Ara fa un any que el pacte de govern de Reus entre Junts per Reus, Esquerra Republicana de Catalunya i Ara Reus dirigeix la ciutat amb majoria absoluta. Els líders dels tres partits han volgut fer un balanç d'aquest primer any de mandat marcat especialment pel coronavirus, però també per grans projectes que, si s'executen, haurien d'implicar canvis importants en la fesomia i les dinàmiques socials, econòmiques i de mobilitat de la ciutat de Reus.
Precisament en aquest àmbit, i tal com l'alcalde ja ha reconegut en entrevistes als mitjans de comunicació i rodes de premsa, el govern està estudiant quin impacte tindrà la situació actual. S'admet que no es podrà fer tot el que s'havia anunciat, i ara mateix ja es considera un bon resultat arribar a redactar projectes urbanístics que s'hagin d'executar els pròxims mandats.
Grans compromisos, com el de l'antiga Hispània, la zona del Carrilet o el barri del Carme podrien quedar-se a mitges aquest mandat. D'altres, com la vianalització del raval de Santa Anna, la creació d'una empresa energètica municipal o el desenvolupament del Pla de la Bicicleta sí que podrien culminar abans del 2023.
Fa prop d'un mes era ERC qui feia el balanç del primer any de mandat de les àrees que dirigeix. Aquest dijous al Castell del Cambrer ha estat tot el govern. Durant prop de dues hores, Carles Pellicer, Noemí Llauradó i Daniel Rubio s'han anat alternant per abordar diferents àmbits, des dels projectes urbanístics fins a la reacció a la crisi sanitària, social i econòmica, passant també pel dibuix de la Reus del futur que exposen que volen començar a fer durant aquest mandat.
L'exposició, engegada per l'alcalde, no ha començat per aquí, sinó que ha volgut posar en context la situació actual a través de valorar els dos anteriors mandats. Tant el primer, amb un pacte entre CiU i el PP, com el segon, ja amb l'acord de govern actual, han servit, segons Pellicer, per tenir «un dels Ajuntaments més sanejats de Catalunya».
El govern reivindica estabilitat financera i política
«Amb aquesta estabilitat financera i estabilitat política ens permet tirar endavant un projecte de ciutat que, en molts àmbits, és molt important; això ve d'on ve, i hi he de fer referència perquè si no, no seria just», ha afegit. La primera part de l'exposició conjunta, de fet, ha anat encara a reivindicar que l'actual acord de govern «és un pacte estable i sòlid».
Pel que fa als projectes encallats des d'anteriors mandats, Pellicer ha insistit que, si no hi ha cap imprevist, l'Hospital Sant Joanpassarà a mans de la Generalitat aquest mes de juliol. La darrera previsió, concretament, era que fos el dia 22. Un altre dels problemes per solucionar era el de la nova licitació de la brossa.
Prorrogada des de l'1 de gener del 2018, quan es va treure a concurs públic, diverses empreses del sector hi van presentar recursos i al·legacions que s'han resolt recentment. Segons Daniel Rubio, «la licitació esperem que s'adjudiqui a finals d'any i que per tant, durant l'exercici 2021 comenci el seu desplegament».
Capacitat d'entesa dins i fora del govern
I no només entre els socis de govern. Pellicer, Llauradó i Rubio també han reivindicat la capacitat d'entesa amb els grups de l'oposició en moments excepcionals com la pandèmia de Covid-19. La reivindicació ha arribat, també, després que Pellicer recriminés la manca de suport als pressupostos municipals d'aquesta mateixa oposició durant el mandat anterior.
El que s'ha posat especialment en relleu és la redacció del Pla d'Acció Municipal, un document que, segons l'ha definit la vicealcaldessa, és un exemple de bon govern. «És un document flexible i dinàmic i aquelles accions o objectius que, per situacions excepcionals com les que hem viscut, no es puguin dur a terme, hem d'explicar els motius pels quals no s'han pogut dur a terme».
Ha destacat, concretament, filosofies amb les quals el govern assegura que treballa, com la tarifació social —adaptar què paga una família en serveis públics a la renda d'aquesta família—, la visió metropolitana més enllà de Reus i l'òptica feminista que, segons Llauradó, s'està impregnant en totes les polítiques perquè, exposa, implica que se n'acabin beneficiant tots els col·lectius de la ciutat.
