Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'un edifici en construcció a l'avinguda de l'Onze de Setembre de Reus

Tornen les grues a Reus: diverses promocions engreixaran el parc d'habitatge privat i protegit

Algunes promocions, previstes o començades, han d'acabar incorporant centenars de pisos al mercat de la ciutat

Diferents promocions d'habitatges han reactivat, els darrers mesos, el sector de la construcció a Reus. En alguns casos són projectes que van començar anys enrere, d'altres han començat a dibuixar-se més recentment, però en tots dos casos han d'ampliar el parc d'habitatge privat de la ciutat, però també el de protecció oficial.

Un exemple d'això és la zona de Mas Mainer, al barri Niloga. Entre el nou supermercat Mercadona i l'escola Joan Rebull està previst que s'aixequin almenys dos blocs de pisos. El primer, que ja és ben visible, comptarà amb 32 pisos en total. Les obres ja estan en marxa, i fonts coneixedores del projecte apunten que, quan s'hagi acabat el primer bloc s'hi aixecarà el següent.

Solar amb material d'obra
El Forn de Soto acollirà una de les noves promocions d'habitatges de Reus | TarragonaDigital

Les promocions privades tornen a portar grues a Reus

A falta de veure com s'acaba concretant el projecte, s'havia arribat a plantejar una estructura de tres blocs de pisos amb els baixos disponibles com a establiments comercials. Un volum similar al primer edifici de Mas Mainer implicarà la urbanització del Forn de Soto, entre el carrer del Roser, el de Vilallonga i el Camí de Valls.

En aquest cas es tracta de dos edificis de 36 habitatges en total. La part de terreny que, per llei, s'ha de cedir per a ús públic es destinarà a un jardí interior, un projecte que va portar polèmica al ple de Reus. Unes obres que han començat els treballs previs aquests darrers dies segons fonts coneixedores del projecte i que haurien de deixar llesta la primera fase entre 2021 i 2022.

La plaça de la Sang també ha de veure, durant l'any vinent, com s'hi incorporen una desena d'habitatges que, sumats a la desena de la Riera Miró, ocuparan el solar on ara ja hi ha força avançada l'estructura de l'immoble. Inicialment previst com un hotel, la promotora finalment va acabar canviant el projecte per aixecar-hi pisos.

Seran vint habitatges, onze dels quals donaran als números nou, onze, tretze i quinze de la plaça de la Sang i nou més als números setze i divuit de la Riera de Miró. Per últim, i amb un volum deu vegades superior, l'avinguda dels Països Catalans, el carrer de Pau Font de Rubinat i el camí de Riudoms han de viure un canvi significatiu.

A l'espai que havia ocupat l'antiga Coromina Industrial s'hi han projectat més de 200 habitatges en diversos blocs de pisos. Està previst que, després dels laboriosos enderrocs de l'antiga fàbrica, a meitats del 2021 comenci a aixecar-se el primer dels edificis. A més, però, també s'han d'urbanitzar dos nous carrers.

Per una banda, el de Frida Kahlo, que ha d'unir el camí de Riudoms des de l'altura del CAP Sant Pere amb el carrer de Pau Font de Rubinat. Per altra banda, aquest nou carrer quedarà unit amb l'avinguda dels Països Catalans quan s'urbanitzi el nou carrer de l'alcalde Pascual.

Imatge d'un edifici en construcció a l'avinguda de l'Onze de Setembre de Reus
La de Mas Mainer és una de les promocions amb habitatge de protecció oficial més avançades | TarragonaDigital

L'Habitatge de Protecció Oficial s'incrementarà en 400 pisos

En aquest segon cas, segons detalla Teresa Pallarès, regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Reus, «si comptem els PAU de l'Incasòl, al barri del Carme, ens n'anem gairebé als 400 habitatges de protecció oficial en promocions privades». En el cas del barri del Carme, hi ha d'haver, també, promocions en solars municipals que, tal com ja s'havia començat a treballar durant el mandat anterior, s'estudia que s'impliquin promotors privats per edificar-los.

Amb aquesta implicació es podrien aixecar habitatges, però també se'n podria condicionar la seva gestió perquè fossin, sinó públics o de protecció oficial, amb filosofia social. Pel que fa als 400 habitatges als quals fa referència Pallarès, es tracta de promocions que s'estan aixecant o de les quals se n'ha redactat el pla d'urbanització.

«El que està més avançat és la urbanització de Mas Mainer, on hi ha una reserva de 113 habitatges de protecció oficial; són privats i els gestiona el privat, però amb uns preus marcats per la Generalitat», detalla Pallarès. Aquests criteris estableixen, per exemple, un límit en el preu al qual s'ofereixen aquests pisos.

En un volum similar afectarà el parc d'habitatge protegit el projecte previst a la Pedrera del Coubi, amb un centenar més de pisos reservats. «El barranc dels Capellans encara està en fase de redacció del Pla Parcial, però hi ha una reserva d'uns 95 o 100 habitatges el dia que això es construeixi, i després tenim el projecte d'Hispània, amb una reserva d'uns 30 pisos».

Precisament aquest darrer projecte podria ser un dels que es veiés afectat per l'impacte de la crisi de la Covid-19. Amb tot, el govern manté la voluntat de redactar-lo i impulsar-lo. La regidora recorda els ajuts que el Pla de Reactivació inclou per a la rehabilitació de pisos i edificis, una línia que, si bé no ha d'incrementar el parc d'habitatge protegit, sí que ha de fer créixer el nombre de pisos gestionats per la borsa de lloguer social de Reus.

«La part que gestiona directament l'Ajuntament de Reus a través de Redessa compta amb els 160 pisos que estan plens, i després també cal mencionar els 150 gestionats a través de la borsa d'habitatge social». Aquests 150 són els que passarien a ser 200 si es compleixen les expectatives del govern en relació amb els ajuts per a la rehabilitació.

Teresa Pallarès situa en els 3.800 els habitatges que quedaran «tacats amb la paraula social» quan tots aquests projectes siguin realitat. Recorda que actualment, a Reus, poc més d'un 9% del parc d'habitatge és de gestió pública o condicionada per l'administració, una proporció que, segons la llei catalana aprovada l'any 2007, el 2027 hauria de ser del 15%. «No sé si arribarem al 15% l'any 2027, però el meu capteniment és acostar-nos-hi», sentencia.