Imatge de la presentació de l'Estratègia de l'Ocupació de Reus, amb representants tècnics i polítics asseguts en una taula a l'auditori de firaReus

Una trentena de mesures donaran forma a l'Estratègia d'Ocupació de Reus

S'ha elaborat amb la participació de diferents agents del món laboral i empresarial

En paral·lel al Pla Estratègic Reus Horitzó 2032, aquestes setmanes s'està engegant l'Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d'Ocupació de Reus. Es tracta d'un document fruit de les aportacions del sector laboral, empresarial i formatiu local, que vol potenciar i millorar la creació de llocs de feina. Tal com el va presentar el govern local, es tracta d'una sèrie de mesures pensades des de Reus però amb voluntat de trobar suports i relacions a tot el Camp de Tarragona.

També està vinculat al Pla de Reactivació Econòmica i Social. De fet, quan se'n va presentar la segona edició, ja es va anunciar una partida de 810.000 euros destinats a la creació d'ocupació. És d'aquí d'on beu aquesta Estratègia que, com el Pla de Reactivació, ha d'anar desenvolupant diferents accions i mesures.

Es va presentar com un pla per executar fins al 2030, però amb revisions cada dos anys per valorar-lo i actualitzar-lo. De fet, precisament pel període que cobreix, també es vol vincular amb el Pla Estratègic 2032 i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030. L'objectiu, com el seu nom indica, és generar ocupació.

A diferència d'altres mesures i accions, el que es busca és «no només subvencionada, sinó crear condicions per generar feina», aclareix Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació. «Fins ara molt del que hem fet ha sigut subvencionar, però el que hem de fer és provocar canvis», resumeix.

Cobrir les necessitats de les empreses per enfortir el sector

Aquesta Estratègia estableix una trentena de propostes i prioritats. Una sèrie de mesures que, segons destaca, «surten de les propostes més consensuades, en cap cas són propostes fetes des de la regidoria ni des de Mas Carandell». Línies de treball com ara «consolidar els sectors estratègics de la ciutat per millorar el posicionament de les empreses del territori».

El pròxim pas en aquest cas és el d'«avaluar quins són els sectors estratègics», com ara l'industrial. «L'hem de cuidar com a ciutat perquè és el que genera més feina i de possible qualitat». També es vol treballar per «donar suport a les microempreses i les petites empreses» o potenciar l'oferta formativa de la regió.

Tot plegat es vol impulsar des de Reus, però buscant aliances a tota l'àrea metropolitana. Igual que pel que fa al finançament, que «hem de veure si en trobem que no sigui sempre local, sinó buscant fonts externes». Una de les mesures que contempla el Pla i que s'ha destacat especialment des del govern és el projecte de l'Escola d'Oficis.

Edifici de Mas Carandell
Els Espais d'Acció Col·lectiva han generat l'embrió de l'Estratègia per a l'Ocupació | Miguel Cabrerizo

Formació i agilitat administrativa com a prioritats

«Reus té una carència, hi ha molta necessitat d'oficis que són demandats per les empreses», exposa Carles Prats. Especialment en el sector industrial, les companyies els han transmès aquesta mancança. «Això genera el risc que no donem oportunitats a gent de Reus que, per no tenir una escola d'aquesta mena, se'n vagi cap a altres localitats», reflexiona.

Encara no s'han definit quins oficis són els que cal treballar, sinó que s'estan recollint propostes per elaborar, a mitjà termini, l'estudi de viabilitat del projecte. Aquesta fase prèvia implicarà trobades tant amb les empreses com amb els instituts de formació professional de la ciutat.

Ha d'acabar generant una oferta formativa que vagi a cavall de la que s'ofereix a Mas Carandell i dels Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Prats agafa d'exemple la Casa dels Oficis, que actualment se centra en el món de l'audiovisual i la creació de videojocs.

La mateixa filosofia de combinar formació amb pràctica real es vol aplicar a àmbits que poden anar des de l'electricitat fins a la fusteria. Una segona reclamació força estesa és la de potenciar la Finestreta Única Empresarial. Aquesta eina es va implementar l'any 2017, «però aquí es demana alguna cosa més».

L'objectiu és ampliar la filosofia de la FUE perquè funcioni com l'Oficina d'Atenció Ciutadana, segons posa d'exemple el regidor. A través seu es derivarien les consultes i els tràmits cap a l'àrea o la regidoria municipal corresponent. La tercera gran línia de treball és «crear una borsa de proveïdors locals pels diferents serveis que necessiten les empreses», resumeix Prats.

El Pla de l'Ocupació manté la filosofia del de Reactivació

Prats recorda que «ja ho teníem previst quan va començar el mandat, però amb el Pla de Reactivació vam voler obrir-ho per escoltar més agents». Aquesta participació s'ha vehiculat a través dels Espais d'Acció Col·lectiva de Mas Carandell. Subvencionats pel Servei d'Ocupació de Catalunya, són punts de trobada entre alguns d'aquests agents, i s'han potenciat perquè fossin un dels orígens del Pla de l'Ocupació.

«Havíem vist que a Reus hi ha un problema d'ocupació i de qualitat de l'ocupació molt important», apunta. «L'embrió van ser aquests Espais d'Acció Col·lectiva, però volíem que tingués més compromís, parlar amb més agents», afegeix. Per ampliar-ho es va fer una crida a més de 200 persones i entitats que tinguessin aportacions per fer en aquest àmbit.

No es buscava la representació institucional, segons aclareix el regidor, sinó «gent que tingués una visió no només local, sinó amb experiència d'haver estat a altres llocs». Amb la participació d'una empresa entesa en la matèria es van crear unes taules de treball per posar-ho en comú. El resultat és l'Estratègia de l'Ocupació que es va presentar fa unes setmanes.