L'Ajuntament de Reus apujarà un 9,75%, a grans trets, els impostos i taxes a partir de l'1 de gener de 2020. Així ho ha aprovat el govern local malgrat el vot negatiu de l'oposició municipal. Des del govern es justifica l'augment amb l'actualització de l'IPC, que ha pujat un 7,75% des de l'any 2011, l'últim en el qual s'havien aprovat unes ordenances fiscals a Reus. S'hi afegeix un 2% d'increment de les taxes, segons el govern reusenc, «per garantir el manteniment dels serveis».
[predef]reus-144[/predef]
Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda, ha insistit en l'argumentació que ja va esgrimir durant la presentació pública de les ordenances fiscals proposades. «La pressió fiscal i l'IBI per als habitants seguirà per sota dels municipis del voltant», ha repetit, i ha recordat que la ciutat de Reus es manté per sota, també, de la pressió fiscal mitjana entre les ciutats de mida similar de Catalunya.
Cs ha donat suport a alguna de les ordenances, mentre que el PSC ha presentat esmenes per rectificar alguns punts de l'expedient. La CUP s'ha oposat frontalment a tota la proposta del govern de Reus. JxR, ERC i Ara Reus no han acceptat les esmenes del PSC, i Mariluz Caballero ha respost els atacs del grup socialista recordant la situació dels comptes municipals l'any 2011, quan el pacte CiU-PP va aconseguir el govern fins aleshores en mans del tripartit local.
Ha criticat el «desconeixement» que assegura que ha mostrat Cs en la seva exposició en punts com l'Impost d'Activitats Econòmiques, que la formació taronja ha afirmat que pujava i Caballero ha respost que no és cert. Ha admès a la CUP que «la taxa de la brossa s'incrementa per les inversions a Sirusa». Ha assegurat que caldria que l'oposició valorés el fet de tenir uns pressupostos aprovats que s'apliquin a partir de l'1 de gener del 2020 perquè «el pressupost és viu, anem caminant i es poden aprovar modificacions de crèdit».
Qui també ha intervingut, tot i que no estigués previst, ha estat Noemí Llauradó, vicealcaldessa de la ciutat. Ha afirmat sentir-se interpel·lada pels atacs al secretisme sobre el Pla d'Acció Municipal, però ha començat la seva intervenció fent una valoració en nom d'ERC de les ordenances municipals que la regidora Mariluz Caballero ja havia anunciat i valorat en nom de tot el govern. Finalment sí que ha mencionat el PAM, assegurant que volia poder-lo explicar a l'oposició quan també se'n pugui fer la presentació pública i un debat en ple extraordinari.
El pressupost consolidat de l'Ajuntament, és a dir, el pressupost municipal i el dels organismes, empreses i consorcis que en depenent, és de 346.663.790 euros. En concret el de l'Ajuntament, viurà un increment del 13% de cara a l'any vinent i arriba als 123.541.070 euros. S'han aprovat, també, els pressupostos de les empreses i els organismes municipals, que són els següents:
- Institut Municipal Reus Cultura: 3.025.259 euros.
- Institut Municipal de Formació i Empresa: 2.830.262 euros.
- Agència Reus Promoció: 1.670.611 euros.
- Grup Salut: 164.950.138 euros —contempla que GECOHSA no funcioni en tot l'any tal com s'ha aprovat en començar el plenari d'avui—.
- Reus Serveis Municipals: 30.334.033 euros.
- Reus Desenvolupament Econòmic: 8.166.436 euros.
- Reus Esport i Lleure: 3.654.574 euros.
- Reus Transport: 3.482.626 euros.
- Reus Mobilitat i Serveis: 8.910.877 euros.
- Consorci del Teatre Fortuny: 1.011.360 euros.
- Consorci del Teatre Bartrina: 498.455 euros.
La CUP i la progressivitat fiscal
«Una nul·la predisposició del govern» per explicar-se clarament en matèria d'ordenances i pressupostos, ha considerat Marta Llorens, portaveu de la CUP. Ha fet incís en el ple d'avui, que qualifiquen d'«indigerible» tenint en compte l'acumulació de punts densos que presenta l'ordre del dia —de fet, es preveu fer un recés per dinar—. Ha carregat contra les ordenances, «com que no hem pogut consultar el Pla d'Acció Municipal, no sabem quin pla d'inversió tindrem».
