El govern de Reus ha plantejat aquest mandat com un punt d'inflexió pel que fa a la planificació de la ciutat. El Pla d'Acció Municipal inclou actuacions que poden permetre dibuixar el municipi a llarg termini, però també projectes per desenvolupar fins al 2023. Tot plegat s'ha de treballar, segons s'ha anunciat, de manera col·legiada entre totes les àrees de govern, però n'hi haurà algunes, com la d'Urbanisme i Mobilitat, que prendran un pes important.
La regidora al capdavant d'aquest àmbit és Marina Berasategui (ERC), a qui TarragonaDigital ha entrevistat per saber què se n'ha d'esperar, en aquesta matèria, de l'acció de govern i quina ciutat es vol dibuixar de cara al futur. El gruix de la feina, segons explica, serà d'entendre i planificar Reus des del punt de vista global per, després, traslladar les línies d'actuació a cada zona concreta.
Berasategui detalla la ubicació dels dos nous centres cívics anunciats, a la zona del barri Niloga i del barri de Mare Molas, apunta la futura vianalització del carrer Ample i de l'escultor Rocamora i aclareix conceptes relativament nous per a l'esfera pública i mediàtica, com el de noves centralitats urbanes o la visió de gènere en la planificació urbana.
La Reus del futur, de nord a sud
—Quins són els principals reptes de Reus, en l'àmbit urbanístic?
—El repte que tenim d'escala més global és tenir una estratègia de ciutat clara. Això no passa només per la regidoria d'Urbanisme, sinó que passa per molts altres lideratges; en aquesta línia estratègica, òbviament, l'urbanisme pot fer-hi molt. En aquest pla estratègic de ciutat, que ha de tenir lloc aquest mandat, està inclòs al PAM, sí que parlarem d'aquesta estructura morfològica de ciutat, que creiem que ha de ser més clara i més projectada cap al futur.
—Un dels conceptes que s'utilitza és el de noves centralitats, a què fa referència?
—Ja havíem detectat aquesta polaritat Reus nord - Reus sud, i encaixa amb aquest concepte de noves centralitats. Les detectem com a nodes intermodals, és a dir, que la mobilitat hi tindrà un pes molt important, i per això volem revisar el Pla de Mobilitat Urbana, incloent-hi, òbviament, la línia de la bicicleta. A més, aquestes noves centralitats estan connectades amb dos projectes urbans importants que, tot i que serveixen a la ciutadania, perquè puguin ser utilitzats i viscuts, tenen caràcters una mica diferents.
—Voleu dir un a la zona nord i un altre a la zona sud?
—Sí, al nord hi tindríem tot el projecte de la Boca de la Mina, que és un espai cívic de retrobada amb la natura, amb el patrimoni històric de la ciutat i amb altres equipaments que hi tenen molt de joc, com el patrimoni cultural de l'Institut Pere Mata, la futura Escola de Formació de la Diputació... Allí hi ha una nova centralitat, un potencial que començarà a veure fruits durant aquest mandat.
—I pel que fa al sud?
—Al sud hi tenim la nova centralitat de l'Hospital i la universitat, però també, girant una mica cap a l'est, hi tenim la zona del Carrilet. Dins d'aquest mandat hem d'avançar en com serà aquesta zona, perquè sí que entenem que la zona nord és una zona de destinació, i la zona sud és una zona d'entrada principal a la ciutat, i s'ha de revisar i impulsar.
Al carrer Ample i al de Rocamora, prioritat per als vianants
—Començant per aquesta zona, s'ha parlat d'un eix nord-sud que inclouria actuacions al carrer de l'escultor Rocamora, al Mercat del Carrilet, Mas Iglesias... Què ens hem d'imaginar que hi ha de passar, en aquesta àrea?
