanya de les municipals que les Blackberry i el Twitter van començar a fer-se notar en l'estratègia dels partits i ja no hi ha hagut marxa enrere.
Amb la batalla per les municipals servida, qui es passegi per les xarxes socials veurà com els caps de campanya hi han posat molts esforços per demanar el vot ja sigui amb perfils del mateix partit o potenciant la marca dels i les alcaldables. La regió de Tarragona evidentment no és una excepció i, de fet, la proximitat que tant es busca en unes municipals fa que Facebook, Twitter o Instagram esdevinguin l'aliat perfecte per rascar vots. Hi ha sigles i candidats, com és el cas de Ciutadans, que compten amb una estratègia de partit molt marcada a l'hora de distribuir missatges a les xarxes i d'altres que han vist en elles la seva 'salvació' per expandir conceptes amb poc pressupost, com el cas de VOX o petits partits.
- Consulta totes les llistes electorals per les municipals dels pobles i ciutats del Camp de Tarragona
En aquest sentit, el professor David Varona, docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya i professor de la Universitat Loyola d'Andalusia, apunta que «Facebook i Twitter tenen un paper important en aquesta vegada, però cada cop d'una manera més quirúrgica». És a dir, per a «campanyes molt pensades, molt ben segmentades i adreçades d'una manera molt precisa a perfils concrets que, després, en són els veritables difusors». En aquest sentit, Varona explica que «la gran batalla en aquestes eleccions és a les plataformes de conversa privades com ara Whatsapp que és on hi ha la difusió de notícies que busquen la viralitat més agressiva».
Abocats a les xarxes socials
A grans trets, els perfils oficials dels partits i bona part dels dirigents que han hagut de crear la seva identitat digital a les xarxes per passió o per obligació utilitzen aquestes plataformes per difondre els missatges oficials de campanya, els argumentaris i idees que toca en cada moment i el material audiovisual que generen els departaments de comunicació i màrqueting. En aquest sentit, Ciutadans o més recentment VOX són dos dels partits més organitzats i amb un 'exèrcit' de perfils encarregats de contribuir a fer viral tot el que els arriba.
En el cas de Ciutadans, difondre el mateix missatge en un període molt curt de temps i per diverses xarxes és una estratègia que dominen molt bé per introduir un tema en l'agenda políticomediàtica. Es nota que hi ha formació, pràctica i organització darrere de la seva estratègia de xarxes. En el cas de VOX, si bé l'estratègia comunicativa de les passades eleccions generals ha passat exclusivament per les xarxes socials, ara han vist que no tothom és a les xarxes i que, a més, les comunitats que s'hi creen gràcies als algoritmes i a les interaccions dels mateixos usuaris acaben sent més tancades del que sembla i formades per persones ja convençudes.
A banda de missatges propis, també es comparteixen notícies dels mitjans de comunicació però gairebé sempre les que són favorables a les seves idees o plantejaments. Sovint ho fan sense discriminar gaire el tipus de missatge en funció del públic al qual s'estan dirigint i això té un doble efecte negatiu en termes de repercussió, ja que no té una gran capacitat de viralitzar perquè es tracta de fer d'altaveus 'oficials' i encotillats pel que no surten de la seva zona de confort ideològica, amb la qual cosa no serveixen per ampliar el nombre d'usuaris als quals dirigir els missatges.
Twitter, una eina per a les 'elits'
Si parlem de política i xarxes segurament el primer que ens vingui al cap és l'univers de Twitter, allí on sempre guanyen 'els teus'. Twitter no és ni molt menys el millor canal per comunicar-se amb el poble, però sempre ha estat l'eina preferida de les 'elits'. Polítics, periodistes i una comunitat reduïda però influent de diversos sectors de la societat està permanentment pendent de què passa a Twitter, què s'hi diu i s'hi comenta. El cercle, però, és molt reduït pel que fa a l'impacte numèric de ciutadans o del que és el mateix, de votants.
Al Camp de Tarragona una de les polítiques abanderades de l'ús del Twitter és sens dubte Begoña Floria (PSC Tarragona). El seu perfil @begofloria compta amb més de 5.400 seguidors i els més de 18.600 tuits demostren que en fa un ús intens. La socialista l'utilitza per escampar als quatre vents la bona obra del seu govern i les seves intervencions, però cal destacar que no només es dedica a enviar tuits, sinó que habitualment genera i participa en debats. Una de les curiositats del seu compte a Twitter és que fins i tot s'ha autocreat una etiqueta per emmagatzemar els seus selfis, la #begoselfie.
Felicitats a Som i Serem, guanyadors de la 20n edició de la Disfressa d’Or del Carnaval de Tarragona. Ha estat molt competit.
Bona feina també de totes les comparses participants #begoselfie#carnavaltgnpic.twitter.com/OkaOK107jW— Bego Floria / #Tarragona (@begofloria) 24 de febrer de 2019
Twitter és també el camp de batalla preferit de polítics com Carles Castillo (PSC), Marc Arza (JuntsXReus), Raquel Sans (ERC), Alejandro Fernández (PP) o Jordi Martí (CUP) que tot i no pugnar directament en aquestes eleccions municipals, intervenen constantment a la xarxa social, opinen, generen debats i discussió.
Altres polítics, amb menys capacitat o ganes de debatre es limiten a utilitzar Twitter —també Facebook— per explicar als seus seguidors què fan, on van i a quins actes participen. Sense cap més informació que el sol fet de fer-se 'la foto' o 'el selfie' en un acte concret, pràcticament com a justificant de què hi han estat presents. Utilitat en termes electorals, poca.
