El govern de Reus ha presentat, aquest dimecres, el tan anunciat i esperat Pla d'Acció Municipal per al mandat 2019-2023. El document, asseguren des de JxR, ERC i Ara Reus, s'ha redactat des de la transversalitat d'entendre l'acció de govern com un tot i no des de l'òptica de cada regidoria. La voluntat va més enllà del Reus d'aquí a quatre anys, i es fixa en el 2030 i en l'àrea metropolitana.
[predef]reus-144[/predef]
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer (JxR), l'ha definit com «el full de ruta compartit d'un govern estable i amb majoria que vaig prometre a la ciutadania de Reus». Daniel Rubio (Ara Reus), tercer tinent d'alcalde i regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, ha reivindicat que «s'ha aconseguit que el que són regidories o competències de manera individual s'englobin en quatre eixos i es treballin de manera transversal».
Ha detallat, també, que les coincidències programàtiques entre els partits de govern es poden comprovar a través del PAM, «aproximadament un 70% dels programes electorals de les tres forces que conformem aquest equip de govern han redibuixat en aquest Pla, aquestes coincidències, i cadascú, des dels seus partits, el que ha defensat és el 100% dels seus propis programes electorals».
Aquest PAM, segons s'ha anunciat, contempla «més de 550 actuacions» i tindrà incidència en els pressupostos i, sobretot, en els plans d'inversions dels pròxims anys, des dels ja aprovats per al 2020. Tot i això, els més de sis milions d'euros d'aquesta partida que l'oposició reclamava conèixer abans del ple de pressupostos del 25 d'octubre passat, no s'han donat a conèixer encara.
De Reus a l'Àrea Metropolitana
El pes de la presentació pública l'ha tingut la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó (ERC), encarregada d'impulsar la redacció del document. Amb el PAM, sentencia, «busquem planificar; definim els objectius i descrivim les accions que volem dur a terme per assolir aquests objectius; el segon objectiu del PAM és fixar la ruta de govern, i el tercer és retre comptes davant de la ciutadania. És una mostra de transparència i de bon govern».
Més enllà de dibuixar com ha de ser Reus l'any 2023, quan acabi el mandat, el PAM també inclou actuacions per «impulsar un Pla Estratègic de Ciutat per visualitzar quina ciutat voldrem d'aquí a deu anys, i volem fer una reflexió sobre la possibilitat d'acollir-nos a la Llei de Grans Ciutats», una proposta, aquesta darrera, que Junts per Reus va anunciar durant la campanya electoral.
El document també parla, però, d'àrea metropolitana. En concret afirma que el govern reusenc té la voluntat de «posar-nos a disposició del conjunt de municipis que conformem l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona en tot allò que es cregui oportú; ens posem a disposició per impulsar aquesta àrea metropolitana».
Per fer-ho, «impulsarem, si s'escau, la redacció d'un Pla General Metropolità del Camp; evidentment és una competència de la Generalitat de Catalunya, però mirarem d'explorar la possibilitat, si és un acord consensuat entre els municipis que conformem l'àrea metropolitana, de dibuixar de manera més conjunta i unívoca aquesta realitat territorial».
Les accions concretes del PAM
El document que s'ha presentat avui no compta amb un desenvolupament concret de cadascuna de les accions previstes. Aquesta darrera fase, ha repetit durant la presentació Noemí Llauradó, «arribarà al llarg del mandat» i per part de cada regidoria implicada. Sí que se n'han mencionat algunes, com «l'impuls de la tarifació social i de la progressivitat fiscal», que «avançarem en la definició d'un pulmó verd a la ciutat»; i el text en recull altres, com «redactar i implementar el Pla de Màrqueting Turístic de Reus» al qual es referia, fa uns dies, la regidora de l'àrea, Montserrat Caelles.
Es vol obrir el debat en diversos àmbits fora de l'Ajuntament, «i crear el Consell Municipal de Cultura on professionals, entitats i ciutadania puguin debatre cap on ha d'evolucionar la cultura a la nostra ciutat», un organisme del qual ja n'havia parlat el regidor de l'àmbit, Daniel Recasens. Però no serà l'únic.
Ciutadania i oposició hi diran la seva
El pròxim ple municipal, previst per al 29 de novembre, divendres de la setmana vinent, debatrà aquest Pla d'Acció Municipal. «El portem a ple perquè volem explicar-nos i ser transparents, perquè es generi un debat públic», però no perquè sigui susceptible de rebre modificacions. La vicealcaldessa ha remarcat que es tracta d'un document de govern de treball intern.
«El document està tancat, és el document de govern, i el que sotmetem al procés participatiu és la seva priorització». Serà entre el 25 de novembre i 12 de desembre quan, a través d'un procés de participació ciutadana, tothom podrà opinar sobre el document. L'objectiu, més que rebre propostes, és que la ciutadania estableixi quines de les accions previstes són més urgents.
