«És un molt bon acord» ha sentenciat Carles Pellicer, alcalde de Reus, durant l'escenificació de l'inici del traspàs de l'Hospital Sant Joan al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest matí tots dos governs han aprovat el conveni que ha de regular aquest canvi de mans, i aquesta tarda, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha volgut deixar clar el compromís del Govern català amb l'acord.
[predef]reus-144[/predef]
Vergés assegura que «és una solució que assegura futur i viabilitat; hi guanya tothom i no sempre és fàcil». Ha garantit el compromís inequívoc de la Generalitat per mantenir la característica d'hospital universitari per esvair els dubtes que, aquest matí, s'havien mostrat al plenari municipal. En clau local, ha incidit Pellicer, l'acord ha de permetre que «l'Ajuntament vegi restituïts els seus esforços sense posar en risc la disponibilitat de recursos».
En què consisteix aquesta restitució dels esforços abocats per la ciutat i el consistori al centre sanitari no s'ha concretat per part del govern municipal. El que es manté són els terminis anunciats la setmana passada i que situen en el pròxim mes el canvi de mans definitiu de la gestió de l'Hospital. Òscar Subirats, regidor de Salut de Reus, assegura que «avui comença un procés que té uns terminis, que ens queda molta feina per fer i tots estem disposats a finalitzar-la dins dels terminis que ens hem marcat».
Un canvi de model
Vendre la societat municipal que ara gestiona el Sant Joan suposa «consolidar la millora de la situació econòmica i financera de l'Ajuntament i culmina el procés de reordenació de tot l'entramat d'empreses municipals», conclou el batlle. Per a la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, «avui és un bon dia per al conjunt del país». Considera que es pot qualificar «d'històric» perquè «fem una passa definitiva per canviar un model que, passat 30 anys, crèiem que s'havia d'actualitzar».
Part de l'oposició municipal s'ha mostrat molt contrària a aquest traspàs, però des dels governs reusenc i català consideren que l'increment de població i de l'esperança de vida, i l'augment de les necessitats tecnològiques, de recursos i de personal que suposa l'activitat hospitalària feia inviable que se seguís prestant des d'un Ajuntament. De fet, aquest matí al plenari s'han sentit retrets criticant que els mateixos partits que fa tres anys reivindicaven l'Hospital com un actiu municipal bàsic, ara impulsin la seva venda a la Generalitat.
El paper de l'Ajuntament i el territori en el futur de l'Hospital
Preguntada per la qüestió, la vicealcladessa i anterior regidora de Salut de l'Ajuntament de Reus assegura que «no ens hi desvinculem del tot». «El conveni preveu que el municipi també tindrà la seva part de veu en aquest funcionament de l'Entitat de Dret Públic; hi havia hagut l'opció de simplement desprendre's d'una societat anònima municipal i cedir-la al Govern de la Generalitat».
Aquesta opció, però, assegura que no es va prendre i que l'empresa que crearà el departament de Salut per gestionar l'Hospital Sant Joan tindrà en compte la veu de Reus i de la seva regió d'influència. «S'ha trobat aquest encaix, no a través de la gestió, que és el que es defensava en el seu moment, sinó que la Generalitat de Catalunya és conscient que pot escoltar el que el municipi palpa d'aquesta gestió més directa i més pròxima; hem trobat l'encaix i ens sentim còmodes».
La manera com es concretarà aquest encaix encara no es coneix, sinó que «es desprendrà dels estatuts que regularan l'Entitat de Dret Públic, però ja està parlat que hi haurà la veu del municipi i del territori perquè creiem que és bo i positiu, no per acontentar la part municipal». Tampoc es coneix quina cartera de serveis pot arribar a oferir el centre sanitari reusenc.
El director del CatSalut, Adrià Comella, ha obert la porta a ampliar els serveis que ara mateix s'ofereixen a l'Hospital Sant Joan. «El que fa el conveni és explicar que la cartera de serveis que ara ofereix l'Hospital no es redueix, i fa una aposta que crec que és clara: que l'Hospital, que té una capacitat instal·lada molt gran i té molt de talent professional i bona tecnologia, el més raonable és que sigui capaç de liderar amb els altres grans hospitals de la regió una política regional sanitària molt més àmplia de la que té ara».
El ple de l'Ajuntament de Reus i la Generalitat han engegat, aquest matí, el compte enrere per al traspàs de l'Hospital Sant Joan de Reus. Govern català i reusenc han aprovat, avui de manera simultània, el conveni que regula de quina manera es produirà el canvi de mans. Els terminis concrets no queden establerts i dependran de quan s'executin les operacions, la majoria en cadena, que marca el document; la setmana passada, però, s'apuntava a un mes de tràmits.
