Les darreres setmanes s'han anunciat les primeres mesures del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus. Un dels àmbits que es preveu que comenci a funcionar a la tardor és de l'Habitatge, on es contemplen mesures per ajudar a rehabilitar pisos que engreixin la borsa de lloguer gestionada per l'Oficina Municipal d'Habitatge.
La responsable de l'àrea és Teresa Pallarès, que també és regidora d'Economia i Coneixement. En tots dos àmbits el govern municipal va començar el mandat amb grans projectes compromesos que, tal com ja s'ha anunciat, poden veure's ajornats o modificats a causa de la situació actual.
Per saber en quin punt es troben, TarragonaDigital entrevista Teresa Pallarès. A curt termini, el Consell Municipal de l'Habitatge ha de ser el primer pas de la política d'aquesta àrea, però no l'únic. Pel que fa a Economia i Coneixement, amb el Tecnoparc com a punt neuràlgic, el paper de la URV, la captació de noves universitats i l'ampliació del viver d'empreses són a l'agenda.
En clau catalana, Pallarès és diputada al Parlament per Junts per Catalunya. Va ser regidora del PSC amb Lluís Miquel Pérez d'alcalde i subdelegada del govern central a Tarragona amb José Luís Rodríguez Zapatero de president; la seva trajectòria política ha arribat a l'entorn de Carles Puigdemont i, ara, del seu nou projecte polític, del qual serà, si no hi ha sobresalts, secretària de finances.
El Cepid 2, ajornat a causa de la situació actual
—En clau municipal vau assumir, primer, la regidoria d'Economia i Coneixement que, a la pràctica, té el Tecnoparc com un dels principals actius. En quin punt es troben els projectes d'aquest àmbit com, per exemple, el tercer edifici que s'havia anunciat per acollir les empreses que ja no caben als dos actuals?
—Per mi, l'àrea d'Economia és entorn Tecnoparc, empreses, i entorn digitalització, mirant al futur. Ja tenim una regidoria que s'ocupa de les empreses en si; la feina de Redessa és establir un Pla Estratègic que passa per una àrea basada en les empreses tecnològiques.
Hem d'anar mantenint les empreses tecnològiques que tenim, que crec que són un valor importantíssim; hi ha més de 150 empreses instal·lades a Redessa. Tenim ganes de poder construir el Cepid 2; ara no ho plantegem com un objectiu prioritari perquè quan obtenim recursos els prioritzem cap a Habitatge, però la idea va cap aquí, cap a posicionar la zona del Tecnoparc i el voltant com el futur de l'empresa i la digitalització a la ciutat.
Hi ha accions com les vendes de terrenys, que és obvi que hi ha una estratègia darrere d'obtenir recursos per invertir en Habitatge. Què vol dir això?, doncs que està lligat intrínsecament a l'àrea de Coneixement.
—En quin sentit?
—Estem treballant projectes com una incubadora de digitalització que enguany hem fet a través del Pla de Reactivació, però serà una acció que mantindrem al llarg del temps. Tenim un lligam molt important amb la universitat per temes com propostes d'empreses emergents, que algunes neixen com a projectes molt petits però escalen i es converteixen en empreses importants.
Aquí hi ha una aposta bàsica d'aposta pel coneixement des que és un embrió i acompanyar-lo. La meva relació amb la universitat és molt estreta, i a més formo part del patronat de la universitat i, tant amb Medicina com amb Economia com amb Arquitectura, que són les tres facultats que tenim a Reus, tenim projectes que no puc explicar ara però que suposo que podrem explicar en un futur.
Fins i tot estem treballant, com ens vam comprometre en el programa electoral, amb futurs contactes amb altres universitats, sempre amb la complicitat de la URV, que és la nostra universitat. Hi ha una relació directa amb Economia, no hi hauria aquest suport a aquestes empreses que dèiem si no fóssim capaços de lligar l'àrea de Coneixement.
Les polítiques d'Habitatge més enllà de la gestió directa
—Pel que fa a Habitatge, la crítica principal que rep és que només compta amb 160 pisos per gestionar situacions de vulnerabilitat, què hi ha sobre la taula?
—Reus, per primera vegada, té una regidoria d'Habitatge pròpia, que té dues potes, la part de l'Oficina Municipal d'Habitatge, que és pròpiament Ajuntament, però també té un braç executor, que és Redessa. Ha sigut capaç de muntar un model de gestió que crec que és impecable.
Es diu que a Reus no hi ha habitatge perquè només hi ha 160 pisos, i d'això ara en parlarem. Aquests 160 pisos que gestiona Redessa estan impecables: zero morositat i adequació a les possibilitats de cada família que tenen un preu marcat de lloguer en funció de les possibilitats.
