Dos grafiters de Reus s'enfronten a multes, almenys, de 3.600 euros, però que poden arribar a superar els 25.000 euros entre tots dos. La Guàrdia Urbana ha identificat i denunciat «dos dels grafiters amb més historial de tot Reus» segons l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer. «Dos bruts als quals podríem atribuir danys al patrimoni per valor de més de 20.000 euros». En total se'ls considera responsables de més de 500 pintades només a Reus.
Parets, persianes de comerços i edificis patrimonials duen estampada la firma 'POF', 'Yuris', o alguna de les seves variacions. Aquests són els dos grafiters, de 20 i 24 anys, que la Guàrdia Urbana de Reus ha identificat i denunciat després de l'avís d'un treballador del servei de neteja pública que els va veure al carrer de Llovera. En el moment de la identificació, de fet, un dels dos va empènyer un agent, fet pel qual se l'acusa, també, de desobediència a l'autoritat.
Durant la seva identificació van reconèixer ser els autors de les pintades que, des de l'Ajuntament, es quantifiquen en més de 500 entre tots dos a tot Reus. Per al govern municipal suposa un cop contundent contra l'incivisme, una croada que, segons l'alcalde, ja s'havia anunciat repetidament; «si no fan cas de les paraules, faran cas de les mesures, i aquestes mesures seran més contundents», sentencia Carles Pellicer.
Penes de fins a un any de presó i més de 25.000 euros
L'Ajuntament de Reus ha posat en marxa la via administrativa per intentar castigar aquests dos joves. Segons l'article catorzè de l'ordenança de civisme, aquest tipus de pintades es poden penar amb 1.200 euros de multa per a cadascun. En el cas d'aquests dos grafiters s'hi sumen, també, 2.400 per a cadascun d'ells per reiteració en l'incompliment de l'ordenança, tot plegat, per tant, 3.600 euros per cap.
La via penal contempla presó i sanció econòmica
Pel que fa a la via penal, que és la que se segueix amb el procés judicial que s'obri, contempla penes d'entre sis mesos i dos anys de presó segons ha explicat l'alcalde de Reus. El regidor de Seguretat Ciutadana, Joaquim Enrech, ha matisat que s'arriba a aquest llindar perquè els danys causats amb la pintada superen els 480 euros. Amb tot, serà un jutge qui decideixi la pena que els imposa.
Pel que fa a la multa econòmica, des de l'equip de govern s'ha anunciat que el codi penal preveu que els autors dels «gargots» hagin de fer-se càrrec del valor del dany comès i la seva neteja, que es calcula que són més de 20.000 euros. Aquesta via penal s'ha posat en marxa arran de la denúncia de la Guàrdia Urbana, però també de les denúncies de vuit dels particulars afectats i de l'Ajuntament, ja que algunes de les pintades s'han fet en edificis municipals i mobiliari urbà.
Generalment, un mateix fet delictiu no pot rebre dues condemnes, és a dir, que si hi ha una condemna penal ja no hi pot ser per la via administrativa. En aquest cas, en canvi, fonts municipals afirmen que es poden produir totes dues condemnes, que podrien arribar a sumar multa total, entre tots dos grafiters, d'uns 27.200 euros entre la via administrativa i la penal només de sanció econòmica.
Els llaços grocs també es consideren pintades
Les pintades es persegueixen independentment del seu contingut segons fonts municipals. S'apunta que, en el cas dels polèmics llaços grocs, se'ls tracta com la resta de pintades de grafiters i que, per tant, si s'enxampa una persona 'in fraganti' —com va ser el cas dels dos joves denunciats—, se la identificarà i denunciarà. En cas contrari, aquells llaços sobre mobiliari urbà i edificis municipals haurien de ser netejats per part de l'Ajuntament segons aquestes fonts.
Espais reservats per a murals artístics
Des del consistori reusenc es diferencia, també, entre pintades que consisteixen, generalment, en una signatura, i els murals artístics fets, sovint, també per grafiters. A Reus hi ha espais autoritzats per pintar-hi tant a les avingudes del Comerç i dels Jocs Olímpics com a Mas Iglesias. Són espais on es pot pintar sense autorització prèvia i que autoregulen els seus usuaris.
Pel que fa als espais privats, com les persianes dels comerços, són els seus propietaris qui han d'interposar la denúncia. En alguns casos, són els mateixos propietaris els qui acaben encarregant murals decoratius per estalviar-se les habituals signatures. De la mateixa manera que als espais públics autoritzats, segons fonts properes a aquest àmbit, solen ser els mateixos grafiters els qui no pinten sobre un mural per respecte al seu autor.
Més notícies: