Teresa Pallarès, regidora d'Habitatge de Reus, al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament

Els ajuts per rehabilitar habitatges de Reus no compleixen les expectatives

S'han incorporat a la borsa de lloguer nou dels 50 pisos que es volia | El govern fa un balanç positiu per l'impacte econòmic d'1,1 milions d'euros

Els ajuts per rehabilitar habitatges de l'Ajuntament de Reus han cobert 28 sol·licituds amb un 80% de la partida prevista després d'un any. La regidoria apunta que tot plegat ha generat un impacte econòmic d'1,1 milions d'euros al sector de la construcció. Dels 50 pisos que es volien incorporar a la borsa de lloguer social se n'han sumat 9.

L'impacte econòmic sí que s'ha acostat més al que s'esperava, d'1,3 milions d'euros. Teresa Pallarès, regidora d'Habitatge, ha fet un balanç positiu d'aquest programa d'ajuts engegat l'octubre del 2020. Considera assolits els objectius que s'havien marcat, com millorar les condicions del parc d'habitatge de Reus.

També es buscava augmentar la borsa de lloguer social i reactivar el sector de la construcció. De fet, l'evolució dels ajuts ha sigut inversa a la que s'esperava des de la regidoria. Quan es van presentar aquestes subvencions es van dividir en dues línies.

La borsa de lloguer social de Reus incorpora nou dels 50 pisos previstos

La primera feia referència a «petites obres de reforma» per torna a posar en lloguer pisos buits. Els propietaris podien aspirar a cobrir la meitat del cost de la rehabilitació amb un màxim de 10.000 euros. A canvi de la subvenció havien d'incorporar el pis a la borsa de lloguer social.

Dels 450.000 euros amb els quals es va dotar aquesta línia d'actuació se n'han fet servir 78.165,51, un 17,37%. Aquesta línia d'ajuts pretenia incorporar una cinquantena de pisos a la borsa, però només s'han rebut 34 sol·licituds. D'aquestes se n'han acceptat deu, però un dels propietaris s'ha acabat fent enrere i, per tant, s'han incorporat a la borsa de lloguer social nou dels 50 pisos previstos.

Les obres que s'hi han fet han sigut reformes en banys i cuines, calefacció, instal·lació elèctrica o sanejament «per obtenir les mínimes condicions d'habitabilitat». La segona línia de subvencions comptava amb una partida de 225.000 euros que s'ha acabat incrementant fins als 467.449,60 euros. S'han acceptat 18 de les 65 sol·licituds que s'havien presentat.

Han servit per fer obres en espais comuns d'edificis, com la instal·lació d'ascensors o la construcció de rampes. En aquest cas, la subvenció seguia significant com a màxim el 50% del cost total. La diferència amb els pisos individuals era que es podia arribar a cobrir fins a 30.000 euros.

Les dues línies de subvencions han implicat un impacte directe o indirecte a 234 habitatges segons les dades del govern. En total s'han acceptat 28 sol·licituds i l'import de les subvencions concedides és de 545.615,11 euros. La partida que tenia aquest programa era de 675.000 euros que, per tant, no s'han gastat íntegrament.

Resten prop de 130.000 euros que quedaran a disposició de la regidoria d'Habitatge. Pallarès ha apuntat que «estem estudiant cap on podem tirar, perquè impactaran en mesures similars». Fet aquest balanç, ha afirmat que «creiem que hem assolit els objectius».

En concret per haver «millorat les condicions del parc d'habitatge, tot i que queda moltíssima feina per fer». Afegeix, també, que «tenim el ple convenciment que donem resposta a un dret universal com és l'habitatge». L'oposició, i principalment el PSC i la CUP, ha criticat repetidament les polítiques d'habitatge del govern de Reus.

En aquest cas concret, els cupaires havien carregat contra el plantejament de les subvencions. Exposaven que el mes de juliol es va haver d'allargar el termini dels ajuts perquè no s'havien rebut sol·licituds. Pallarès ha defensat les bases i s'ha ofert a l'oposició; «estaré absolutament oberta a qualsevol proposta que em pugui arribar de la CUP o de qualsevol grup municipal», ha afirmat.