L'any que ve toca refer el Pla Local d'Habitatge i l'estem treballant, i per fer-ho necessitem saber de què parlem. Parlem que a Reus hi ha 45.000 habitatges més o menys; això vol dir que, segons la Llei del Dret a l'Habitatge de l'any 2007, l'any 2027 tots els municipis han de tenir un 15% dedicat a polítiques socials, amb tot l'espectre que suposen les polítiques socials.
Això, a Reus, amb aquests criteris, vol dir que l'any 2027 hi hauria d'haver 6.000 i escaig habitatges amb diferents fórmules de protecció oficial. En aquest moment Reus es troba en una situació d'habitatge tens, estem en un 9,3%, molt millor posicionats que l'entorn. Això no ens justifica, estem amb 3.700 habitatges dedicats a polítiques socials, ens queda feina per fer.
Prop de 3.800 famílies ateses en l'àmbit d'habitatge social
—Quins són, aquests 3.700 habitatges?
—Quin era el compromís electoral?, doncs d'aquí al 2023 mil habitatges més, i del 2023 al 2027, mil més per arribar als 6.000 i escaig. Això són referències legals, no vol dir que les hàgim de complir, però sí que vol dir que ens hem de basar en una directiva clara que la pandèmia, probablement, farà canviar.
Arribarem a aquí?, difícil; complirem?, mai en habitatge es compliran les expectatives perquè sempre canvien en funció de les circumstàncies. Posarem totes les tiretes que calgui i estem en una política clara de treballar en aquest sentit.
En aquest moment tenim aproximadament, més que habitatges, unes 3.800 famílies ateses en l'àmbit d'habitatge social. Els 160 de Redessa, l'alcalde em va encomanar la gestió dels 28 habitatges de la Casa dels Mestres, i d'aquí a final d'any això estarà absolutament regulat, sabrem el contracte de cadascun dels llogaters i la seva situació.
El que tenim identificat són quatre pisos buits, tres dels quals els arreglem amb una subvenció que hem treballat amb la Diputació, que no ens han donat però que espero que ho facin. El quart habitatge estava tancat per problemes legals, per una mort intestada; ens n'hem fet càrrec i, aquest estiu mateix, entrem, desinfectem i pintem.
Aquests 28 habitatges jo crec que a finals d'any estaran tots a plena disposició. Hem treballat, des de fa temps, la borsa de mediació d'habitatge de lloguer social. Això vol dir que, en aquest moment, ja tenim 120 famílies que estan amb una medicació amb Redessa perquè mantinguin el seu pis.
A qui té un pis se li ha dit 'que pot llogar el pis?', i nosaltres ens fem càrrec de coses com l'assegurança. Amb la rehabilitació volem incrementar aquesta línia, però ja hi és, ja funciona. Serà una línia de continuïtat; quina és la diferència enguany?, que donem diners als propietaris, l'any que ve possiblement aquests diners no els tindrem, però de moment ja hi ha 120 pisos que estem gestionant d'aquesta manera.
—És aquesta, la línia que es vol seguir per ampliar el parc d'habitatge protegit?
—Hi ha una xarxa d'inclusió i mesa d'emergència d'uns 70 o 80 pisos que gestiona Serveis Socials, que els incloc aquí, i la nostra feina és promocionar-ho per tenir més habitatges en el model Redessa. Ens queden encara uns 3.000 habitatges que passen pel parc públic de l'Agència d'Habitatge de Catalunya.
Tenim més de 600 habitatges més o menys, estem treballant per concretar-ho, a la zona de Mas Pellicer que els gestiona l'Agència, i que a mi m'agradaria, en un futur, entrar com a Ajuntament a gestionar-ho per tenir una proximitat. No és cert que no hi hagi habitatge de política social a Reus, el que passa és que la modalitat de gestió és diferent.
—Grups com la CUP o entitats com la PAH reclamen que s'actuï en els pisos buits en mans de bancs; quina política se segueix?
—Les entitats financeres també tenen convenis amb l'Agència Catalana i n'hi ha algunes que tenen pisos, i la majoria d'aquests van directament a la mesa d'emergència i ja no passen per nosaltres sinó que van directament a Serveis Socials. Fem nosaltres aquesta feina amb entitats financeres i també tenim pisos.
Quin problema tindrem aquí? Que tenim el decret d'Habitatge de la Generalitat del mes de desembre i l'ha recorregut el Partit Popular. Ens ho posaran difícil tant les entitats financeres com la Sareb, que després d'un any he arribat a contactar amb 'los altos mandos'.