—Ens hi hem d'imaginar molta activitat ciutadana. La nostra voluntat és que la nova centralitat sigui per al pas de nous usos i de reimpuls de zones que ja hi són i potser no s'estan potenciant del tot, com la zona esportiva i de parc. Es projecta amb la intenció de regenerar; hi ha una realitat que és que només regenerant, ja actives nova activitat econòmica i cívica.
—Aquesta regeneració fa referència al que, col·loquialment, es pot anomenar una rentada de cara?
—Bé, serà una inversió amb cara i ulls, però sí, l'espai públic és el principal protagonista; canviarà la imatge que tenim ara de cotxes aparcats i poca continuïtat. El carrer de l'escultor Rocamora, per exemple, és un dels eixos cívics que plantegem de nord a sud on la vida, la utilització de l'espai públic per part de la ciutadania és principal.
—El PAM reflecteix que hi ha zones que es vianalitzaran progressivament, una d'aquestes és el carrer de Rocamora?
—Sí. Vianalitzar, com ja hem vist al projecte del raval de Santa Anna, vol dir prioritzar el pas de vianants, no vol dir limitar absolutament l'accés de vehicles. Això preocupa a la ciutadania i vull enviar un missatge tranquil·litzador en aquest sentit. Vol dir prioritzar un ús respecte de l'altre, es tracta d'una correcta convivència.
—Es farà per franges horàries? O com es prioritza el vianant sense privar la circulació?
—Les franges horàries són un recurs força útil, ara bé, la intervenció en la via pública també és necessària, perquè has de segregar, has de fer intervencions que acompanyin més la utilització dels vianants, espais que siguin habitables per estar-hi més que no pas per circular-hi.
—En el cas del raval de Santa Anna, l'alcalde plantejava per Nadal que volia que fos definitiu entre enguany i l'any vinent; serà així?
—Sí, ho veurem. El que veurem és una plataforma única al raval de Santa Anna, i seguirem veient l'accés puntual d'algun vehicle. Fer una plataforma única afavoreix la utilització de l'espai, ja no és només circulació de vianants i vehicles, sinó que es pot utilitzar; és probable que veiem terrasses, que veiem actuacions artístiques, etcètera, això ho facilita.
—Seguint l'eix que comentàvem entre sud i nord, al carrer Ample ens hem d'imaginar alguna cosa similar?
—Sí, en el mateix sentit, no hi tindrem fórmules diferents, per entendre'ns.
Eixos cívics entre la primera corona i el centre
—També s'havia plantejat un segon eix entre el carrer de Mare Molas, el passeig i el carrer del Vent fins al centre...
—Sí, a Reus no tenim aquests eixos, són radis, tenim un centre i una sèrie de radis que conflueixen en aquest centre. Aquests radis també els hem detectat i es podran treballar acompanyats de les noves centralitats que dèiem abans. En el cas nord-sud és molt clar perquè hi ha projectes engegats, i en aquests radis en l'altre eix necessitem potenciar-hi equipaments. Se centra en aquest nou node d'activitat i no tant en l'àmbit de la mobilitat com ho és el nord-sud. Parlem d'activitat cívica i ciutadana.
—Estem parlant del Vapor Vell?
—Jo m'atreviria més a parlar del Mercat Central, del CMQ amb possibles usos administratius de l'Ajuntament, de la Biblioteca... Hauríem d'entendre que serà més un eix cívic, com un collar de perles amb diferents centres d'activitats, i aquest eix els acabarà recosint i, per tant, tal com són ara necessitaran una revisió perquè aquests eixos s'entenguin com una cadena de punts d'interès.
—Mencionava el Vapor Vell perquè també s'hi havia plantejat alguna actuació i perquè s'ha plantejat com un element per redinamitzar el barri del Carme, també després dels enderrocs...
—Al barri del Carme ens centrem en habitatge i el desdoblament del CAP de Sant Pere, la prioritat aquest mandat és aquesta. No es descarta, tampoc, que al Vapor Vell es pugui explorar alguna via per ser un punt més d'interès en aquest eix. Té aquesta ambivalència com a equipament, i de fet, el barri del Carme en té molts, té molts centres d'interès, però també té aquesta doble funció en l'eix cívic de ciutat.
