L'hospital de Sant Joan de Reus és el primer de tot l'Estat espanyol en tancar un accelerador lineal -una màquina que irradia els tumors malignes-a l'estiu. No hi ha precedents i els professionals de la radioncologia alerten de que “el càncer no fa vacances i no té cap sentit un tancament temporal. Això crearà i dispararà llistes de espera i qui ho pagarà seran els pacients”.
Ho adverteix el doctor Carles Ferrer, president de la Societat Espanyola d'Oncologia Radioteràpica (SEOR), organisme que representa pràcticament tota l'especialitat a l'Estat.
Les dades de SEOR són contundents: en càncers com el de cap, coll o cèrvix uterí, les possibilitats d'èxit del tractament ronden un 30%. Per cada dia que no es fa , però, baixen d'un 3%. No caldria dir gaire cosa més, però hi ha més dades.
Els acceleradors han de ser molt precisos per no danyar cèl·lules sanes ni cometre errors i per això, s'han de parar sovint per a calibrar-los. S'ha d'anar jugant entre els que queden operatius. Aquests equipaments, però, ja van sobrecarregats.
Els estàndards europeus són nou hores al dia en funcionament. A Catalunya, en fan catorze. Parar-ne un massa temps vol dir afegir més càrrega de feina a un altre i això implica més risc d'errors, d'avaries i envelliment prematur.
Funcionen més hores que a Europa i també atenen a més pacients dels recomanats. El ràtio és d'uns 400 pacients per accelerador a l'any, però a Catalunya és d'entre 450 i 500. Amb l'accelerador parat als mesos d'estiu, la mitjana catalana es dispararà a 740. És pràcticament el doble i els professionals d'oncologia radioteràpica ho consideren "inacceptable".
El servei de l'hospital ja va comunicar per escrit a l'Ajuntament de Reus i a la delegació de Salut, amb dades objectives, dels riscos que suposa tancar un equipament clau per a tractar el càncer. No obstant això, l'accelerador va parar el passat dilluns, 16 de juliol
Els caps d'aquest servei d'onze hospitals públics de Catalunya, però, no s'han plegat de braços. Ja han acordat conjuntament portar el cas al Pla d'Oncologia de Catalunya i informar a la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè es tingui en compte el criteri mèdic i no el purament econòmic.
“Volem que es vegi que hi haurà un deteriorament greu de l'atenció oncològica a Tarragona. És inexplicable. Què estalviaran, uns 6.000 euros? Parlem de vides humanes”, etziba Ferrer.
Salut deriva les explicacions cap a l'hospital reusenc. El centre ho emmarca en els canvis organitzatius de l'estiu i no en les retallades. Afirmen que el 30 de setembre, l'aparell es tornarà a obrir i que cap pacient quedarà desatès perquè els absorbirà els altres dos acceleradors lineals.
De moment, però, creix el malestar entre els afectats i ja s'han començat a presentar les primeres reclamacions. Un dels pacients, indignat, no entén «per què han de fer problemes on no n'hi ha. No estem per fer volar coloms».
D'altra banda, també anuncia batalla -i forta- la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), que representa prop d'un centenar d'associacions. Una delegació ja s'ha reunit amb Roger Pla, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut, per reclamar millores assistencials.
Una és reobrir el servei de radioteràpia i «és una de les nostres prioritats, anirem on calgui i farem el soroll que calgui”, assegura el president de la CET, Àngel Juárez.
També reivindiquen que no es derivin pacients a Barcelona a fer-se tomografies quan l'hospital de Sant Joan de Reus disposa d'aquest servei, també clau per a detectar tumors. I, sense saber que el doctor Ferrer ja ho ha dit abans que ell, Juárez conclou: “El càncer no fa vacances».