Marta Llorens al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

La CUP de Reus insisteix en el contracte de la brossa i es proposa per fiscalitzar-lo

Segueixen reclamant internalitzar el servei i impulsar la recollida porta a porta | Afirmen que la llei obliga a crear un òrgan que faci seguiment del contracte i volen liderar-lo

La CUP de Reus insisteix, de nou, en el servei de recollida de brossa i neteja viària de la ciutat. Després de superar el darrer escull, el contracte l'ha de començar a explotar Valoriza. Un moment ideal, segons el parer de la portaveu cupaire, Marta Llorens, per plantejar-se canvis.

Per una banda tornen a reclamar la internalització del servei. Això implicaria que l'Ajuntament assumís directament la recollida de brossa i la neteja viària en lloc d'adjudicar el contracte a una empresa privada. També tornen a reclamar l'impuls del porta a porta, a més de voler incorporar un mecanisme per fiscalitzar la qualitat del servei.

Llorens assegura que «a molts Ajuntaments, i al de Reus tampoc, no hi ha un bon control del servei en matèria de qualitat i de quantitat de diners pel servei que es presta». Ha recordat que el govern municipal va tombar la proposta de la CUP de fer-ne una auditoria externa.

La formació s'atribueix haver fet la pressió necessària perquè Fomento de Construcciones y Contratas hagi deixat de prestar el servei i ara estigui en mans de Valoriza. Tot i això, la portaveu assegura que «no ens n'alegrem» perquè segueix sent un model que no comparteixen. Apunta, de fet, que les ofertes presentades a la licitació no contemplaven gaire benefici industrial.

Un fet que els fa intuir que «la qualitat del servei serà nefasta». Aquesta valoració negativa «l'adjudiquem a la falta de control i d'exigència per part del govern». Amb el canvi d'empresa tornen a insistir que cal fiscalitzar aquest contracte públic, el més gran del pressupost de l'Ajuntament de Reus.

La CUP reclama un òrgan per fiscalitzar la brossa i es postula per dirigir-lo

Per justificar aquesta necessitat, Llorens s'ha referit a un informe de la Sindicatura de Comptes. El document analitza el control municipal de les concessions de neteja viària i recollida de brossa de diversos Ajuntaments. «Reus no hi queda gaire ben parada», sentencia la portaveu cupaire.

«És un dels municipis en els quals es critica la manera com s'ha desenvolupat el servei», assegura. Entre altres mancances apunta l'obligació legal de tenir una ordenança municipal que el reguli, una normativa que a Reus no hi és. És per això que al pròxim ple proposaran que es redacti.

La llei també marca que hi ha d'haver un òrgan de contractació amb una persona o entitat designada com a responsable del contracte. S'ha d'encarregar de supervisar-lo i fiscalitzar-ne el desenvolupament. Segons la CUP, l'informe de la sindicatura reflecteix que Reus afirma tenir aquest òrgan, però sense cap responsable concret ni cap interlocutor entre Ajuntament i empresa.

És per això que, al plenari de divendres vinent, també proposaran que es creï aquest òrgan. Aposten perquè sigui una comissió amb presència de tècnics, del govern i de l'oposició. Volen que es reuneixi trimestralment i es postulen per liderar-lo i coordinar-lo.

Una proposta que fan «donat que fins ara hem vist que no hi ha hagut manera que el govern s'hagi arromangat i hagi volgut posar negre sobre blanc les mancances del contracte».

Un operari acosta un contenidor a un vehicle de la recollida de brossa
El servei de recollida de brossa i neteja viària és el contracte amb més pressupost que adjudica l'Ajuntament de Reus | Cedida

El porta a porta, «l'única solució»

Consideren que el porta a porta és «l'única resposta que pot solucionar la brutícia que s'està generant des de fa molts mesos a la ciutat de Reus». Un canvi de model que, des del punt de vista de la CUP, es podria incorporar encara que la licitació actual no ho prevegi. «Tot és voluntat política, ara seria el moment idoni de plantejar una modificació», sentencia Llorens.

Critica que s'havia anunciat una prova pilot de porta a porta en algun barri de la ciutat. Una mesura que ha quedat aparcada veient que cap de les empreses que es van presentar al concurs la contemplava. Admet que la seva aplicació a Barcelona ha generat dubtes i crítiques.

Tot i això, subratlla que s'ha implantat exitosament a altres municipis, i que els experts ho consideren el model de futur. Per una banda seguint criteris mediambientals, però també en matèria econòmica. Una filosofia que, segons insisteix la CUP, només pot ser exitosa si s'internalitza el servei.

«No pots oferir aquest servei si la ciutadania no veu el seu esforç recompensat», assegura. Considera que el model que executa Ecoembes en alguns municipis no motiva la ciutadania a implicar-se en la separació de residus. «L'Ajuntament t'ha d'oferir un mecanisme de control de la teva recollida», sentencia.

Una eina que ha de servir perquè «després rebis o penalitzacions o, encara millor, bonificacions a les taxes municipals». Amb el servei externalitzat com ara, assegura Llorens, «no tenim potestat per establir unes taxes que bonifiquin la bona pràctica».

Engeguen una nova campanya de difusió ciutadana

Dimarts de la setmana vinent la formació començarà una ronda de trobades amb les associacions de veïns de Reus. L'objectiu és explicar-los el seu model de gestió de la neteja viària i la recollida de brossa. A grans trets es resumeix en dues línies, la internalització del servei i l'aplicació del porta a porta.

En aquesta mateixa línia, dimecres vinent a dos quarts de set de la tarda la CUP organitza una xerrada davant del Casal Despertaferro. Hi intervindrà l'ambientòleg Jordi Colomer, al qual s'ha arxivat la causa oberta per FCC en contra seva. L'empresa el va denunciar després que aquest fes una auditoria sobre la qualitat del servei a Badalona.

Li demanaven dos milions d'euros per haver vulnerat el seu honor en una auditoria encarregada per l'Ajuntament de Badalona. La justícia ha arxivat la causa argumentant que l'informe es basava en criteris tècnics i no hi atribueix voluntat de denigrar l'empresa. Tot plegat en paral·lel al cas de presumpte frau en l'execució del servei per part de l'empresa tant en aquest municipi com a Barcelona.