Vaig tenir converses amb ells per compromisos que crec que haguessin estat molt bé, com algun edifici buit que hauria sigut interessant adquirir a la zona d'Horts de Miró, i estem en converses. Ells voldrien que l'Ajuntament passés directament a gestionar i paguéssim un lloguer; quan vaig treure el tema del decret que podia forçar-ho, la conversa es va torçar, i ara tot està pendent del Constitucional, però ho seguim molt de prop i continuo tenint converses amb ells.
El Consell Municipal de l'Habitatge, en marxa a l'octubre
—Hi ha alguna altra línia d'actuació prevista?
—No oblidem els Habitatges de Protecció Oficial d'àmbit privat. Nosaltres no hi entrem, però hi ha algunes promocions, com Mas Mainer, que hi estan obligades. Allà hi ha gairebé uns 100 habitatges que s'hauran de passar a HPO. Això vol dir que els gestionem nosaltres?, no, però tenen uns índexs de referència marcats per la Generalitat.
I hi ha altres zones de Reus que encara no estan desenvolupades on també hi ha una exigència d'habitatge protegit, i això també forma part d'aquesta bossa d'habitatge regulada, probablement amb uns criteris socials diferents, però evidentment dins d'una borsa d'HPO.
Què fa l'Oficina d'Habitatge?, doncs cada any ens preocupem de gestionar ajuts a més de 2.500 famílies que mantenen el seu habitatge perquè se'ls donen subvencions. Aquí també hi ha diners públics que s'estan posant a disposició d'habitatge. I després, també des de Redessa tenim un servei hipotecari on hi ha cinc persones que provenen de bancs i s'ofereix un servei a famílies que han comprat un pis i no poden resoldre la hipoteca, hi ha 120 expedients oberts i d'aquests 75 s'han resolt.
Això vol dir que han pogut mantenir la seva hipoteca; se'ls ha fet gratis? No, però hi ha hagut una intermediació en els terminis i les carències, que també és una feina que ajuda a mantenir l'habitatge. Que a Reus falta habitatge?, ja ho he dit, estem a 3.800 i hem d'arribar a 6.000, sempre que els índexs siguin els que són; si les condicions canvien, no hi arribarem mai.
—Amb les circumstàncies i condicions actuals es pot arribar a aquesta xifra?
—No, no hi arribarem perquè les necessitats són molt canviants, i en aquest moment tenim una crisi econòmica fruit d'una pandèmia amb uns índexs d'incertesa altíssims. Però evidentment hi continuarem treballant. Com planifiquem això un cop feta la diagnosi? Claríssimament les línies d'ajuts i rehabilitació han d'engrossir aquest accés d'aquests propietaris que tenen pisos i els ajudem a fer obres perquè posin el pis a disposició durant cinc anys i mig.
A més, la rehabilitació d'edificis ens permetrà millorar façanes i edificis on hi ha gent gran que necessita rampes i ascensors. A Reus tenim molts edificis que no passen la Inspecció Tècnica d'Edificis; ens hem compromès amb 30.000 euros, podem arribar a vuit edificis, tant de bo l'any vinent en puguem tornar a parlar.
Amb tota aquesta diagnosi, sabent què tenim, què ens funciona i cap on hem d'anar, tenim un Consell Municipal d'Habitatge que començarà a caminar a l'octubre perquè volem sentir la gent. S'està fent la feina per part de presidència de contacte amb les entitats, que han de nomenar un representant.
Reunions transversals per conèixer la situació real sobre habitatge a Reus
—Qui en formarà part, del Consell Municipal d'Habitatge?
—Hi ha moltes entitats, les associacions de veïns, Càritas i Creu Roja, i per tant hi ha entitats socials, hi ha entitats com el Col·legi d'Arquitectes o la Cambra de la Propietat Urbana, també la PAH... Són tots els estaments que d'alguna manera tinguin a veure amb Habitatge. És un tema de participació per conèixer el pols des de cada visió.
S'estructurarà perquè tothom tingui la mateixa informació, jo tinc molt d'interès per poder explicar tot aquest tema, perquè estic cansada que se'ns digui que només tenim 160 pisos. A Reus s'ha treballat en Habitatge, quan parlem d'això parlem de moltes coses, de molta gent a la qual s'està ajudant.
Hem de tenir les associacions de veïns, hem de saber què pensa la PAH, que ja ho sabem i s'encarreguen de fer-ho saber. Molt bé, escoltem-ho, és important. La presidència del Consell és d'Urbanisme, que té tot el sentit, la vicepresidència és d'Habitatge i després també hi ha la participació dels Serveis Socials com és obvi, i després hi haurà grups de treball per entomar temes que s'hagin de començar a treballar.
