Imatge d'arxiu de comptadors elèctrics

La CUP torna a insistir en els comptadors socials, ara sota el paraigua de Reus Energia

Volen que l'empresa municipal ajustar les tarifes a les famílies vulnerables com fa amb l'aigua | Tornen a reclamar a Viella i Pallarès que triïn entre l'Ajuntament i la Generalitat

Reus Energia hauria de gestionar comptadors socials quan es posi en marxa. Aquest és el plantejament que la CUP traslladarà al ple municipal la setmana vinent. La proposta consistiria en seguir un model que ja fa temps que s'aplica a ciutats com Terrassa.

Edgar Fernández, regidor de la formació, considera que Reus Energia podria tenir més funcions que les que li preveu el govern municipal. Veu amb bons ulls que serveixi per instal·lar plaques solars en edificis municipals. Afegeix, però, que «també s'ha de garantir el subministrament a les persones».

És per això que, de nou, la CUP torna a reclamar que l'Ajuntament es faci càrrec de comptadors solidaris. El model funciona de tal manera que seria Endesa qui instal·laria el comptador, però ho faria a nom de Reus Energia. Seria aquesta secció municipal qui cobraria les factures a la ciutadania per pagar-les a Endesa.

La CUP torna a insistir en els comptadors socials

Això permetria ajustar les tarifes a la realitat econòmica de les famílies vulnerables. Segons Fernández no seria gaire diferent de la manera com funciona Aigües de Reus. Recorda que no és la primera vegada que ho plantegen, però tornen a insistir-hi perquè l'energètica municipal oferiria un paraigua ideal per aplicar-ho.

L'objectiu que persegueixen és «garantir el subministrament a la gent més vulnerable com a mínim». El regidor cupaire insisteix que la ciutadania «no vol que se li pagui tot, vol poder viure amb autonomia». Un objectiu per al qual consideren que l'Ajuntament podria fer més.

«Les últimes vegades que hem fet mocions en aquest aspecte se'ns ha mentit dient que hi ha coses que no es poden fer», ha criticat. S'ha referit en concret a la instal·lació de comptadors socials, que des del govern local s'ha negat. Fernández ha recordat que Terrassa, amb vora el doble de població que Reus, ja fa temps que en té.

Insisteix que «garantir el subministrament no vol dir pagar les factures de tothom de manera gratuïta». Ha etzibat que «si no es vol pagar les factures, emancipa i apodera la gent perquè se les puguin pagar, que és pel que haurien de servir les polítiques socials». És per això que reclamen un ple monogràfic sobre emergència social.

Volen que s'hi tractin «polítiques socials i d'emergència, d'habitatge, contra la pobresa energètica, de rehabilitació d'habitatges que no funciona...». Busquen plantejar «quines polítiques d'emancipació i apoderament necessita la gent que té una situació de vulnerabilitat».

Edgar Fernández al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament amb el cartell d'una campanya per la nacionalització del sector energètic
La CUP reclama a Vilella i Pallarès que triïn entre l'Ajuntament i la Generalitat | Jordi Olària Gras

Tornen a carregar contra la duplicitat de càrrecs de Vilella i Pallarès

Fernández ha tornat a criticar la duplicitat de càrrecs de Montserrat Vilella i Teresa Pallarès (JxR). La primera és regidora de Benestar Social de Reus i directora general d'Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat. En el segon cas compagina les regidories d'Economia i Coneixement i d'Habitatge amb el càrrec de delegada de la Generalitat al Camp de Tarragona.

Els cupaires consideren que aquesta duplicitat no els permet fer bé la feina de regidores. «Ploren molt que no hi ha recursos, però ni treballen ni aconsegueixen cap resultat», ha etzibat el regidor cupaire. En concret ha denunciat que, aquest dilluns, cap de les dues assistís a la comissió de Benestar Social de l'Ajuntament.

S'ha referit al cinquè desnonament aturat a Fàtima d'aquest dimecres al matí. Considera que Vilella, com a regidora de l'àmbit, és la responsable última de fer seguiment del cas. Per tot plegat, insisteix, «creiem que Vilella no està capacitada pel que fa a recursos per poder seguir sent regidora de Benestar Social».

Els plantegen dues alternatives: «o volen ser alts càrrecs de la Generalitat o volen ser regidores de la desena ciutat més gran de Catalunya, tot no pot ser». S'ha referit, també, als ajuts per a la rehabilitació d'habitatges dels quals la regidora feia balanç aquesta setmana. «Pallarès reconeixia que la campanya no havia funcionat», ha etzibat.

Encara en matèria d'habitatge, el govern va plantejar comprar pisos buits per ampliar la borsa de lloguer social. Per contra, «la senyora Pallarès ha negociat 0 pisos dels bancs a la ciutat», ha denunciat Fernández. En aquesta crítica política també hi ha sumat Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat.

«Al nostre entendre està asseguda, veient-les passar i esperant les següents eleccions per veure si ERC acaba tenint l'alcaldia», ha sentenciat. Ha tornat a insistir que és un error que Benestar Social, Urbanisme i Habitatge siguin àmbits separats en tres regidories. Encara hi ha sumat que «també està separat en clau personal perquè és evident i conegut que les tres regidores no tenen una bona relació política».