Dos dels grans projectes del govern de Reus han fet un pas més aquest divendres. Govern i oposició han votat a favor de la millora urbana de l'antiga Hispània. El regidor no adscrit Raúl Meléndez ha estat l'únic que s'ha abstingut.
Es tracta del projecte previst a l'actual zona blava que queda entre el raval de Sant Pere i les rieres d'Aragó i de Miró. S'hi han d'aixecar pisos amb baixos comercials, una nova plaça i un aparcament soterrani. Els vots del JxR, ERC, Ara Reus i Cs han donat suport també a la licitació del nou complex esportiu.
Els pisos de l'antiga Hispània seran gairebé tots d'habitatge protegit
A l'antiga Hispània s'hi projecten dos edificis de pisos amb locals comercials i municipals. També implicarà un nou carrer i una plaça amb vegetació. La principal novetat respecte a la idea inicial és la proporció d'habitatge públic.
S'havia anunciat que un dels dos blocs seria per a pisos de mercat i l'altre d'habitatge protegit. Aquest divendres, però, s'ha aprovat una millora del projecte. El 94% dels pisos que es faran seran d'habitatge protegit, 56 dels 59 pisos previstos.
També s'hi ha construir una plaça de 1.800 metres quadrats entre el raval de Sant Pere i el carrer del Camí de l'Aigua Nova. La planta baixa d'un dels dos edificis es destinarà a equipaments municipals, amb 1.000 metres quadrats i l'altre serà per a locals comercials. També s'hi preveu un pàrquing subterrani de 400 places que doni servei tant als veïns dels pisos com a la xarxa municipal d'aparcaments.
Marina Berastegui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat, ha apuntat que el pròxim pas endavant del projecte podria arribar a finals d'any. Confia que sigui durant l'últim trimestre quan passi per la comissió d'Urbanisme de la Generalitat a Tarragona. L'oposició ha donat suport al projecte, tot i que no s'han estat de matisar-ne alguns aspectes.
La CUP, per exemple, ha valorat positivament que s'hagin recollit les reclamacions ciutadanes. També han aplaudit que es prevegi plantar-hi vegetació, però han matisat que no són partidaris de les places dures com laque s'hi planteja. El PSC, per la seva banda, ha reclamat que s'extremin les precaucions i els estudis per garantir que es conserva el patrimoni.
Tot i que els estudis no evidencien que hi hagi elements de valor patrimonial a la zona, els socialistes reclamen assegurar-se'n. La regidora Anabel Martínez ha fet incís en l'àmbit de l'habitatge, un dels que es veurà beneficiat pel projecte. Finalment, la millora urbanística ha quedat aprovada amb els vots favorables de tots els grups municipals i l'abstenció del regidor no adscrit Raúl Meléndez.
El govern licitarà el Complex Aquàtic i de Fitness
La piscina coberta s'ha convertit en Complex Aquàtic i de Fitness projectat al costat del Pavelló Olímpic. El govern va presentar aquesta setmana el plec de clàusules que trauran a licitació. L'oposició ja ha alertat aquest divendres que quan ho facin, hi presentaran al·legacions.
La portaveu de Cs, Débora García, ha anunciat que donaria suport al govern local. Han votat a favor d'un projecte que consideren positiu per al present i el futur de la ciutat. La resta de l'oposició hi ha votat en contra, tant el PSC com la CUP i el regidor no adscrit Raúl Meléndez.
La regidora cupaire Mònica Pàmies ha defensat la seva oposició al projecte perquè «no són unes piscines públiques». Ha apuntat que hi ha documents interns de l'Ajuntament que també posen en dubte la idoneïtat del projecte. De fet, la regidora ha subratllat que la defensa del model que fa el govern és equivocada.
Principalment perquè es basa en unes enquestes fetes abans de la pandèmia i, per tant, desfasades. El PSC també s'ha mostrat reticent a l'aprovació del projecte. En el seu cas també han carregat contra l'explotació privada d'un nou equipament públic.
El govern defensa el model davant de les crítiques de l'oposició
Ha fet incís en les enquestes ciutadanes que serveixen d'argument al govern. El portaveu Andreu Martín recorda que les respostes apostaven per incrementar els espais per fer exercici a l'aire lliure. També es demanava una piscina coberta, però sense concretar-ne el format ni el model.
És per això que considera que el govern no pot dir que estigui fent la piscina que vol la ciutadania. En cap moment s'ha preguntat a la ciutadania si volia una piscina municipal o un servei externalitzat, ha criticat. Tampoc sobre la forma de la piscina, fet pel qual el projecte actual «sembla més una bassa coberta», ha etzibat Martín.
Ha recordat que una administració ha de buscar el servei públic, mentre que una empresa privada el que vol és maximitzar beneficis. Martín ha sentenciat que el govern no ha justificat suficient la necessitat d'externalitzar el complex esportiu. El regidor d'Esports, Pep Cuerba, ha respost algunes de les crítiques de l'oposició.
Per una banda ha defensat la col·laboració publicoprivada com un model molt estès i eficaç. També ha insistit que els informes interns als quals feia referència Pàmies no s'oposaven al projecte. Ha acabat per recordar que Reus és «l'única ciutat de l'Estat de més de 100.000 habitants sense piscina pública».