Se li va proposar a l'Edgar Fernández (CUP), que té gran interès en aquests temes i és una persona qui n'hem parlat. La feina ben feta i amb crítica constructiva és benvinguda, no podem dirigir la ciutat des dels despatxos, hem de saber què passa i quines mirades diferents hi ha.
—Ho veieu com un espai on podreu treballar conjuntament, o pesaran més les diferències, per exemple, amb l'oposició?
—Sempre estan convidats a participar. Crec que l'oposició ha de fer el seu paper, és el que toca, però en aquest tema, que és molt sensible, crec que les propostes de tothom són benvingudes. Han de participar activament sobretot en aquests moments en els quals la pandèmia ens crea una situació d'economia incerta o d'innovació incerta en tots els àmbits.
El primer dia exposaré on som; la crítica ha de ser sempre constructiva perquè només treballar i mirar endavant si anem junts i si coneixem realment què passa a peu de carrer. El dilluns dia tres vaig tenir una trobada amb presidents d'associacions de veïns i era claríssim que són gent que coneix cada cas.
Estem identificant pisos de propietat municipal, en aquest moment n'hi ha tres que m'he compromès amb l'alcalde a rehabilitar, que estaven tapiats per diferents raons i els posarem a disposició. Per nosaltres és més fàcil gestionar edificis per poder optimitzar recursos i perquè és més fàcil conèixer la realitat d'un bloc, sempre amb el criteri de no fer guetos.
El barri del Carme i l'antiga Hispània, principals projectes d'aquest mandat
—D'habitatge públic o amb filosofia social n'hi ha d'haver, segons el projecte anunciat, al barri del Carme. Es podrà executar, o es veurà afectat per la situació actual?
—El projecte del barri del Carme no és cap fantasia; estem treballant amb Incasòl amb un conveni que, com que Reus té característiques d'habitatge tens, hi ha un compromís d'Incasòl de complir amb un edifici al barri del Carme. Ens han posat la condició que construïm un aparcament i ho estem estudiant des de Reus Mobilitat.
Allà només serà un aparcament d'una planta, no ens podem aventurar a baixar més, però ens serveix com un aparador del futur Reus que volem, amb aparcaments dissuasius per no entrar al centre. A més, Incasòl ens diu que si això ho posem al conveni, podrem treballar a futur entre CatSalut i Incasòl amb el CAP, que no em toca a mi sola sinó que aquí hi ha Salut i ho treballem conjuntament.
Estem donant vida al barri del Carme, l'estem revitalitzant. Espero que les eleccions al Parlament no ens facin malbé els projectes, perquè els projectes s'entronquen i aquest és complicat. Estem pendents dels esdeveniments polítics. A mi m'agradaria que el compromís quedés tancat, ja hi havia un conveni amb Incasòl.
Els terrenys on hi ha l'interès de construir l'edifici són municipals; hi ha uns divuit habitatges més o menys, que els tècnics d'habitatge juntament amb Serveis Socials ja diran si han de ser més petits o més grans en funció de les famílies que tinguem per acollir. Aquí hi ha el compromís de tirar-ho endavant, esperem tenir temps.
—Un altre projecte anunciat en aquest àmbit és el de l'antiga Hispània, en quin punt es troba?
—És un projecte molt ambiciós, que no l'explicaré ara tot, però sí que hi ha un compromís de Redessa de tirar endavant més de 30 habitatges d'ús social amb aquesta línia de gestió de no fer guetos, d'oferir-ho a famílies de diferents perfils sempre tenint en compte les emergències que em demani Serveis Socials, però no tot és això.
Estem parlant també d'accés de gent jove o d'habitatge dotacional. Continuem treballant amb Sareb i entitats financeres i no deixarem de fer-ho; m'agradaria evitar enfrontaments judicials, crec que sempre és més fàcil dialogar, però no em tremolarà el pols si cal.
A Hispània ja estem treballant el Pla de Millora Urbana, ens hi posem ja, està molt avançat. Tenim dibuixos de com ha de quedar; hi ha un aparcament important. El Pla de Reactivació ens ha fet variar prioritats en temes d'inversions, però aquesta de moment es manté perquè hi ha una inversió per part de Reus Mobilitat pel que fa a l'aparcament.
Continua sent un aparcament dissuasiu per no entrar dins de la ciutat amb unes 400 places. I no hem parat de treballar amb empreses privades que evidentment no explicaré perquè facin la inversió a l'espai que queda, perquè queda una plaça important amb dependències que poden ser d'equipaments municipals a sota i un bloc, que aquí sí que hi entrarà la gestió de Redessa, en la mateixa línia que a la Patacada o a la Granja Massó.
