El president de la Generalitat, Quim Torra, ha refermat aquest dissabte a Falset el compromís de l’executiu amb la candidatura del Priorat perquè el seu paisatge sigui declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Torra s’hi ha referit durant l’acte inaugural de la Fira del Vi, després que el president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, l’hagi interpel·lat perquè la Generalitat faci seva la candidatura i l’encapçali com un projecte propi. El cap de l’executiu ha defensat que no hi ha comarques de primera ni de segona i que no vol un país buit, sinó viu. Per això, ha dit, l’executiu també s’oposa a l’arrencada d’oliveres mil·lenàries i treballa per donar oportunitats per comarques com els Pallars.
«En els propers deu anys ens hi juguem el país si no som capaços de posar en valor la pagesia, que és la que vetlla i cuida la terra», ha advertit el president. A més, Torra ha situat l’impuls del sector vitivinícola del Priorat com un exemple per aquelles comarques on el despoblament «és una amenaça». «Vàreu saber tornar als orígens, cuidar la terra i tornar a conrear-la. I ho heu fet oberts al món, donant aquest gir que ha fet del Priorat un exemple a seguir», ha afegit.
El president del Govern ha insistit que la República per la qual treballa és «un país viu, on tothom pot tirar endavant el seu projecte de vida i oportunitats». «Si exportem el 50% dels vins del Priorat, exportem una part molt important de nosaltres. Qui el compra es beu amb ell la nostra cultura, el nostre paisatge i el nostre esforç; es beu la terra. I qui beu el nostre vi ja ens coneix millor i sap millor qui som», ha dit Torra en agraïment a la tasca feta pels cellers de la comarca.
Dard del president del Consell Comarcal al Govern
Durant l’acte, el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, s’ha mostrat dolgut pel fet que, en un moment «decisiu» per la candidatura del Priorat a la Unesco, sembla que el projecte «no aconsegueix ser entès per les institucions del país en tota seva dimensió i com l’oportunitat que representa nacionalment». Sabaté ha defensat que el projecte «depassa de llarg l’objectiu d’una candidatura perquè proposa una manera de fer territori en majúscules».
Segons el president del Consell, sovint es percep el projecte de reconeixement de la Unesco —que podria arribar al juliol— com «un projecte petit, limitat i local, en el pitjor sentit de la paraula». Per aquest motiu, ha demanat al president la certesa que la Generalitat «s’ha fet seva la candidatura i que l’encapçala com un projecte propi i d’interès nacional». D’altra banda, Sabaté ha definit la Fira del Vi com «la nostra festa major» i ha subratllat el paper de les dues DO de la comarca —Montsant i Siurana— com «un referent enològic i paisatgístic».
Rècord de cellers a la fira
La 24a edició ha batut un rècord amb 83 cellers participants de la DOQ Priorat i de la DO Montsant, vuit més que en l’edició anterior. Aquest dissabte el recinte s’ha omplert de visitants durant bona part del matí i, fins i tot, s’han generat cues per adquirir la copa. La mostra, que es clourà diumenge, ofereix tastos populars i adreçats a professionals. A més, s'han organitzat actes arreu de la comarca com la Nit de les garnatxes a Capçanes, el Tast amb dones i el Vi-night a Gratallops o els #Vimets als Guiamets.
La fira esdevé un gran aparador pels cellers més petits, com el Pasanau de la Morera de Montsant, que enguany s’estrena al certamen. Amb una producció anual d’unes 40.000 ampolles, aquesta firma n’exporta ben bé la meitat a l’estranger, sobretot als Estats Units. «El fet que la venda de vi del Priorat vagi a l’alça és un gran punt a favor», apunta una de les responsables del celler, Júlia Gomis, qui assenyala que aposten per la qualitat en lloc de la quantitat.
Víctor Gil, del celler Josep Grau Viticultor, es mostra satisfet de l’afluència de visitants a la fira, tot i que la tarda de divendres va ser poc reeixida pel fred i la pluja. Aquesta empresa establerta a Marçà produeix unes 90.000 ampolles i té bones previsions per al 2019. «No ens podem queixar perquè traiem nous vins, la gent els accepta i els venem, que és el més important», admet Gil. La firma exporta un 30% de la producció, cap a països com Finlàndia, Suècia i Suïssa.
El pes de l’exportació és molt menys important per al celler Cingles Blaus de Cornudella de Montsant. Un dels seus responsables, Magí Baiget, explica que el 95% de les 70.000 ampolles que produeixen es queda a Catalunya. «N’estem contents perquè això significa que la gent consumeix producte de proximitat», explica Baiget, per qui el punt fort de la fira és que esdevé una oportunitat de contacte amb el consumidor final.
«La batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya»
Prèviament, el president de la Generalitat ha visitat el Castell de Falset i Museu Comarcal, on ha descobert una placa al coronel Antoni Vidal i al capità Pere Joan Barceló (Carrasclet), per commemorar la darrera victòria catalana de la Guerra de Successió sobre les tropes borbòniques, el 2 de setembre de 1714.
Aprofitant la descoberta d’aquesta inscripció, el president Torra ha afirmat que «la placa que necessitem posar aquest país és la que digui que la batalla de Falset va ser la penúltima que vam guanyar; la batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya i de fer efectiva la república catalana», ha conclòs.