El govern local, format per JxC, ERC i Ara Reus, amb el suport de Cs, han donat llum verda al conveni regulador del traspàs de l’Hospital presentat la setmana passada a la sessió plenària d'avui. S’hi ha oposat el PSC, mentre que la CUP s'ha abstingut. Per als socialistes s’hauria d’haver trobat una solució que no impliqués perdre la gestió del centre sanitari, mentre que la formació anticapitalista ja feia anys que reclamava que se la quedés el departament de Salut, però no considera que el document aprovat sigui la millor de les opcions.
Òscar Subirats, regidor de Salut, ha exposat el conveni que se sotmetria a votació. Per part de Cs, la seva portaveu Débora García ha anunciat que el grup hi votaria a favor perquè, tenint en compte la situació del Sant Joan, la solució la consideren bona i, de fet, no ha fet ús del segon torn d’intervenció. La reacció del PSC i de la CUP ha estat força diferent.
La CUP reclama que el govern reti comptes
Marta Llorens, portaveu cupaire, ha reclamat a Subirats que reconegués el canvi de parer que han protagonitzat en només quatre anys. Ha recordat que el govern defensava a ultrança, a principis del mandat passat, la titularitat municipal del centre sanitari en contra del que reclamava la seva formació, que era el traspàs de l’Hospital a la Generalitat. Finalment serà la solució que es faci efectiva si s’executa el conveni aprovat, que estableix que «hi ha un problema estructural a l'Hospital Sant Joan que avui sí que ha reconegut».
Segons la CUP, aquest dèficit s'havia justificat pel canvi de finançament aplicat per la Generalitat, pel retard dels pagaments del CatSalut, pel deute contret per construir l’hospital —una obra que ha titllat de «faraònica»— i, ha rematat, «per aquella gestió més que qüestionable que van fer un grup de persones que, presumptament, van beneficiar-se a títol individual de la sanitat pública d'aquesta ciutat».
Ha recordat el Pacte de Ciutat per la Salut que es va signar per part de tot el plenari de l’anterior mandat excepte la CUP i que, afirma Llorens, «no va servir absolutament de res perquè va arribar el que havia de ser un consorci perquè l'Ajuntament i la regidora Noemí Llauradó insistien que la gestió s'havia de fer des del territori, però al final ens trobem on ens trobem, amb aquest rescat que s'ha de fer de manera imminent».
L’auditoria pendent reivindicada pel PSC
Sandra Guaita ha estat la regidora socialista responsable de prendre part en el debat. Es pot llegir com el tancament d'un cicle per a qui ha estat la cara visible del partit en l'àmbit sanitari i que, per incompatibilitat amb l’escó al Congrés, la setmana passada va fer efectiva la seva sortida de les empreses municipals, especialment, de l’Hospital.
Guaita ha reclamat a Subirats l’auditoria del centre sanitari que es va aprovar fa anys però no es va dur a terme. Segons ha exposat, el govern va argumentar a l’oposició que la Generalitat en duria una a terme per justificar la compra del Sant Joan, però aquest document no s’ha fet públic. De fet, ha retret a Òscar Subirats la seva condició privilegiada per haver pogut consultar el document com a regidor de govern.
«Sense l'auditoria és impossible que cap grup municipal entengui com estem, i més quan el regidor i alguns tècnics l'han vist; no podem votar en igualtat de condicions», ha etzibat. Subirats li ha rebatut que no es tracta d’una posició de privilegi, sinó de les competències associades al seu càrrec. Un argument que a Guaita no l’ha fet canviar de parer per seguir mantenint que arribaven a la votació del conveni havent de pronunciar-se sobre una qüestió cabdal tenint menys informació que el govern.
El futur de la plantilla
Ha retret que es vengui l’empresa municipal «per un dèficit de 100.000 euros» perquè es vincula, específicament, als números vermells previstos per aquest 2019. Ha recordat, de fet que el govern municipal ja va intentar, fa dos mandats, vendre’s la funerària, i ha lamentat que «anem perdent patrimoni municipal». Per últim ha posat en dubte que el canvi de mans suposi tranquil·litat laboral per a la plantilla, perquè el conveni fa referència a la «voluntat» de mantenir plantilla i condicions, i «una voluntat no és una garantia», ha etzibat Guaita.
En aquest àmbit també ha insistit Marta Llorens, criticant que el govern preveu regularitzar els contractes temporals que s'encadenen més del que permet la llei quan els treballadors ho denunciïn i es produeixi una sentència en lloc de fer-ho de manera proactiva. Una situació que, segons Subirats, s’ha d’establir d’aquesta manera perquè la llei els impedeix fer-ho de cap altra.