Les promeses electorals, fonaments del PAM
Noemí Llauradó ha anunciat que «crearem un Consell Municipal d'Habitatge i volem actuar sobre el parc d'habitatge de la ciutat per ampliar l'oferta de lloguer assequible», una voluntat que, a falta de concretar-se, podria incloure el compromís electoral de JxR d'incorporar 1.000 pisos socials al parc d'habitatge de Reus durant aquest mandat.
També són a la llista altres propostes electorals d'ERC, com «promoure un nou CAP al barri del Carme o crear dos Centres Cívics nous». Així com «construir una piscina pública coberta», un projecte que, just abans que comencés la campanya electoral, l'alcalde Pellicer i l'aleshores regidor d'Esports Jordi Cervera, ja van presentar públicament.
Una mica més clar és el compromís per «analitzar la viabilitat de crear una empresa elèctrica pública», una altra promesa electoral de JxR, així com «dimensionar els efectius de la Guàrdia Urbana d'acord amb les necessitats de la ciutadania» que, segons Pellicer, abans de les eleccions, implicaven que els agents patrullessin, per cada carrer de Reus, tres vegades al dia.
El PAM es pot consultar al lloc web específicament creat per aquest document. Fent un repàs de les promeses electorals que podrien veure-s'hi reflectides, contempla «analitzar i impulsar el Xec Bebè en el marc del Pla Municipal de Famílies», una proposta electoral de JxR, com també ho era «organitzar el Festival de les Roses»; també hi apareix la promesa republicana d'«habilitar un nou equipament que faci funcions d'alberg juvenil».
Equipaments nous i equipaments existents
Durant la campanya s'havia situat aquest equipament a la nova promoció urbanística prevista per a la zona del Mercat del Carrilet, una zona on el PAM estableix que cal actuar. Encara sota el paraigua d'ERC, el PAM preveu «crear el projecte de residències artístiques» i «projectar el nou Espai Escènic Estable a l'aire lliure», que es podria correspondre a l'anunciat escenari estable de la plaça d'Anton Borrell, al Parc de Sant Jordi.
«Promoure la Casa de la Festa com a gran centre cultural per a la ciutat» podria correspondre als projectes que tan JxR com Ara Reus havien anunciat per al Vapor Vell, com també s'hi podria referir «convocar el concurs per al Projecte del Vapor Vell com a eina de desenvolupament del barri del Carme».
Són els mateixos partits que volien comprar els blocs buits i antigament ocupats del carrer de Joan Coromines, una actuació que podria englobar-se en el que el PAM titula com «valorar l'adquisició de promocions privades no finalitzades en venda» o «adquirir habitatges a través de l'exercici del dret de tempteig i retracte i rehabilitar-los per oferir-los en lloguer assequible».
Pel que fa a l'àmbit empresarial, el govern es compromet a «promoure la construcció d'un nou centre d'empreses Cepid al Tecnoparc». El projecte, que fa més d'un any que es treballa, serviria que donar sortida a les empreses que ja hi ha actualment i que necessiten més espai, a més de poder-ne atraure de noves.
Un urbanisme més amable
JxR i Ara Reus també havien proposat dues maneres diferents del que, al Pla d'Acció Municipal, apareix com «promoure la connexió del passeig de Mata amb el barri Gaudí a la zona d'Adif», tot i que sense concretar si a través d'una passarel·la o d'un túnel. ERC i JxR van fer molt incís, durant la campanya electoral, en la necessitat de «pacificar» els eixos de la ciutat.
La idea és convertir alguns carrers en espais per a vianants o, almenys, per on resulti amable i agradable passejar encara que hi puguin circular cotxes. L'objectiu també el compartia Ara Reus, que hi afegia la necessitat d'establir aparcaments dissuasius fora d'aquestes zones. Tot plegat es pot llegir entre línies o de manera més clara en alguns dels punts del PAM.
Des d'«adaptar a nova anella de circulació al voltant del centre al nou volum de trànsit i construir aparcaments en el perímetre» fins a «pacificar el trànsit al centre de Reus per afavorir la convivència i la mobilitat lliure d'emissions dins la futura zona de baixes emissions». Més concreta és l'actuació de «definir l'eix central de la ciutat amb la reforma dels carrers Ample i de l'Escultor Rocamora».
«Vianalitzar progressivament determinades zones de la ciutat per fer-les més amables» es correspondria tant a l'establiment d'aquests eixos per a vianants, com a la prova pilot que s'engegarà al raval de Santa Anna pròximament. El PAM també contempla «impulsar la construcció d'una gossera pública comarcal».
La proposta no és nova, i ja va passar pel Consell Comarcal el mandat passat, on els membres dels Ajuntaments que més s'hi havien d'implicar pel seu volum de població, el de Reus i el de Cambrils, van optar per no donar-hi suport. Ara, però, el mateix equip de govern tindria intenció de tornar a portar la proposta a l'òrgan supramunicipal.