Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Porta lateral de l'Hospital Sant Joan de Reus

L'Ajuntament de Reus sentencia la venda de l'Hospital Sant Joan

El canvi de mans podria arribar entre maig i juny

L'Hospital Sant Joan de Reus ja ho té gairebé tot a punt per passar a mans de la Generalitat. L'Ajuntament de Reus ha aprovat, aquest dilluns a través del plenari, els tràmits que faltaven de l'òrbita municipal. Per endavant només falta canviar la propietat dels crèdits contrets, un tràmit que es farà el 22 de juliol, i fer efectiva la venda de l'empresa municipal de l'Hospital a la Generalitat pel preu d'un euro.

[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]

Aquesta venda s'hauria de fer efectiva, segons apunta el regidor de Salut de Reus, Òscar Subirats, «entre finals de maig i principis de juny», i suposarà el canvi de mans definitiu del centre sanitari. Aquest divendres s'ha deixat a punt aquest últim pas, i s'han traspassat les accions que el centre sanitari tenia del CMQ i de Sagessa.

Tot a punt per vendre l'Hospital Sant Joan a la Generalitat

El ple extraordinari d'avui ha seguit el guió previst malgrat el retard horari, i govern i Cs han votat favorablement als tres punts de l'ordre del dia, mentre que la CUP s'hi ha abstingut i el PSC hi ha votat en contra. S'han aprovat, així, els traspassos d'accions, per una banda, de l'Hospital cap a l'Ajuntament pel que fa als títols del Centre Mèdic Quirúrgic.

En segon terme, s'ha aprovat el traspàs, també gratuït, de les accions que l'Hospital i Gecohsa tenien de l'empresa municipal Sagessa, que en aquest cas aniran a parar a la Fundació per a l'Atenció Social vinculada a Sagessa. Per últim s'ha ratificat la venda en si mateixa de l'hospital a l'empresa de nova creació per part del CatSalut.

Tot plegat en un plenari que ha servit per repetir arguments a favor i en contra del procediment, així com per fer un repàs històric del centre sanitari, de nou, amb diversitat de punts de vista. L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, ha volgut reconèixer la feina feta per Teresa Gomis, Montserrat Vilella, Noemí Llauradó i Òscar Subirats, les darreres quatre persones que han presidit l'Hospital Sant Joan.

Porta lateral de l'Hospital Sant Joan de Reus
L'Hospital Sant Joan de Reus està a punt de canviar de mans | Laia Solanellas

Passat i futur de l'Hospital Sant Joan de Reus

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha començat el debat fent un repàs històric de l'Hospital Sant Joan. Ha assegurat que «la voluntat ha estat sempre obtenir per part del govern de la Generalitat de Catalunya la prestació de l’atenció a la salut des de l’àmbit públic», una sentència que s'ha posat en dubte des de l'oposició municipal.

Grups com el PSC o la CUP apunten que va ser la deixadesa del Govern català respecte a l'àrea d'influència de Reus el que va fer necessària la creació d'un hospital municipal. Una situació que Subirats no contradiu del tot, i de fet ha admès que, es buscava l'«equiparació a la xarxa sanitària, suplir  allò que no ens venia donat de ple dret com a ciutadans i ciutadanes, que era tenir un hospital públic».

«Avui, no estem vivint un final de trajecte, hem arribat a una nova estació; arribem a un nou estadi i hem de ser prou valents i agosarats per saber-lo aprofitar», ha sentenciat el regidor de Salut. «El futur passa per centrar els esforços en què l’Hospital, mantingui la qualitat assistencial, ampliació de la seva cartera de serveis, garantir la carrera professional i el seu caràcter universitari».

Aquests punts, que han de ser els que centrin l'atenció municipal a partir d'ara segons Subirats, han d'implicar «el trasllat de la facultat al campus de Bellissens, que és el que reforçarà el caràcter universitari de l'Hospital; facilitem la implantació dels nous laboratoris de recerca que hi han projectats».

«Consolidem el pol d’investigació que hi ha entre l'Institut d'Investigació Pere Virgili, la URV i l’Eurecat, per exemple, i que esdevingui un motor de creixement socioeconòmic a la ciutat, per retenir talent, crear ocupació i innovació», ha afegit.

Un professional sanitari amb mascareta a l'Hospital Sant Joan de Reus
Tarragona va superar el centenar de morts aquest dimecres | Laia Solanellas

L'oposició mostra tres postures diferents

Tots els grups municipals han mantingut els discursos habituals en aquest àmbit. Marta Llorens, portaveu de la CUP, ha posat de manifest que «qui gestionarà l'Hospital Sant Joan de Reus no serà l'ICS, que seria el nostre model, sinó que serà una Empresa de Dret Públic».

Ha recriminat a Subirats que no hagi recordat com s'ha arribat a la situació actual, com les diverses causes de dissolució producte «d'un dèficit de finançament estructural». «Estem venent el sistema públic sanitari», ha etzibat Llorens. «Parlem d'un rescat, el de l'Hospital, per uns deutes i uns dèficits que tenim, que vostès diran que no és tan gran», ha conclòs.

