El cas Innova va arrencar entre els anys 2012 i 2013 arran de denúncies presentades per la CUP i Ara Reus en relació a diverses qüestions que tenien a veure amb la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. Set anys després, el jutge que instrueix el macrocas judicial ha dictat l'obertura de judici oral, que podria arribar a principis del 2020.
El passat mes de març es va obrir el judici contra vui persones i dues empreses el cos central del cas. Fa un mes i mig i, per tant, queda un altre mes i mig perquè els acusats presentin escrits de defensa. Es tracta del primer tràmit judicial, que el seguiran els escrits d'acusació i altres passos fins que s'arribi al judici pròpiament dit, que algunes fonts situen a principis del 2020. Algunes de les fonts pròximes al cas no descarten que durant els pròxims mesos hi hagi moviment en alguna altra de les peces de la causa.
Arribats a aquest punt, TarragonaDigital vol fer una radiografia del cas i de l'estat de la quinzena de peces separades en què es divideix, per ara i que se sàpiga. Les investigacions afecten diversos governs de l'Ajuntament de Reus, però també s'han trobat ramificacions cap a les Terres de l'Ebre i Vila-seca, així com s'han fet escorcolls a multitud d'empreses i institucions.
La peça principal i la número dos del cas Innova
El cos central del cas Innova el formen dues peces, la principal i la separada número dos. La primera fa referència als pagaments que Josep Prat, aleshores director general d'Innova, hauria fet a Carles Manté per feines que presumptament, no hauria realitzat. Manté hauria creat una empresa poc després de deixar el seu càrrec de director del CatSalut a través de la qual hauria realitzat els cobraments.
La peça separada número dos investiga, principalment, la feina de Jorge Batesteza, arquitecte encarregat de la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. S'estudia si hauria percebut pagaments de manera irregular; a més, però, Innova va contractar Euroconsult per supervisar les obres de construcció. Aquesta empresa hauria encarregat aquesta feina al mateix Jorge Batesteza que, segons se sorprenia el jutge en l'auto, hauria cobrat per supervisar-se a si mateix.
En aquestes dues peces s'imputa als tres actors implicats, però també l'empresa de Manté, CCM Estratègies i Salut i Euroconsult. A títol individual també s'investiga l'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; l'exdirectora financera d'Innova, Ester Ventura; l'exsecretària d'aquest entramat d'empreses municipals, Natàlia Torrell; l'exdirector d'obres i projectes d'Innova, José Vicente Gómez; i el responsable d'Euroconsult, Sergi Luqui.
El cas Shirota
La peça separada número u del cas Innova fa referència a Shirota. Es tracta d'una empresa d'investigació alimentària que es va crear a través de la col·laboració público-privada. Estava participada per l'Ajuntament de Reus, Morella Nuts i la URV i va tenir repercussió, també, al Tribunal de Comptes, que va acabar exculpant a Lluís Miquel Pérez i els regidors del seu govern imputats.
La branca penal del cas, però, encara no està resolta. Investiga tant la creació de l'empresa com la seva gestió i la seva dissolució amb l'arribada al govern de CiU i PP. Entremig, també estudia l'aval de tres milions d'euros que l'Ajuntament va signar i que va acabar executant. Les presumptes irregularitats en la constitució de la societat han provocat la imputació de tot el darrer govern tripartit, mentre que per la seva dissolució es va imputar Teresa Gomis (CiU).
Pel que fa a la creació, el jutge investiga l'aleshores alcalde Lluís Miquel Pérez i la resta de regidors i regidores del PSC, que són Teresa Pallarès, Joan Anton Verge, Misericòrdia Dosaiguas, Martina Garcia, Rosa Garrido, José Magrazó, Eduard Ortiz i Carles Sala. També s'investiguen, per part d'ERC, Jordi Bergadà i Empar Pont, i Ernest París i Pilar Pérez pel que fa a ICV.
Les pròtesis de Traiber
Les peces quatre i quinze del cas Innova fan referència a les pròtesis defectuoses de l'empresa de Reus Traiber. La primera peça se centra en les dinàmiques que, presumptament, haurien involucrat membres del govern local, l'empresa i metges de l'Hospital Sant Joan per tal que s'utilitzessin els productes de la companyia reusenca.
La número quinze investiga les pròtesis en si i els danys patits pels afectats. El cas, de fet, va acabar provocant una alerta general pel seu possible mal estat, amb diversos pacients havent-se de tornar a operar per treure-se-les i metges forenses investigant-les.
La peça quatre investiga l'exprimera tinent d'alcalde convergent, Teresa Gomis, i l'actual regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza. Les acusacions apunten a possibles pressions exercides des dels seus càrrecs per afavorir l'ús de materials de l'empresa propietat de Lluís Márquez, també imputat. De la seixantena de metges investigats entre totes dues peces, finalment el jutge va arxivar la causa per a prop d'una quarantena.
El cas Innova arriba a les Terres de l'Ebre
La peça set del cas Innova no investiga, de manera exclusiva, l'activitat de l'Ajuntament de Reus, sinó també la de l'empresa Ambulàncies Baix Ebre (Ambulebre). Aquesta companyia, propietat de Bernardo Coslado, investigat, era l'adjudicatària de diversos serveis de transport sanitari. S'investiga, per una banda, la regularitat d'aquestes adjudicacions; per l'altra, els pagaments efectuats per Coslado a Josep Prat.
