Amb la nova tècnica de màrqueting electoral d'anar dosificant els anuncis de les candidatures per capítols, hem sabut avui que Teresa Pallarès serà la nova número 3 de la llista de l'alcalde Carles Pellicer i Junts per Reus, en una proclamació que ha tingut lloc a la plaça del Castell. Amb la confirmació de Pallarès, es completa la inserció de la política reusenca en els teixits de la post-Convergència, després d'haver estat elegida al Parlament de Catalunya com a diputada per Tarragona de Junts x Cat i haver deixat enrere la vinculació amb el PSC. Alhora, l'entorn de Pellicer i del catalanisme liberal absorbeix una dona de perfil moderat i de gran prestigi a la regió, amb l'objectiu poc dissimulat de tornar a bastir els fonaments del partit catch-all que vol tornar a ser (el que en politologia moderna es coneix com a 'llista oberta i transversal'), un cop esmicolat el sistema català de partits.
Teresa Pallarès encarna a la perfecció aquest perfil d'entrepartits, amplis espectres polítics i enteses transversals. Nascuda el 1964, és originària de Marçà. En els seus discursos s'aprecia una vacil·lació dialectal entre el parlar prioratí i el de Reus, però és de les pocs dubtes que expressa el seu discurs. Psicopedagoga de formació, es va dedicar a la docència en l'àmbit de l'ensenyament secundari. El 1999 s'afilia al PSC i entra a formar part de l'agrupació local de Reus. Significada en els sectors més catalanistes del partit, ajuda des de Tarragona a la consolidació del maragallisme i al canvi de rumb de la Generalitat després dels 23 anys de mandat de Jordi Pujol i CiU. En aquest període treballa en les comissions de Política Educativa i forma part del Consell Nacional del partit.
El 2003 surt escollida com a regidora en la llista de l'alcalde Lluís Miquel Pérez i ocupa la regidoria de Promoció Econòmica, a banda de presidir el Patronat Municipal de Turisme i Comerç, camps de joc on les seves aptituds relacionals brillen amb més èmfasi. D'aquella època en queda el llegat discutit del Gaudí Centre, del qual ella en va ser principal impulsora. El 2006 és cridada a dirigir els Serveis Territorials de Comerç i Turisme de la Generalitat i, un any més tard s'ampliaran les seves funcions de delegada amb Economia i Finances. Aquests càrrecs els compaginarà amb l'Ajuntament de Reus. Però el 2008, la seva feina convenç el govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, que la nomena Subdelegada del Govern espanyol a Tarragona i renuncia a tota la resta de càrrecs.
En els gairebé tres anys al despatx d'Imperial Tarraco en què es va caracteritzar per un posat molt institucional i poc donat a les polèmiques, Pallarès treballa discretament i ordeix una àmplia xarxa de contactes fora de l'àmbit de la ciutat de Reus que faciliten la seva propera col·locació. No sense una bona dosi de sorpresa, el President de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) Joan Pedrerol la reclama a la direcció general de la principal entitat de gestió i representació industrial de la regió. Pallarès deixa el PSC i, aparentment, la política. El càrrec, que usualment havia servit com a jubilació plàcida d'alguns directors de planta, pren una nova volada. Pedrerol cercava vincular més estretament el sector amb el territori i va prescindir de perfils més tècnics per donar entrada a les habilitats institucionals i representatives de Pallarès, alhora que feia l'entitat més propera al ciutadà i renovava la imatge de l'AEQT. Van ser sis anys de feina a la recerca de la tan desitjada visibilitat, amb el protagonisme de les infraestructures com l'A-27 i el Tercer Fil o la demanda de la reforma energètica industrial com a motius principals de reclamació.
El segon salt de la carrera pública de Teresa Pallarès no és menys sorprenent. Sense ser independentista, els fets al voltant del referèndum de 2017 fan que s'alineï en sectors catalanistes a favor del dret de l'autodeterminació i contra la repressió judicial i policial de l'estat. En la llista transversal que confegeix Carles Puigdemont per concórrer a les eleccions al Parlament convocades per Mariano Rajoy, Pallarès accepta el segon lloc per la circumscripció de Tarragona, rere Eusebi Campdepadrós. Surt escollida diputada en la legislatura present i accentua el seu activisme catalanista al costat dels altres membres de Junts x Catalunya.
Tothom coincideix en la seva gran capacitat de treball, en saber exercir lideratges discrets i amb guant de seda i en ser una persona d'excel·lent tracte amb la gent. A banda de tenir un coneixement exhaustiu de la regió i una ambició convenientment moderada. Virtuts que la fan una política ideal per al temps present de tornada a la moderació i al seny, lluny dels escarafalls d'altres perfils més significats o ideològicament cridaners. El viratge de Teresa Pallarès també vol ser el viratge de la societat cap a posicions igual de fermes, però més enraonades.