D'exemples a Twitter n'hi ha molts més i és que és l'eina preferida de polítics i partits però, és realment aquest el millor canal per arribar als conciutadans? En la campanya per les municipals fer arribar el teu missatge als veïns i veïnes és essencial i quines millors eines per fer-ho que allí on hi ha tot el poble: Facebook i Instagram. En la primera xarxa ja hi ha experiència prèvia en d'altres municipals i l'adaptació no ha estat tan brusca ni sobtada.
Facebook, allà on hi ha 'el poble'
De fet, ben bé sembla que en un imaginari manual de creació de partits polítics un dels primers punts sigui l'obertura d'una pàgina a Facebook. Qui més qui menys compta amb el perfil de partit on anuncien actes, cartells, propostes i hi pengen imatges. Facebook és un gran aliat per a candidats i partits —sobretots aquells que no tenen gaire pressupost— i ben gestionat pot aportar molt a una campanya, tot i que a diferència dels darrers comicis ara ja no aglomera totes les franges de l'electorat. I com en tota bona comunicació la clau està en la constància i la bilateralitat, dos punts que no es repeteixen gaire si donem una ullada ràpida als perfils del territori que són més aviat un abocador propagandístic.
Un altre dels punts en contra de Facebook és la crisi de reputació que està travessant i el fet que el públic més jove ja no hi és. Tal com explica David Varona, «la lluita contra les notícies falses i les pressions que ha rebut arran de les eleccions que va guanyar Donald Trump, han perjudicat Facebook i per això ja es comencen a aplicar mesures relacionades amb l'augment de la transparència d'accions polítiques publicitàries, entre les quals hi ha la identificació i l'autorització».
Al marge de les 'pàgines de partit' hi ha, però, qui va optar per fer amistats amb els ciutadans i fer del seu perfil personal una eina de comunicació. És el cas de Josep Félix Ballesteros (PSC Tarragona), Marc Vinya (Junts per Montblanc) o Carles Pellicer (Junts per Reus). Són tres dels diversos casos destacats a Facebook que fa anys que utilitzen aquest canal per comunicar-se amb els ciutadans, no només emetent missatges, sinó responent comentaris, generant debat i exhibint el seu costat menys polititzat i més 'casolà' en moltes ocasions. Una mostra més de la tan anhelada proximitat dels polítics de ciutats i pobles i que en exemples com aquests sí que té una utilitat pràctica, posant les xarxes al servei ciutadà fent arribar temes, problemàtiques o qüestions que afecten el dia a dia del poble o ciutat que després són solucionades.
Les municipals a Instagram
Si Facebook és el 'passat', Instagram és el 'present' i el canal per arribar al perfil de votants més jove, entenent com a jove una forquilla que pot anar dels 18 als 40. El dinamisme i la constància que implica crear un perfil a Instagram on la imatge i el vídeo ho són tot, han fet que sigui en aquesta xarxa on hi ha la gran 'purga' de candidats i partits. És aquí on és més complicat aconseguir seguidors i estendre el missatge, així que tan sols aquells qui ja havien confiat de fa temps en aquesta eina poden treure'n rèdit o com a mínim, reforçar la seva identitat digital a la xarxa.
Els perfils personals prenen encara més pes a Instagram i aquests dies alguns d'ells treuen fum amb Stories interminables que prediquen propostes. Al Camp de Tarragona, un dels polítics més actius a Instagram de fa temps és Pere Granados (Sumem per Salou) el qual habitualment penja fotografies del municipi o simplement selfis però amb una clara vocació de donar a conèixer boniques estampes del seu municipi i compartir amb els seus seguidors la seva afició per la natura, la mar i l'esport.
De la mateixa manera que han fet la resta de polítics actius a xarxes, Granados no ha pogut resistir-se a la temptació d'aprofitar els gairebé 4.000 seguidors aconseguits a base de treball durant anys en aquesta xarxa per, en plena campanya per les municipals, 'colar' propaganda electoral. Un altre polític que també és assidu d'Instagram —també té Twitter però no Facebook, curiosament— és Fèlix Alonso (Alternativa Altafulla), el qual compagina les publicacions estrictament polítiques amb les vinculades a les seves aficions i temps lliure.
En línies generals, són uns quants els polítics que han obert els seus perfils a Instagram fa pocs mesos i que l'utilitzen només per fer campanya electoral. Així i tot, a Instagram juguen molt més amb les imatges de carrer, disteses, enmig d'actes populars o en moments de 'relax' o diversió. Tot, però, molt mesurat, políticament molt correcte i sense perdre mai de vista que són polítics i que qualsevol publicació o imatge fora de to o massa original pot perjudicar-los.
L'«spam» directe, a WhatsApp i Telegram
Però el treball a les xarxes no es veu només a simple vista. Tant WhatsApp com Telegram són dos canals que cotitzen a l'alça a l'hora de passar cartells i notícies per intentar que corrin com la pólvora. Ho saben molt bé, per exemple, a la CUP de Reus i de Torredembarra els quals compten amb una finestra a Telegram des d'on intenten fer córrer les seves propostes, eina que també utilitzen partits com Guanyem. Malgrat que no hi ha gaires seguidors als canals, hi ha els convençuts que reben els 'inputs' al moment i els difonen als seus contactes ràpidament. Un ús més 'agressiu' de WhatsApp el trobem entre candidats com Dídac Nadal (Junts per Tarragona) o Ramon Ferré (PSC Calafell), els quals difonen amb intensitat aquests dies enllaços i cartells propagandístics als seus contactes sense cap pudor.
Aquests són només alguns dels centenars de mostres de la batalla per les municipals a les xarxes socials a casa nostra. Només resta preguntar-nos si en un futur alguns polítics que s'apunten a tot hauran de començar a afinar la veu i 'marcar-se' uns Tik-Tok o es posaran davant de càmera a fer tutorials..., qui sap com evolucionarà, haurem d'estar atents.