En el cas del servei d'ambulàncies, Ambulebre el duia a terme per a diverses empreses de l'entramat d'Innova, que Josep Prat dirigia. La investigació ha d'esclarir si, tal com apunten els indicis, aquests contractes s'havien aconseguit per mitjà d'un conveni atorgat a dit quan s'haurien d'haver tret a concurs públic.
La peça ha arribat a implicar l'exconseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, qui hauria pogut fer de mediador amb empreses del sector mentre es preparava un concurs públic per al servei d'ambulàncies. A més, Ambulebre hauria fet pagaments mensuals a Josep Prat en matèria d'assessoria mentre Prat era director d'Innova, empresa amb qui hauria acabat signant, presumptament, els contractes atorgats a dit. Els pagaments a Prat s'haurien fet a través de la societat Wanplais, participada pels fills de Prat, també imputats en aquesta peça.
El CAP de Vila-seca
La investigació del cas Innova també va arribar a Vila-seca. El nexe d'unió és Jorge Batesteza, arquitecte a qui el municipi del Tarragonès hauria contractat de manera irregular segons la denúncia de la CUP. Aquesta peça vuit del cas investiga, també, si Batesteza hauria cobrat per feines que no hauria fet. Tot i que la causa va iniciar-se arran del cas Innova, la defensa de Josep Poblet va aconseguir que fos traslladada a l'Audiència Provincial de Tarragona tot i l'oposició del jutge de Reus, Diego Álvarez de Juan.
La fiscalia ha demanat l'arxivament del cas, però la CUP es manté com a acusació i demana deu anys de presó per a cadascuna de les persones imputades. Són Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona; l'arquitecte Jorge Batesteza; la regidora d'Urbanisme, Manuela Moya; i l'arquitecte municipal.
RELLSA i FCC
Els mesos de juny i desembre de l'any 2015, la Guàrdia Civil, fent funcions de policia judicial, va escorcollar diverses instal·lacions tant de l'Ajuntament de Reus com d'empreses públiques i privades. La peça onze es manté sota secret de sumari; quan es van dur a terme els escorcolls, però va transcendir informació en relació a la investigació judicial.
Se centra en Reus Esport i Lleure i les subvencions que s'haurien abonat al CF Reus Deportiu entre els anys 2008 i 2010 que haurien servit per pagar la nòmina d'alguns jugadors. A més, també es va registrar la seu del Consell Esportiu del Baix Camp. L'entitat compartia domicili fiscal, personal i infraestructura amb Giravolt que, com a suposada empresa independent, es presentaria als mateixos concursos públics que el Consell.
Aquests registres de fa més de tres anys també es van dur a terme a la seu de Fomento de Construcciones y Contratas a Barcelona i al Prat de Llobregat, així com a la seu de la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus. Segons es va poder saber, s'hi buscaria documentació relacionada amb el contracte de neteja viària i recollida de brossa de l'Ajuntament de Reus de l'any 2009, adjudicat a FCC per uns 10,3 milions d'euros.
Les peces de Josep Prat
Algunes de les peces del cas Innova compten amb Josep Prat com a principal investigat. A més de la principal i la número dos, i també de la set, que fa referència a les Ambulàncies Baix Ebre, les peces cinc i deu tenen a Prat com a principal imputat. La primera investiga si hauria exercit incompatibilitats de càrrecs en compaginar-ne tres de diferents amb incidència en el sector sanitari.
Josep Prat va arribar a ostentar, alhora, la direcció d'Innova, amb Sagessa i l'Hospital Sant Joan sota el seu paraigua, amb la presidència de l'Institut Català de la Salut i, a més, una cadira al consell d'administració de l'empresa privada USP Hospitals. Segons va declarar a la comissió d'investigació del Parlament i davant del jutge de Juan, va consultar tant a la Generalitat com a l'Ajuntament de Reus si era factible i totes dues administracions haurien donat, afirmava, llum verda a aquesta compaginació de càrrecs.
Pel que fa a la peça número deu, fa referència al pagament dels honoraris de l'advocat de Josep Prat, Xavier Melero. La investigació es va posar en marxa arran d'uns correus electrònics en els quals Melero reclamava 5.000 euros a la Generalitat a través de l'aleshores conseller de Salut, Boi Ruiz, i del secretari de govern, Germà Gordó.
Aquests diners correspondrien al cost dels informes sobre incompatibilitats que hauria sufragat inicialment Melero i no pas a la defensa jurídica de Prat, que anava a càrrec de l'assegurança d'Innova. Algunes fonts apunten que pot allargar-se amb alguna declaració més, mentre que altres afirmen que aquesta peça acabarà arxivant-se.
Peces secretes o en vies d'arxivament
De la quinzena de peces del cas Innova n'hi ha, encara, tres que segueixen sota secret de sumari. Són la número tres, la nou i la dotze, i es desconeix quina part de l'entramat investiguen. Resta també la número tretze, de la qual es va aixecar el secret de sumari. Investiga un possible tracte de favor de Teresa Gomis respecte a l'empresa Bon Preu a l'hora d'adquirir el solar on va instal·lar Iquodrive.
El jutge va deixar en mans de les acusacions de la CUP i Ara Reus i de la fiscalia la decisió sobre si presentar acusació o no. Per últim, s'ha arxivat una sola peça de tot el macrocas judicial, la número sis. Investigava presumptes coaccions de Josep Prat i Carles Manté sobre Carles Pellicer, alcalde de Reus, i Teresa Gomis, exprimera tinent d'alcalde.
Als escorcolls duts a terme als domicilis de Prat i de Manté es van trobar documents que semblaven indicar que se'ls havia pressionat, uns indicis que el jutge Diego Álvarez de Juan va acabar descartant.