Els arguments del govern
El regidor de Salut de Reus, per la seva banda, ha agraït el suport rebut per part de Cs, que «sempre ha estat la vostra visió, poder donar suport a l'operació societària que estem fent». Ha matisat una dada apuntada per Débora García en relació amb l’IBI de l’Hospital Sant Joan; segons Òscar Subirats, el conveni preveu que el 2025 es porti al ple la possibilitat que l'Hospital quedi exempt de pagar aquest impost.
El regidor republicà s’ha referit a la reclamació de Llorens en relació amb el canvi de parer del govern. Tal com ho ha plantejat la portaveu cupaire, la voluntat de JxC, ERC i Ara Reus era la d’erigir-se com a salvadors de l’Hospital, i Subirats li ha respost que «la unanimitat ens faria salvadors a tots plegats». «Ha parlat d'obra faraònica, que és un mantra que es va instal·lar just després de la seva construcció», ha dit referint-se a la portaveu cupaire.
Ha argumentat que «les dimensions no només es van determinar a partir de les voluntats de l'Ajuntament de Reus, sinó que va ser la consellera Geli, en el seu moment, qui el va dimensionar perquè no havia de respondre només al trasllat de l'Hospital de Reus, sinó que ja portava incorporat les previsions de creixement».
Pel que fa a l’auditoria que Guaita situava com a exemple de la situació privilegiada de Subirats respecte a la resta de regidors, aquest li ha justificat que la va encarregar el departament d’Economia com una eina interna del procés de traspàs. Considera que li corresponia consultar-la abans de donar llum verda al conveni, però no que això impliqui una situació de privilegi, especialment, perquè aquesta consideració implica «exclusivitat i manca de transparència».
El concepte de xarxa sanitària
Tant el Govern català com el reusenc consideren que aquest conveni permetrà posar en pràctica una concepció de xarxa sanitària del Camp de Tarragona. Sandra Guaita s’ha mostrat sorpresa per aquesta afirmació, i ha etzibat a Subirats que fins ara ja es treballava en xarxa. El regidor de Salut li ha respost que la prestació de Salut tenia una visió territorial, però sense establir la relació amb la resta de centres sanitaris, un «treball en xarxa» que, assegura, ara es vol començar a implementar.
Guaita havia situat l'Hospital de Santa Tecla o l'Institut Pere Mata com a exemples de centres que ja treballen en xarxa, una situació que Subirats ha negat, «queden fora de tot això», ha respost. «Evidentment que existeix molt de treball en xarxa, existeix molta relació bilateral, però no un treball en xarxa planificat; jo em referia a la planificació conjunta d'aquest treball en xarxa», ha conclòs.
La filosofia i les operacions que estableix el conveni
El document aprovat avui, que també ha aprovat la junta de govern de la Generalitat, estableix una sèrie d’eixos de treball que, segons el govern municipal, suposen no només el traspàs del centre sanitari, sinó també poder garantir la continuïtat dels serveis de salut «públics, de qualitat i de proximitat». «Es garanteix l’actual cartera de serveis, i es posa les bases per ampliar-la», especifiquen, i destaquen que el document «desplega la visió de l’atenció sanitària en xarxa i en conjunt del Camp de Tarragona» i «assegura la presència de la recerca i la universitat».
Pel que fa a la manera com es concretarà aquest traspàs, segons s’ha informat es començarà per la creació, per part de la Generalitat, de dues Entitats de Dret Públic: Salut Terres de l’Ebre i Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp. El següent pas és que l’Ajuntament assumeixi les societats Centre Mèdic Quirúrgic Reus i Sagessa Assistència Sanitària i Social, ara mateix part del Grup Salut local, que desapareixerà. Serà llavors quan la nova EDP Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp compri l'Hospital Sant Joan.
Pel que fa a l’edifici de l’Hospital en si, l’Ajuntament el cedirà al Servei Català de la Salut —CatSalut—, tot i que la cessió de l’aparcament quedarà suspesa mentre en duri la concessió. En relació amb la plantilla, s’estableix que serà subrogada per la nova EDP «amb els mateixos drets i condicions» que tingui actualment. Per últim, el document també suposa que la Generalitat adquireixi els dos préstecs contrets per l'Ajuntament de Reus per la construcció de l’Hospital.
Des del govern municipal es destaca que, alliberant-se d’aquests préstecs es recupera «el control de l’immoble de Pich Aguilera; un fet que comportarà un pas de gegant per consolidar la millora de la situació econòmica i financera municipal». Per exemplificar l’entesa entre Ajuntament i Generalitat, aquesta tarda la consellera de Salut Alba Vergés ha visitat l’Hospital Sant Joan acompanyada del govern municipal.