Josep Prat caminant cap als Jutjats de Reus

El jutge arxiva tres peces més del cas Innova de Reus

Admet que, encara que s'haguessin trobat indicis, els suposats delictes podrien haver prescrit | Aquesta vegada és Josep Prat el protagonista de les peces judicials

El jutge del cas Innova n'ha arxivat tres peces més segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fa unes tres setmanes es feia públic l'arxivament d'una part de la peça, que investigava l'adquisició de pròtesis Traiber per part de l'Hospital Sant Joan. En el cas d'aquest dimarts, el protagonista principal de les investigacions era Josep Prat.

El macrocas judicialha recuperat activitat després d'anys d'aturada. S'investiguen diferents aspectes en relació amb la construcció i la posada en marxa de l'actual Hospital Sant Joan de Reus, a més d'altres qüestions relacionades. S'han obert catorze peces separades d'aquesta investigació judicial, però aquest dimarts s'ha informat que n'hi ha tres que van quedar provisionalment arxivades el 6 de desembre.

Ni malversació, ni contractacions a dit, ni incompatibilitats

Diego Álvarez de Juan, el jutge instructor del cas, ho ha decretat per a les peces 3, 5 i 10. En el primer cas s'investigava si s'havia comès malversació de fons públics i prevaricació a l'Ajuntament de Reus i el conglomerat d'empreses municipals Innova. Bàsicament, les acusacions afirmaven que s'havia contractat personal a dit per cobrir places que s'haurien d'haver tret a concurs públic.

S'havien posat sota la lupa les contractacions de Josep Prat i Joan Carles Ferraté com a director general i com a gerent de serveis de l'Ajuntament. També es qüestionaven les contractacions de personal directiu d'empreses que depenien de Sagessa —l'empresa municipal reusenca de l'àmbit sanitari— i del fill d'un regidor a Reus Esport i Lleure. Dins d'aquesta peça també s'havia investigat el fet que càrrecs polítics treballessin per Innova i que el cap de la Guàrdia Urbana no tingués les credencials necessàries.

La peça número 5 investigava les possibles incompatibilitats de Josep Prat quan exercia càrrecs a Innova, a l'Institut Català de la Salut i a UPS de manera simultània. Pel que fa a la número 10, tornava a tenir Prat com a investigat principal. En aquest cas per la «possible comissió de diversos delictes contra l'administració pública».

No troben proves de delictes que haurien prescrit

En concret s'havia iniciat la peça arran d'uns correus electrònics que havia rebut Prat i arran dels quals hauria mantingut converses amb alts càrrecs de la Generalitat. L'arxivament de les tres peces tenen argumentacions calcades. Com ja va passar fa menys d'un mes, de Juan considera que «no ha resultat res que permeti decidir que algú hagi d'estar com a investigat en aquesta peça separada».

Com ja va fer el passat novembre, apunta que «el que hi ha avui a la peça és el mateix que hi havia quan es va incoar». És a dir, que no s'ha obtingut cap revelació que permetés avançar la investigació. A l'auto el jutge apunta que «els indicis inicials es basaven fonamentalment en notícies de premsa que no s'han vist confirmades després de més de vuit anys d'instrucció». Afegeix, a més, que «alguns d'aquests nomenaments, en cas de ser il·legals, podrien haver prescrit».

Acaba per resumir que «el resultat de la investigació no ha permès imputar a ningú concret per fets concrets». L'única excepció és la peça 10, la dels presumptes delictes contra l'administració pública. En aquest cas sí que recorda que tant Prat com l'advocat Xavier Melero van declarar en el marc d'aquesta peça.

De Juan torna a subratllar el «silenci» i la «inactivitat» de l'Ajuntament i d'Ara Reus

Amb tot, ni en les seves declaracions ni en la documentació investigada «no s'aprecia la consumació de cap fet que permeti parlar de delicte» segons el magistrat. Aclareix que «només consten converses informals sobre el pagament d'honoraris de la defensa de Prat al lletrat Melero», però en cap cas consten ni els pagaments ni cap decisió al respecte.

De nou, Diego Álvarez de Juan torna a carregar contra la inactivitat de l'Ajuntament de Reus i d'Ara Reus com a acusacions particulars. Subratlla que no s'han pronunciat en relació amb aquesta peça, ni tan sols quan l'octubre del 2019 el jutge va redactar un auto que les podia interpel·lar. Matisa, amb tot, que la CUP —que també és acusació particular— sí que hauria mostrat interès.

Per tot plegat, de Juan considera que «el silenci certifica l'absència d'interès en la peça i, per tant, deixaran de tenir la condició d'acusacions personades». Com ja va informar a finals de novembre, també perdran aquesta condició «en les peces separades que no hagin tingut activitat processal significativa (excepte la CUP)». Tot i això, també denega les diligències que havia demanat la CUP perquè «no hi ha indicis concrets de delicte contra les persones concretes».