Estem estudiant el projecte d'una cooperativa que encara no podem explicar però que pel que en sabem a mi m'agrada molt. Es tracta de fer, en llocs petits, cinc o sis habitatges; és un model molt nou que aquí a Reus no s'ha fet, i ho plantegem en una zona del barri del Carme.
També hem iniciat dos projectes amb entitats socials, que no us diré quines són encara, que estan disposades a tindre habitatge i facilitar-lo per posar-lo en lloguer. No hem parat de treballar, no ens posem un número com a objectiu sinó que ens proposem resoldre problemes a la gent i posar habitatge a disposició.
—A les zones que encara s'han de projectar, com el voltant de l'estació d'autobusos, des de l'avinguda del Carrilet fins a Mas Iglesias, també hi veurem projectes d'aquesta mena?
—Aquesta pregunta l'heu de fer a la regidora d'Urbanisme. Quan la regidora concreti, dins del Pla Urbanístic i em digui 'Teresa, això va per tu', després ja ens en fem càrrec nosaltres. Aquí les funcions són coordinades i estrictament lligades entre si, evidentment amb Urbanisme, que és qui té la potestat de dibuixar la ciutat i tacar-la amb aquelles zones en les quals hi ha d'haver habitatge de protecció oficial.
La feina d'Habitatge és entomar aquests punts i intentar-los promocionar, i evidentment, amb una estreta relació amb Serveis Socials, que és qui detecta famílies amb vulnerabilitat, que no vol dir que siguin totes les que són usuàries d'habitatge de protecció oficial. Hi ha una feina coordinada que portem de la millor manera possible per no dir de manera excel·lent.
—Per tant, si us pregunto pels terrenys d'Adif al costat de l'estació de trens, la resposta serà la mateixa...
—Sí. M'agradaria poder-hi intervenir, no és potestat d'Habitatge però òbviament m'agradaria poder-hi intervenir. Això a més és un tema estatal que fa anys que està per desenvolupar i que no s'hi fa res. És un punt calent d'Urbanisme, però en el moment en el qual això es pugui parlar i Habitatge hi tingui veu, hi diré la meva.
«Com a grup municipal, el compromís per la ciutat de Reus és intocable»
—Comenteu que les hipotètiques eleccions al Parlament podrien estroncar-ho; fins ara, com a diputada, quin paper heu jugat, en relació amb aquests àmbits municipals?
—Un diputat, per una ciutat, és un bon referent. A part de l'alcalde, que té línia directa amb tothom, com és obvi, com a diputada tens accés no tant a informació, però sí a molts fòrums, coneixes molta gent i d'alguna manera per una ciutat és bo tenir aquestes relacions i contactes.
Evidentment que has de fer els passos adequats com tothom, però com a diputada ets a comissions on es tracten les lleis, o en algun cas com a diputada m'ha tocat defensar alguna proposició de llei que tires endavant i en tens un coneixement més directe. No et facilita cap camí perquè has de fer el mateix camí que tothom, però sí que la informació la pots tenir més pròxima.
De totes maneres, a Reus aquests temes ja s'havien treballat; les circumstàncies electorals fan que alguns projectes s'hagin de tornar a obrir, però el que he fet ha sigut posar en ordre una mica la feina que ja estava feta. Aquest conveni amb Incasòl ja feia temps que estava fet, però s'ha hagut de reactivar, i espero que no torni a tirar enrere.
—Quan parlem d'estar pendents d'aquestes possibles eleccions, ens referim al resultat electoral en si, o a com s'acaba configurant l'espai del qual formeu part, el de Junts per Catalunya, PDECat, la Crida...? Us heu significat amb el nou projecte del president Puigdemont, tot això pot acabar tenint impacte en l'àmbit municipal?
—A la política municipal aquí tenim un grup que és Junts per Reus amb un compromís claríssim per la ciutat de Reus. Això no té absolutament res a tocar al compromís per part de tot el grup municipal, això és intocable. Un altre tema és com s'hagi d'anar definint l'espai, i la meva posició és bastant clara i òbvia.
Hi ha una reestructuració en aquest moment, i hi ha un partit que tira endavant amb la voluntat de ser un partit ampli i divers, que pugui treballar diferents expectatives i que supera discursos d'aquí i d'allà, un partit inclusiu del qual precisament estem treballant la ponència ideològica perquè la setmana vinent hi ha unes eleccions. Com a grup municipal, el compromís per la ciutat de Reus és intocable.