Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Un passeig per Ulldemolins i la Vall del Silenci

Una passejada pels carrers, les ermites, els boscos i el paisatge d'Ulldemolins i la Serra del Montsant.

L'església i el campanar d'Ulldemolins, al centre del poble.
L'església i el campanar d'Ulldemolins, al centre del poble. | Isma Llanes

 

Després d'haver repassat la importància de l'arquitecte renaixentista d'Ulldemolins Jaume Amigó, de qui enguany n'hem commemorat els 500 aniversari del seu naixement i de fer un exhaustiu viatge sentimental per tot el que la localitat del Priorat ens ofereix per menjar i beure, TarragonaDigital.com tanca el seu tríptic dedicat a Ulldemolins amb una passejada pels seus carrers, les seves ermites i les rutes pels boscos, carenes o fondalades que l'envolten. O, simplement, badar una estona contemplant el seu paisatge privilegiat entre la Serra del Montsant.

El Montsant, sempre visible des del carrers airejats del poble.
El Montsant, sempre visible des dels carrers airejats del poble. | Isma Llanes

 

Excursions, passejades i estampes d'Ulldemolins

Tantes ermites conviden a caminar.
Tantes ermites conviden a caminar. | Isma Llanes

 

Tots el carrers d'Ulldemolins duen, en aquest cas, al Montsant i a la Serra de Llena.
Tots els carrers d'Ulldemolins duen, en aquest cas, al Montsant i a la Serra de Llena. | Isma Llanes

 

Ulldemolins domina el centre de la vall que formen el Montsant i la Serra de Llena. Al mig com un punt de fuga, sempre hi veiem el campanar renaixentista de Jaume Amigó. L'església és dalt de tot, magnífica i neuràlgica. A partir d'ella s'esllavissen tot de carrers costeruts i endreçats que baixen fins als camins i carreteres. Quan t'hi fixes una mica, des de qualsevol punt, observes una inclinació, primer lleu, després més important. La gent del poble se'n fot: «No cal pas anar a Itàlia si aquí a Ulldemolins hi tenim una torre de Pisa!». Amb la referència del campanar, voltem pel poble i els encontorns, descobrint paisatges increïbles, tribunes on gaudir de privilegiades vistes al Montsant o senzillament estampes que queden en el record.

El banc de l'olivera

El banc, per seure una estona a pensar.
El banc, per seure una estona a pensar. | Isma Llanes

   

Com aquell banc del sinofós de Mallorca, una olivera al sortir del poble ens convida a seure-hi, per contemplar l'espectacle calcari que la natura ens ofereix. Deu ser el banc més ben posat de Tarragona. S'hi pot badar llargament. Però també convida a l'activitat. Des d'aquí veiem totes les nostres possibilitats, podrem pujar a les carenes per ataüllar el poble des de dalt, baixar a les Cadolles Fondes, anar d'ermita en ermita. Un pla de batalla.

Un museu de metal·lúrgia rural

Metal·lúrgia moderna en aquesta magnífica barana.
Metal·lúrgia moderna en aquesta magnífica barana. | Isma Llanes

 

El taller del ferrer, una visita inesperada.
El taller del ferrer, una visita inesperada. | Isma Llanes

 

Una sorpresa al mig del poble, al carrer Major.  Un antic taller de ferreria  on van a parar encluses, rasclets, motlles i ferradures. Fins i tot una bicicleta de l'any de la picor. Testimonis materials del rovell d'uns altres temps, quan els tractors no havien arribat fins aquest extrem del Priorat i cada feina requeria el disseny i fabricació artesanal d'una eina específica. Demaneu a l'Oficina de Turisme que us hi deixin passar, i respirareu encara l'olor del ferro barrejat amb el terròs.

Pintures bizantines en un santuari urbà

Tenim la clau del Santuari de la Mare de déu del Loreto.
Tenim la clau del Santuari de la Mare de déu del Loreto. | Isma Llanes

 

El Santuari, per dins. Amb els frescos de l'ortodox xilè.
El Santuari, per dins. Amb els frescos de l'ortodox xilè. | Isma Llanes

 

Fora de la ruta de les ermites del terme, dins del poble i just al costat de l'escola hi trobem un altre santuari, el de la Mare de Déu de Loreto, que resulta espectacular. De factura barroca, façana pulcra i ornamentada, a les parets interiors presenta uns frescos a l'estil bizantí  que el xilè Juan Etxenique hi pinta des de 1991, animat per Mossèn Roig, el rector d'Ulldemolins.

