Aquest passat dissabte, 10 d'agost, la Plataforma pel Riu Siurana va dur a terme una acció reivindicativa a la carretera de Gratallops a Falset, pintant un gran mural amb el lema: 'Volem lo riu Siurana viu!'.
Des de l'entitat en defensa de la conca del riu Siurana, es va voler donar més visibilitat a «la situació d'injustícia» que viuen els pobles del Priorat, que s'han de veure abocats a patir problemes de subministrament d'aigua com a conseqüència del transvasament del riu al pantà de Riudecanyes, al Baix Camp.
La Plataforma pel Riu Siurana ha emès un comunicat en què denuncia que la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha transvasat la mateixa quantitat d'aigua que l'any passat, deixant al riu un cabal de 20 l/s, que el manté completament sec, i sense tenir en compte la sequera i els problemes de subministrament que això comporta als pobles de la conca del riu Siurana. Gratallops és el municipi més afectat per l'espoli d'aigua, patint restriccions sobre la població; mentre que a Torroja s'han detectat problemes per excés de manganès i a Poboleda també es poden veure abocats a noves restriccions ben aviat.
Ineficàcia de la 'Taula del Siurana'
L'entitat lamenta també que l'espai que havia de servir per acordar conjuntament la gestió de l'aigua, la 'Taula del Siurana', ha resultat ser inoperant, ja que tant l'Agència Catalana de l'Aigua com la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, han mantingut des del primer moment l'actual model de transvasament, que deriva el 90% de l'aigua que recull el Pantà de Siurana, a la riera de Riudecanyes.
A més a més, més enllà de la injustícia que suposa desbastir d'aigua els pobles de la conca del Siurana, es recorda que el riu forma part en la seva totalitat de la Xarxa Natura 2000, és Zona d'Especial Protecció de les Aus i Lloc d'Importància Comunitària. Com a tal, la seva preservació, a més de ser cabdal pel riu i pel Priorat, és obligada per llei.
Per a la Plataforma pel Riu Siurana, la solució exigiria respectar els 200 l/s aigües avall establerts a la concessió de 1935; d'aquesta manera, «els aqüífers estarien a bon nivell i els pous tindrien aigua, per tant els pobles podrien abastir-se amb normalitat i els regants disposarien de l’aigua imprescindible per la subsistència dels seus conreus».