Débora García, portaveu de Cs, ha exposat que «estem d'acord en realitzar al més aviat possible els tràmits perquè la Generalitat assumeixi la sanitat pública; oferirem el nostre suport a les operacions a través de les quals es desvincula el CMQ de l'Hospital». També en línia amb el govern, García considera «que l'Hospital passi a la Generalitat no suposa una pèrdua per a la ciutat».

El PSC, per la seva banda, ha assegurat que «ens diu que un Ajuntament no pot gestionar un hospital, i no és veritat; el que no pot gestionar és un dèficit a causa d'un mal sistema de pagament». Ho ha fet per boca de la regidora Sandra Guaita, qui ha sentenciat que «nosaltres no hi veiem cap mena d'avantatge».

Ha repassat algunes de les actuacions, de competència municipal, que assegura que haurien pogut reduir els dèficits dels darrers anys de l'Hospital Sant Joan, així com ha reivindicat que s'hauria d'haver mantingut batalla per defensar un canvi de finançament per al centre sanitari. «Per nosaltres és un dia trist», ha conclòs.

Carles Pellicer, alcalde de Reus, i Jaume Renyer, secretari general de l'Ajuntament, duranat el ple extraordinari telemàtic
El ple extraordinari s'ha dut a terme de manera telemàtica | Laia Solanellas

El govern insisteix en la seguretat de l'operació

Tant durant el plenari com a la roda de premsa posterior, el govern ha volgut deixar clar que l'operació era l'única sortida a la situació actual, i que s'ha ideat i s'executa amb totes les garanties possibles. Ho ha fet Pellicer en sessió plenària, assegurant que «els principals destinataris, que són els usuaris, poden estar tranquils perquè tindrem una sanitat com correspon».

«La Generalitat i l'Ajuntament compartim l'interès de reordenar el sistema públic de salut a la ciutat i fer-ho amb criteri de sostenibilitat», ha exposat, assegurant que d'aquesta manera «enfortim l'Hospital Sant Joan com a referència al territori». S'ha volgut fer incís, també, en el pes que mantindrà «el municipi, no el consistori», ha aclarit Subirats, en la nova governança de l'Hospital.

Actualment, el consell d'administració de l'empresa pública Hospital Sant Joan de Reus i Baix Camp l'integren, entre altres membres, el regidor de Salut de l'Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, i el doctor Eduard Prats, als quals el CatSalut ha escollit per garantir la presència de reusencs a l'òrgan de gestió.

Les plantilles no cobraran les DPO del 2019

Entre divendres passat i avui s'han celebrat els consells d'administració de les empreses municipals de l'Hospital Sant Joan, el Centre Mèdic Quirúrgic i Gecohsa, que s'encarrega de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. S'han tancat els comptes de l'any 2019 de cadascuna d'elles, i en cap de les tres permetran que les plantilles cobrin les DPO.

Es tracta d'una part del sou que és variable i que va lligada a la situació financera de cada empresa. El conveni laboral estableix que només es pagaran si hi ha els beneficis necessaris, un escenari que no s'ha produït en cap dels tres casos. A Gecohsa se'n pagarà vora un 60%, mentre que al CMQ s'han confirmat les dades apuntades per aquest mitjà dissabte passat: només es cobrarà el 35% de les DPO.

A l'Hospital Sant Joan, però, aquesta proporció baixa fins al zero perquè s'ha tornat a tancar amb xifres negatives. Segons Subirats, al Sant Joan hi ha hagut un dèficit de 142.000 euros, i el patrimoni net de la societat és de 3,18 milions d'euros negatius. «Aquest patrimoni net és el que situa la societat en causa de dissolució», ha explicat, recordant que serà la Generalitat qui n'assumeixi el dèficit.

El CMQ ha tancat amb un positiu de 2.085 euros, una xifra que ha situat les DPO en el 35%. En part, perquè s'ha aprovisionat la partida necessària per pagar les del 2017. Quan la situació financera no permet pagar les DPO i una plantilla, sigui la del CMQ, sigui la de l'Hospital, ho recorre a la justícia, els jutjats els donen la raó, motiu pel qual s'acaben pagant els anys posteriors. En el cas de Gecohsa, el positiu ha estat de 542,38 euros

Tanca el consultori del barri Gaudí

Durant el ple d'avui també s'ha posat a debat el tancament del consultori mèdic del barri Gaudí. Sandra Guaita, regidora del PSC, ha reclamat a Subirats informació sobre la seva situació i els motius del tancament. Òscar Subirats ha respost, i ha aclarit en roda de premsa, que es tracta d'un servei que depèn de l'Institut Català de la Salut.

De fet depèn del CAP de la plaça de la Llibertat, equipament gestionat a través de l'ICS. «Ha estat decisió de la direcció del CAP Llibertat tancar-lo», ha explicat Subirats. «Em queda pendent una conversa amb la direcció del CAP Llibertat per saber-ne els motius reals i quina és la seva previsió de continuïtat», ha afegit.