—Hi ha calendari sobre la taula, pel que fa a aquestes actuacions?
—No, encara no.
El futur dels polígons es treballarà amb els seus usuaris
—Pel que fa a un altre espai de la ciutat, fa un temps es va recuperar l'Associació de Polígons Industrials de Reus, que es volia que servís per fer una radiografia d'aquests espais. En quin punt es troba, tot plegat?
—Tinc una reunió prevista d'aquí poc amb l'APIR i el regidor competent; la línia de treball que podem assumir des d'Urbanisme és la revisió del Pla d'Usos. Es tracta de revisar el planejament per resoldre o satisfer les necessitats o projeccions dels polígons en un àmbit general de ciutat.
—En concret al Tecnoparc, s'havia plantejat un tercer edifici municipal o impulsat per l'Ajuntament per oferir l'espai que les empreses necessiten. Com es troba, el projecte?
—Això és una pregunta que s'hauria de fer a la regidora d'Empresa, Coneixement i Habitatge perquè és la seva competència i és qui ho impulsa. Des del punt de vista del planejament, Tecnoparc té un component genètic diferent dels altres, probablement, però nosaltres farem un abordament global de tots els polígons industrials, i hi ha una regidoria que s'encarregarà de fer accions per reimpulsar el Tecnoparc en concret.
Millors connexions a la zona nord
—A l'altra punta de la ciutat, cap a la zona nord, hi ha també el passeig de Mata, on s'ha de fer una actuació, també se'l preveu connectar amb el barri Gaudí, hi ha uns terrenys d'Adif hi poden jugar algun paper... Hi ha algun projecte definit al respecte?
—Estem en l'àmbit conceptual, revisant la zona del passeig de Mata pel que fa a la mobilitat, però també revisant l'estructura d'espai públic per potenciar l'ús cívic del passeig en convivència amb el node de mobilitat que suposa amb l'estació de Renfe. També tenim sobre la taula, i serà d'aquesta manera segur, fer una actuació per potenciar i millorar les condicions del pont del bari Gaudí.
Tenim calendari d'executar-ho l'any vinent, l'Ajuntament ja té l'autorització d'Adif per fer la intervenció i nosaltres tenim uns estudis previs; estem en disposició de redactar el projecte d'adequació enguany. Consistiria a ampliar i assegurar el pas de vianants, millorar acústicament el pas i la il·luminació sobretot. Això es pensarà enguany per executar-ho l'any vinent.
—I per tant, quedaria per més endavant la nova connexió entre passeig i barri Gaudí que s'havia plantejat pel costat de l'estació?
—Aquest aspecte i les seves condicions el definirà el projecte, però sí, començarem a pensar-hi.
—S'ha plantejat la urbanització del passeig nord, o la ronda nord, que connectaria la zona de l'Escola La Vitxeta i la Urbanització Sant Joan amb la carretera de Castellvell. Serà una realitat a curt termini?
—La realitat és que ara hem de conèixer el nivell d'intervenció. No és el passeig nord, no es tracta d'urbanitzar el passeig nord, és un plantejament d'urbanització mínima per cobrir la necessitat que tenim. Hi ha una mobilitat disfuncional a la part nord de la ciutat i la volem resoldre. Hem encarregat, i està en fase d'adjudicació, el projecte de connexió, aquesta urbanització mínima on hi haurà la segregació necessària perquè hi puguin anar vianants, ciclistes i vehicles amb la seguretat necessària, però no serà el passeig nord com pot estar previst en el planejament. Coneixerem el nivell d'intervenció definitiu quan hàgim redactat el projecte, i en aquell moment estarem en disposició de dir en quin termini el podrem veure executat.
La revisió del Pla de Mobilitat Urbana
—Pel que fa a la mobilitat, es parla de pacificació del trànsit, de noves mobilitats, hi ha el Pla de la Bicicleta, el projecte del raval de Santa Anna... Hi ha més línies d'actuació que s'hagin de desenvolupar?
—Hem posat el focus en unes determinades actuacions, però precisament en la revisió del Pla de Mobilitat Urbana és on detectarem aquestes noves zones. Podria parlar de percepcions que jo mateixa o companys de govern hàgim detectat o verbalitzat, però ha de ser en aquest Pla de Mobilitat Urbana on es defineixin aquests eixos que es poden pacificar o que s'han de modificar per servir a un model de mobilitat de la ciutat més sostenible.
—Aquesta revisió està prevista?
—Està prevista per enguany, tenim assignació pressupostària; tan bon punt ens sigui possible, farem la licitació, i com que és molt important el contingut i el resultat de la revisió d'aquest pla i creiem que dibuixarà la imatge de la ciutat a deu anys vista, creiem que hem d'aconseguir el màxim consens possible. Per això és tan important crear la Comissió Especial de Mobilitat Sostenible, per integrar totes aquestes idees i projectes concrets i per detectar aquestes zones i consensuar aquesta idea de la morfologia de la ciutat. Es tracta que no tinguem la sensació que parlem de punts concrets, sinó que hi ha un projecte de mobilitat global. Aquí és on treballarem de costat amb l'oposició.
—Revisant el PAM hi ha punts com el d'ampliar el bus a demanda o el d'incloure Reus en una futura Zona de Baixes Emissions. Cap on va tot plegat?
—La força tractora que seguim són els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'Agenda 2030 i, fins i tot, la nova Agenda Urbana que ens projecta a 2050. Hi ha una necessitat que ens supera com a ciutat, que és d'àmbit global i en la qual hem de passar a l'acció, de manera planificada i organitzada, però hem de passar a l'acció en matèria de reduir les emissions. Un dels principals emissors a l'atmosfera és la mobilitat en vehicle privat. Hem de treballar rescabalar tot aquest CO2 que llancem a l'aire com a ciutat de Reus. Hem d'assolir objectius que vagin en aquesta línia.
—En el cas concret del bus a demanda, la seva ampliació depèn de la revisió del Pla de Mobilitat, o no només d'això?
—No depèn només d'això, però aquest és el marc de treball que hem de seguir. Per no dispersar-nos i fer tractaments específics o aïllats de determinades zones, ens les hem de mirar totes, tot Reus és objecte d'aquesta planificació. Però no totes les àrees de la ciutat tenen el mateix recorregut o potencial a l'hora de millorar les emissions. Tenim un sentit de treball clar que és el d'acostar els barris més externs al centre i, alhora, connectar la ciutat amb les ciutats de la vora.
—Ens referim a Tarragona, o només a Tarragona?
—Parlem de Tarragona, parlem de Cambrils sobretot, de Vila-seca, de Salou, de Valls... Esperem trobar les complicitats i les enteses en el moment que toqui. Hem de fer la lectura des de la ciutat però sense perdre mai de vista que formem part d'una xarxa de mobilitat.
La visió de gènere a la planificació urbana
—Abans parlàvem de conceptes que fa relativament poc que hem començat a sentir en l'àmbit de l'urbanisme. Un d'aquests és el d'aplicar la visió de gènere a la planificació de la ciutat i de la mobilitat. Què vol dir, a la pràctica?
—És una línia més política. Entenem que el feminisme és una línia política democratitzant, que aporta igualtat i drets a la ciutadania i, per tant, entenem que l'urbanisme ha d'acollir aquesta línia, aquesta estratègia política. Des de la regidoria ja estem redactant l'encàrrec d'un manual per a la implantació de la visió de gènere i en urbanisme feminista en els projectes que es redactin i s'impulsin des de la ciutat.
