El Forn de Soto es convertirà en un espai amb dos blocs de pisos i una petita zona verda. Aquest dimarts el ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat el següent tràmit del projecte, que deixa definida quina és l'actuació urbanística que es durà a terme a la zona.
És un dels punts destacats d'una sessió que ha durat cinc hores i mitja i que ha acabat incorporant a diferents mocions, debats d'àmbit estatal i català. Diversos grups han criticat en més d'una ocasió la tendència de Cs a derivar els debats cap a l'àmbit estatal i català en propostes que s'havien plantejat en clau municipal i que es podrien haver debatut en aquest àmbit.
Dos blocs de pisos i un jardí interior
Pel que fa al Forn de Soto, al carrer del Roser, des de l'oposició municipal, tant PSC com CUP consideren que és una oportunitat perduda per ampliar el catàleg de zones verdes de la ciutat que, tal com indiquen els estudis publicats, queda molt per sota del que tocaria per la població de Reus. A l'espai entre el carrer de Vilallonga i el de la Pirotècnia Gassull s'hi alçaran dos blocs de pisos amb un total de 36 habitatges.
La part que, per llei, el promotor privat ha de cedir a l'Ajuntament per destinar-lo a ús públic quedarà configurat com una petita zona verda interior. La regidora Marina Berasategui, d'Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Reus, ha destacat que l'aprovació d'avui només feia referència a l'estudi de detall, un projecte que ja havia passat per l'exposició pública en fase inicial sense rebre cap al·legació.
Els canvis que s'han aplicat a aquest projecte es deuen a la muralla trobada «en l’alineació del carrer de l’Albiol i també
d’adaptar-les al carrer d’Alcover, que és el pas franc dels dos volums entre el carrer del Roser i la zona verda central». Des de l'oposició, Mònica Pàmies (CUP) i Andreu Martín (PSC), han recriminat a l'equip de govern la falta de zones verdes a la ciutat.
També han posat l'accent en la situació de l'habitatge a la ciutat, que consideren insuficient. Per una banda, apunta Pàmies, perquè cap dels 36 habitatges que hi haurà quan s'aixequin els blocs de pisos serà de protecció oficial. En aquest sentit, Martín ha recordat la promesa electoral de l'alcalde Pellicer d'incorporar, durant aquest mandat, fins a 1.000 pisos al parc d'habitatge públic.
L'oposició també ha posat l'accent en la quantitat de pisos buits que hi ha a la ciutat i ha insistit en la mancança, per contra, de zones verdes. Encara en l'àmbit de l'habitatge, el govern ha anunciat que treballa en possibles polítiques de rehabilitació d'edificis, tot i que no n'ha concretat més detalls.
El CAP Sant Pere i el consultori del barri Gaudí
En un altre àmbit, des del grup socialista s'ha presentat una moció que reclamava el desdoblament del CAP Sant Pere i la reobertura del consultori del barri Gaudí. Ha estat un altre dels punts del ple que ha acabat derivant en debats d'àmbit supramunicipal.
Per una banda, per la centralització de competències decretada pel govern central amb l'aplicació de l'estat d'alarma. Per l'altra, perquè l'exposició de motius presentada pel PSC feia incís en la situació d'emergència actual. Òscar Subirats, regidor de Salut, ha criticat a Martín que plantegés l'obertura dels dos equipaments com una proposta de solució a la situació actual.
Subirats ha recordat que la política de la Generalitat ha estat la de concentrar l'atenció sanitària en lloc d'atomitzar-la. Martín, per contra, li ha rebatut que la moció buscava el compromís del govern local amb aquests dos equipaments, un compromís que Subirats ha ratificat.
Cap a la targeta moneder municipal
L'Ajuntament de Reus treballa per implementar un sistema de targetes moneder que pugui servir d'eina als Serveis Socials per ajudar aquelles famílies en situació de vulnerabilitat social. El projecte el va anunciar Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social, fa uns dies.
Encara sense concretar el seu funcionament i la seva dotació econòmica, sí que es que va explicar que seria incompatible el seu ús amb el d'altres targetes similars expedides per la Generalitat o per Creu Roja. Aquest ha estat un dels punts de crítica del PSC, que a través de la regidora Anabel Martínez ha reclamat que es plantegés de nou aquesta limitació.
També ha criticat la moció Débora García, portaveu de Cs, perquè la CUP la plantejava com una targeta que s'hagi de fer servir al comerç local i de proximitat. Segons ho ha justificat Edgar Fernández, l'objectiu és ajudar, de retruc, les economies familiars del teixit comercial local, a més de potenciar el consum de productes de proximitat.
Per García, la mesura suposava un atac a l'economia familiar del personal que treballa a les grans superfícies. Fernández, per últim ha apuntat que és al comerç local on hi ha més garantia de consumir productes de proximitat i evitar, a més, la petjada ecològica de portar verdures, per exemple, des de l'estranger; una tesi que Débora ha negat.
El ple insisteix a poder disposar del superàvit municipal
El govern reclamava, aquest dilluns, que l'Estat permeti als Ajuntaments disposar dels romanents de tresoreria que hagin generat de manera lliure. Actualment, la llei només permet destinar un 20% del superàvit total a què consideri cada consistori, una limitació que des de Reus es veu com un obstacle per poder plantejar polítiques per fer front a l'actual crisi sanitària, econòmica i social.
Aquesta reivindicació l'han secundat PSC i Cs, però no la CUP, tot i que s'ha abstingut a la votació. Segons ha exposat la seva portaveu, Marta Llorens, «valorem el tarannà més municipalista de voler donar competències als municipis per funcionar de manera autònoma i ho agraïm».
Amb tot, considera, «és una moció que no treballa de manera estructural el que nosaltres defensem, que és reforçar els serveis públics». Des del seu punt de vista, la proposta no abordava els problemes de base que cal solucionar i, per tant, tot i no votar-hi en contra, tampoc hi han donat suport.
La modificació del pressupost municipal encalla el ple
Un dels debats que més s'ha allargat aquest dimarts ha estat el del pressupost municipal d'aquest 2020. La CUP ha proposat refer-lo tenint en compte la situació actual i la que es preveu de cara al futur. El PSC hi ha donat suport, i per boca de la regidora Sandra Guaita, ha plantejat que cap pressupost que s'hagués aprovat fins ara preveia la crisi i, per tant, queda desubicat en relació amb les necessitats de la ciutadania.
Aquesta és la línia en la qual la CUP ha exposat la proposta que incloïa la creació d'espais de debat on participés el govern i l'oposició, però també el teixit cultural i social de Reus. L'objectiu, ha defensat Edgar Fernández, «no és fer petites modificacions o moure partides econòmiques, sinó de generar una nova política que tingui en compte totes les circumstàncies hagudes i per haver».
Guaita s'ha expressat en la mateixa línia, clamant que «ens hem d'adonar tots que la situació que vivim i la que vindrà és extraordinària, i si els diferents grups municipals no són capaços de trobar eines per solucionar els problemes de la ciutadania, no ens en sortirem; totes les mans són necessàries».
Débora García, portaveu de Cs, ha justificat l'abstenció del seu grup considerant que la idea és bona, però la llei actual no permet fer un nou pressupost si ja se n'ha aprovat un, i limita els canvis que s'hi apliquin a modificacions de crèdit. La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, també ha defensat aquest argument.
PSC i CUP, en canvi, apostaven per buscar la manera, si cal promovent un canvi legal, per poder-ho tirar endavant. Caballero, en relació amb els espais de debat que reclamava la moció, ha reivindicat que ja existeixen en el marc de l'estratègia de reactivació econòmica que el govern ha plantejat.