Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge virtual exterior del Centre Cívic Gregal, amb una pèrgola sobre la plaça de nova construcció i un encreuament de carrers per a vianants

El futur Centre Cívic Gregal de Reus, previst pel 2022, implicarà construir una nova plaça

Urbanisme ha redactat el projecte bàsic i ara es licitarà l'executiu | Les obres, que es faran l'any vinent, tindran un pressupost de dos milions d'euros

El Centre Cívic Gregal de Reus serà una realitat l'any 2022 al barri Niloga. Després del procés participatiu inicial, els serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament han redactat el projecte bàsic. Ara es traurà a concurs públic la redacció del projecte executiu i, quan s'acabi, es podran licitar les obres.

Es compta amb un pressupost de 185.000 euros per la redacció del projecte executiu. Les obres, previstes per al 2022, tindran un pressupost de dos milions d'euros. Tot plegat per convertir l'actual nau del carrer de Castellvell en un nou equipament municipal.

Donarà cobertura a la zona nord-est de la ciutat. L'alcalde, Carles Pellicer, admet que «és una zona que no tenia referent de centre cívic». Actualment hi ha els passos de Setmana Santa, que es traslladaran a una nau municipal del polígon Granja Vila.

Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, també ha fet incís en el fet que «la xarxa de centres cívics no cobreix, encara, tota la ciutat». Ha recordat que per això també s'ha previst a més llarg termini, el futur Centre Cívic Garbí.

Dues plantes, sala polivalent i cafeteria

En aquest cas s'ubicarà a la zona sud-oest, a l'àrea del Velòdrom. Probablement serà al parc de Claudi Tricaz després dels mateixos processos que ara està passant el Gregal. Totes dues licitacions van sortir a principis del 2020, però es van retirar abans d'acabar el procés.

Va ser llavors quan es va optar per redactar els projectes bàsics des de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus. Són els que dibuixen el projecte i en marquen els requisits i la funcionalitat.

Imatge virtual del futur Centre Cívic Gregal, amb una cafeteria a l'esquerra, una recepció al centre i un passadís a la dreta
El centre cívic comptarà amb dues plantes i un espai de cafeteria (a l'esquerra) | Ajuntament de Reus

El que sí que s'externalitzarà, en tots dos casos, és la redacció del projecte executiu. Es tracta del que estableix de manera concreta com es faran les obres. Finalment es trauran a concurs públic les obres en si.

Pel que fa al Gregal, s'ubicarà a l'encreuament del carrer de Castellvell amb el de Gaudí, al costat de l'escola Maria Cortina. Comptarà amb 1.200 metres quadrats i s'habilitaran dues plantes que acolliran serveis municipals i sales i altres espais per a entitats i ciutadania.

S'hi habilitarà una sala d'actes polivalent, que podrà funcionar de manera independent de la resta de l'equipament. Per últim, a l'entrada principal, comptarà amb un espai de cafeteria. Durant l'actuació urbanística també es construirà una nova plaça davant de l'entrada principal del Centre Cívic Gregal.

La construcció del centre cívic tindrà impacte urbanístic al voltant

La creació del Centre Cívic Gregal ha permès conservar un edifici que, segons la planificació urbanística anterior, havia d'anar a terra. L'arquitecte municipal, Gabriel Bosques, ha recordat que l'interior és una sala diàfana.

Una de les futures sales, la polivalent, quedarà a la part posterior de l'edifici, tocant a la plaça del pintor Ferré Revascall. Serà aquí on s'ubicarà una segona porta d'accés a l'edifici. L'objectiu és que es pugui fer servir per separat del centre cívic en si.

El projecte permetrà tornar a centrar el carrer de Castellvell, que actualment té una vorera més estreta que l'altra en aquell tram. Això es produeix, segons ha recordat Bosques, precisament perquè l'edifici havia d'anar a terra.

Ara, però, s'equilibraran les voreres del tram final del carrer. A més, a l'encreuament amb el carrer de Gaudí s'hi construirà una nova plaça. D'aquesta manera es vol pacificar el trànsit de la zona i donar als vianants un nou espai de trobada.

Montserrat Flores i Carles Pellicer a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus, amb una pantalla al costat
El govern municipal ha presentat, aquest dimarts, el projecte bàsic del Centre Cívic Gregal | Jordi Olària Gras

Comptarà amb una pèrgola, adjacent a l'entrada principal del centre cívic. Segons ha explicat Bosques, fa uns quinze anys es va enderrocar el que havia sigut la casa de guarda. Ocupava l'espai on ara s'ubicarà la pèrgola.

«És una manera simbòlica de recuperar l'antiga casa de guarda; aquell enderroc va ser molt dolorós i ara s'ha vist una oportunitat per generar aquest espai», ha afegit. A més, l'escola Maria Cortina tindrà un nou accés al pati des de l'exterior a través de la nova plaça.

El projecte s'ha pensat, segons ha destacat Flores, per «recuperar l'aire industrial de la nau per recordar que és un dels testimonis del passat vinícola de la ciutat». La nau, com a part del palau de Boule, era un magatzem de vins.

L'interior es reconvertirà en dues plantes funcionals amb diferents sales i despatxos. A la façana exterior, en canvi, serà on s'evidenciarà més la voluntat de conservació patrimonial i de reivindicació del bagatge de l'edifici.

Un equipament de barri obert a tota la ciutadania

El Centre Cívic Gregal ha d'esdevenir «un espai de referència i de participació per dinamitzar l'àrea nord-est de la ciutat». Ha de cobrir el barri Niloga, els carrers del voltant del carrer Ample, del carrer del doctor Robert i del passeig de Mata.

A més també donarà servei als veïns i entitats de la carretera de Castellvell, de la plaça de la Llibertat, del Parc de Sant Jordi i de l'àrea superior de la Riera de Miró. Tot i això, Flores ha insistit repetidament que es tracta d'un equipament per a tota la ciutadania.

És evident, però, que tindrà especial incidència en l'activitat social de la seva zona més pròxima. Així s'ha entès, també, durant el disseny de l'equipament.  S'ha treballat a partir de diferents mecanismes de participació ciutadana.

Per una banda un procés participatiu en si, telemàtic, sobre la filosofia que hauria de seguir aquest equipament. També es van fer entrevistes de proximitat amb veïns i membres actius de diferents agents i entitats de la zona.

Una sèrie de trobades que, segons ha subratllat Flores, van ser especialment útils. En aquesta fase del procés s'hi van incloure, també, els centres educatius, i especialment l'escola Maria Cortina.