La font del saüquer

El saüquer de Fontalba, arbre monumental.
El saüquer de Fontalba, arbre monumental. | Isma Llanes

 

Un rierol anomenat Teix passa per la vora del poble. Abans hi havia la font de la vila. Ara hi queden dos enormes i espectaculars pollancres, una bassa que es coneix com la Cadolla de les Olletes i, sobretot, el saüquer de Fontalba, un arbre monumental inventariat per la Generalitat  i que fa una obra deliciosa, sota la seva capçada d'onze metres d'alt.

El congost de Fraguerau

Un pontet cuqui sobre el Teix, en una fondalada al terme d'Ulldemolins
Un pontet cuqui sobre el Teix, en una fondalada al terme d'Ulldemolins | Isma Llanes

 

Baixant, baixant per la vall del Montsant, veiem com l'erosió del riu va dibuixant les muntanyes i creen un pas natural i estret cap a l'altre costat, cap a les Garrigues i la Plana de Lleida. També hi ha una ermita romànica—a Ulldemolins sempre hi ha una ermita més— aferrada un barranc del congost.  És l'ermita de Sant Bartomeu, vinculada a la llegenda de Fra Guerau que dóna nom a aquest paratge. La roca hi adopta formes capricioses i arrodonides. L'obaga i la humitat omple el paratge de vegetació abundosa i exuberant. En el punt on la natura hi ha excavat amb més gràcia, hi ha esculpit piscines naturals que sempre tenen aigua i es coneixen com les Cadolles Fondes, amb les cingleres a banda i banda. Un lloc ideal per acabar una excursió al bo de l'estiu i la calor.

Els tres jurats

Vista de les carenes del Montsant, s'observa el campanar tort.
Vista de les carenes del Montsant, s'observa el campanar tort. | Isma Llanes

 

Són formacions naturals de conglomerat de més de 30 metres d'altura, esculpides per l'erosió del vent i l'aigua als vessants del Montsant. Hi pugem. Com des d'altres observatoris que envolten Ulldemolins hi podem contemplar tota la vall i el poble. Si tenim sort també és un punt d'observació de  tota la riquesa ornitològica del Montsant.

Ermita de Sant Antoni

L'ermita de Sant Antoni, abans de Santa Bàrbara.
L'ermita de Sant Antoni, abans de Santa Bàrbara. | Isma Llanes

 

Sota uns plàtans enormes, envoltats de pícnics i fonts d'aigua fresca, l'ermita de Sant Antoni, a deu minuts en cotxe d'Ulldemolins. Enganxada a la roca, abans oferia culte a Santa Bàrbara. Una ermita de butxaca, petita i emblanquinada, datada del segle XV, amb arcs apuntats i un campanar d'espadanya que, si ens hi fixem, veurem que està fet amb el coronament d'una antiga bomba.

Ermita de Santa Magdalena

L'elegant façana clàssica de la Catedral del Montsant.
L'elegant façana clàssica de la Catedral del Montsant. | Isma Llanes

 

La joia de la corona, l'ermita a què els ulldemolinencs li tenen més estima.  Hi pugen a fer els aplecs, les graellades i les celebracions. Construïda a imatge de l'església gran del poble pel mateix geni renaixentista de Mossèn Jaume Amigó fins i tot s'ha conegut aquesta bella edificació com  La Catedral del Montsant. Per sota, les línies netes de l'estil clàssic es tornen una mica més truculentes. A la cripta s'hi conserven unes pertorbadores pintures murals datades al segle XVII, en molt bon estat de conservació i un Crist jacent del qual es diu que el va portar a coll-i-bè des de Roma fra Llorenç Julià, el fundador de l'ermita.

Les pintures barroques a la cripta de Santa Magdalena
Les pintures barroques a la cripta de Santa Magdalena | Isma Llanes

 

El campanar d'Ulldemolins sempre en acomopanya de fons.
El campanar d'Ulldemolins sempre en acompanya de fons. | Isma Llanes