«Ens obliguen a fer una esmena a la totalitat d'aquestes ordenances» perquè «no veiem que els ciutadans rebran un bon servei; quin sentit té demanar esforços contributius si després no reverteix en un servei públic de qualitat?». Llorens ha carregat contra ERC, de qui ha negat que hagi incorporat «els valors republicans» dels quals parlaven quan es va formar govern.
Per la CUP no s'entén que la progressivitat fiscal no s'hagi aplicat en funció de la renda d'un habitatge i, en canvi, s'estableixi segons les persones que hi viuen i la mida del domicili perjudicant, per exemple, «la gent gran que viu sola en un pis gran, però antic». Marta Llorens ha criticat que el govern local vulgui penjar-se la medalla de penalitzar els pisos buits. Ha recordat que, segons els criteris del govern, pel simple fet de donar d'alta un comptador d'aigua, el pis deixa de considerar-se buit, sense fer cap seguiment del consum d'aigua que hi hagi o de si hi ha persones empadronades.
Un dels motius per a l'increment d'impostos, segons la CUP, és la necessitat d'invertir a Sirusa un milió d'euros, una empresa pública participada per l'Ajuntament de Reus que es dedica al tractament de residus. «Mantenir aquesta empresa amb el volum excessiu de resta que portem ens sortirà més car cada any; i fem una inversió que, si la gestionéssim d'una altra manera, no tindria aquest volum», ha afirmat.
Cs assegura que el pressupost no s'executarà
«Pujada esgarrifosa», l'ha qualificat Débora García, portaveu de Cs. Ha recordat a Mariluz Caballero que, fa només tres mesos, va afirmar estar disposada a negociar les ordenances amb l'oposició, però avui s'han presentat sense haver intercanviat ni una paraula amb cap dels grups. «El seu afany recaptador no té límits», ha etzibat, criticant la intenció d'aplicar un recàrrec del 50% als pisos sense persones empadronades ni llum o aigua donada d'alta durant dos anys.
García assegura que, el govern de JxR, ERC i Ara Reus, «estan posant en risc la recuperació econòmica, la creació de feina i a prosperitat de les famílies». «Dubto que aquests pressupostos s'executin tal com es presenten; són 'fake' i poc transparents», ha etzibat. Ha criticat, també, que s'estimin partides de despesa que no es poden executar si no és amb endeutament municipal.
La CUP s'ha oposat a totes les ordenances fiscals i Cs ha donat suport a alguns capítols. El PSC, per contra, ha presentat esmenes concretes en referència a alguns impostos i taxes, unes propostes de modificació que el govern no ha acceptat. «Ens sorprèn el protagonisme que té el Pla d'Acció Municipal tot i la seva absència», ha afirmat Andreu Martín, portaveu del PSC. Ha recordat, com ja va fer en roda de premsa a principis de setmana, que tot i la Llei Electoral, el govern sí que podria haver-lo exposat als regidors municipals.
«Nosaltres hem de votar amb menys informació que vostès», ha sentenciat, una situació que no ha rebut justificació per part del govern. «Al·legarem aquest pressupost perquè tenim el mateix dret que la senyora Caballero a conèixer els detalls del PAM», ha avisat el portaveu del PSC de Reus. Ha criticat, també, la proposta de les ordenances i la «magnificència d'aquest pressupost» que, segons ha ironitzat, farà que no quedin pisos buits perquè una allau de ciutadans dels municipis del voltant es traslladarà a viure a Reus.
Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible a la mà, Martín ha anat repassant tots aquells capítols en els quals, segons l'estudi fet pel govern central, la capital del Baix Camp suspèn. Ha insistit en la necessitat de prendre mesures en àmbits com el reciclatge, la despesa social o la creació de llocs de treball per deixar de comptar amb la nota de «suspès» en aquests capítols.