Aquesta estabilitat del pacte de govern també l'ha reivindicat Daniel Rubio perquè, afirma, «sabíem quin era el Reus dels pròxims anys que volíem dibuixar». En el seu cas, i com a responsable de Recursos Humans, ha valorat especialment la digitalització de l'administració, tant en clau interna com de cara a la ciutadania.
Reacció conjunta a la pandèmia
La capacitat d'entesa entre govern i oposició s'ha aplaudit especialment a l'hora de fer front a la crisi del coronavirus. Pellicer ha destacat que PSC, Cs i CUP són «uns grups municipals que han demostrat una actitud constructiva; no hi ha cap més ciutat de la nostra magnitud, m'atreviria dir que al país ni a l'Estat, que hagi tingut aquesta capacitat d'entendre's entre els partits polítics».
Llauradó, també en aquesta línia, ha volgut recordar la implicació dels actors econòmics i socials de la ciutat en el Pla de Reactivació Social i Econòmica. «És un pla de ciutat, vam sumar tots els agents i tots els grups del consistori perquè, en una situació excepcional, calien mesures excepcionals».
Abans d'aquest Pla de Reactivació, però, el govern ja havia reaccionat, ha destacat Rubio. «L'Ajuntament de Reus va fer un esforç importantíssim perquè tots els seus treballadors disposessin, en el moment en el qual es va decretar l'estat d'alarma, dels Equips de Protecció Individual; mai ens va faltar de res tot i que no teníem tot el que volíem, però fins i tot vam poder fer tres entregues de material a residències de gent gran tant públiques com privades».
La primera reacció a la crisi actual
L'efecte del coronavirus a Reus ha estat menor que en força ciutats de la mateixa demografia que la capital del Baix Camp. L'alcalde, de fet, ha agraït a la ciutadania que el seu comportament hagi permès aquesta situació. Ha volgut alertar, però, que «no estem en una situació de normalitat, el virus encara hi és».
Quan es va presentar el Pla de Reactivació Econòmica i Social es va anunciar que, les primeres mesures, es volien posar en marxa al cap de dos mesos, és a dir, a meitats de juliol. En aquest sentit, ha detallat Pellicer, «estem preparant les bases perquè puguin sortir les convocatòries, perquè la gent hi pugui accedir i perquè qui hi accedeixi sigui realment qui ho necessita».
En paral·lel, ha explicat el portaveu d'Ara Reus, «el dia 12 de juliol presentem els plans d'ocupació; de les 100 persones que s'havien de contractar, les primeres 20 han de presentar la sol·licitud el 12 de juliol». Una desena d'aquests vint llocs de feina seran en «l'àmbit dels Serveis Socials, en l'àmbit que han fet fins ara els voluntaris com l'assistència domiciliària». Les darreres deu places «reforçaran les tasques administratives de l'Ajuntament de Reus».
De cara al futur, augura la vicealcaldessa, «possiblement l'accés a l'habitatge serà la següent problemàtica, la primera ha estat la més bàsica, que era la de poder tenir aliments i pagar subministraments energètics». En aquesta línia, i segons ha destacat també Pellicer, el govern confia entendre's amb la CUP, una formació que ha insistit en aquest àmbit de manera especial.
El Pla de Reactivació Econòmica i Social, pendent de l'Estat
Les mesures previstes per l'Ajuntament de Reus de cara a recuperar la ciutat econòmicament i socialment depenen, en gran part, de l'alliberament que Moncloa faci dels romanents de tresoreria municipals. La reivindicació és compartida amb la resta de municipis de l'Estat.
Pellicer ha insistit que són diners aconseguits amb la gestió municipal i que, per tant, actualment els tenen «segrestats». Per llei, cap Ajuntament pot destinar el seu estalvi anual a despesa corrent, i s'ha de dedicar, obligatòriament, a inversions o a eixugar deute.
Ara, els Ajuntaments reclamen poder-ho destinar, a projectes com el Pla de Recuperació Econòmica i Social de Reus. Pellicer alerta que «estem abocant tots els recursos municipals en aquest Pla de Reactivació de 4,5 milions d'euros, però compte, hi ha una part important que forma part del romanent de tresoreria que és municipal però que no en podem disposar per llei».
Ha etzibat, de nou, que «no sé què espera l'Estat per alliberar aquests diners, que formen part de l'àmbit municipal, perquè si no, nosaltres no els podem posar a l'abast de la gent; crec que fa massa temps que no en sabem res perquè ens faci sospitar que les coses o vagin bé, tenim els diners en un paper, però no hi són, ens els han segrestat».