És un document marc per tenir la garantia que sempre tinguem aquesta visió. En un aspecte podem implantar una visió transversal de la visió de gènere que lidera la regidoria d'Igualtat de la Montserrat Flores. Tindrem en compte de quina manera, els projectes urbans, impacten en la vida de les dones, això és la visió de gènere.
L'urbanisme feminista persegueix dos objectius principals: l'acolliment de les cures a l'espai públic i a la planificació de la ciutat, i la seguretat especialitzada. Consisteix a revisar el grau de seguretat dels espais públics i dels edificis respecte a les dones. Si un espai o un edifici és segur per a una dona, serà segur per a tothom.
—A la pràctica, ens hem d'imaginar qüestions concretes com la il·luminació o el disseny d'un carrer, o són altres qüestions?
—Són moltes altres qüestions, com l'activitat econòmica, l'estat i tipus de mobiliari urbà que pugui haver-hi... Hi ha moltes coses i esperem poder fer un monogràfic per entrar-hi molt més en detall i conèixer en què es pot aportar, des del feminisme, a la ciutat de Reus.
Dos nous Centres Cívics als barris Mare Molas i Niloga
—Hi ha alguns projectes concrets previstos al PAM que no s'han acabat de detallar. Un d'ells és la construcció de dos nous Centres Cívics a les zones nord-est i sud-oest; on i per què es creuen necessaris?
—Bàsicament perquè són espais, bosses de ciutadania que no tenien aquest equipament, aquesta casa cívica. Són la zona de ponent, a prop de l'àrea de la Pastoreta, i la zona pròxima al Parc de Sant Jordi i el barri Niloga. S'havien detectat com a zones on faltava aquest equipament i hi estem treballant, ja tenim la redacció del projecte licitada.
El de la zona nord-est s'ubica en un solar vora l'escola Maria Cortina, on ara es guarden els passos de Setmana Santa, i l'altre està al Parc Gandhi, entre l'avinguda dels Països Catalans i la plaça de la Pastoreta.
—Un altre projecte plantejat és el de modernitzar les zones verdes i estudiar la creació d'un pulmó verd a Reus. Què ens hem d'imaginar que és?
—El planejament urbà ja preveia aquest pulmó verd lineal en forma de 'V'. Això és el que tenim previst en el planejament, que no està aprovat, però ja hi és, a l'ideari ciutadà. Com a regidoria d'Urbanisme i en col·laboració de Via Pública estem treballant en la primera línia que has comentat, la de repensar i millorar zones verdes que ja existeixin o que ara no ho siguin i puguin passar a ser-ho.
Estem fent una feina de detectar diferents candidats, perquè ens entenguem, per després veure quins són els que ens poden interessar més per cobrir necessitats de ciutadania o d'equilibri. Hi ha zones de la ciutat que tenen més accés a zones verdes que d'altres. I després també hi ha l'impuls del Parc del Roquís, que a través dels pressupostos participatius ha agafat una bona embranzida.
—El PAM també reflecteix un servei de bicicleta compartida que sembla emular el Bicing de Barcelona, i temps enrere se n'havia plantejat un de patinets. Quina és la seva situació?
—Pel que fa al servei de bicicleta compartida, és un projecte que s'està estudiant a l'empresa Municipal Reus Transport, ja s'hi està treballant i quan estiguem en disposició de donar resultats, que serà durant aquest any, abans de l'estiu segur, a través de la Comissió de Mobilitat Sostenible, exposar-ho, debatre-ho i veure'n la conveniència.
Pel que fa al segon punt, el dels patinets, crec que han de passar pel procés del Pla de Mobilitat Urbana. No podem dir que tinguem un servei pensat, sinó que ens hem de posar a mirar els casos d'altres ciutats, què és el que ens pot interessar com a ciutat, que bàsicament és la seguretat, i ja hem fet algunes accions al respecte. Implementar el Pla Específic de la Bicicleta i revisar el Pla de Mobilitat Urbana només ho podrem fer tenint en compte els patinets.