Les llargues esperes entre les batalles a la Guerra del Rif van ser l'escenari de les fotografies del reusenc Macià Ferrando Roca. El fotògraf va captar el dia a dia de la guerra del Marroc des d'un punt de vista íntim, fora de la primera línia de front i amb els paisatges del Marroc i els seus companys com a protagonistes de les imatges. Ara, el Museu de Reus acull una exposició fotogràfica sota el nom 'Macià Ferrando Roca. Un reusenc a la guerra del Rif (1923 – 1924)'.
Macià Ferrando Roca, un burgès reusenc a la Guerra del Rif
L'any 1901 neix Macià Ferrando Roca, fill d'una família burgesa de Reus. De jove va començar a estudiar enginyeria industrial i, mentre cursava els seus estudis, el van cridar per anar a la Guerra del Rif. El comissari de l'exposició al Museu de Reus, Àlex Cervelló, explica que «a Macià li va tocar la bola negra».
Quan els homes joves eren cridats a fer el servei militar a partir de l'any 1907 hi havia la possibilitat de ser destinats a la guerra del Marroc. Això es feia mitjançant un sorteig amb boles que definia el destí, i la bola negra era el Marroc.
Mecànic al camp d'aviació de Nador
Macià Ferrando Roca va intentar deslliurar-se de fer el servei militar amb un certificat mèdic que el declarava 'exclòs per malaltia', però davant la necessitat d'efectius militars al nord d'Àfrica, finalment el maig del 1922 va ser destinat al Marroc. Com que havia estudiat enginyeria, el van traslladar al camp d'aviació de Nador, on reparava els avions de guerra.
El dia a dia de la Guerra al Marroc
A Macià sempre l'acompanyava la seva inseparable càmera. Les incomptables i llargues esperes mentre no hi havia cap avió per reparar ni batalles actives, van ser les protagonistes de les seves imatges. El reusenc va captar els moments més íntims de la Guerra del Rif mostrant el dia a dia dels militars i també de la població civil. «Com que tenien molt de temps lliure, es dedicaven a fer rutes turístiques i a visitar paisatges de la zona, i Macià ho retratava», explica Àlex Cervelló.
Aquestes imatges mostren una Guerra del Rif totalment desconeguda i des d'un punt de vista més humà. A més, una de les principals característiques és que hi ha fotografies preses des dels avions, fet que es va produir en poques ocasions i que les converteixen en imatges inèdites del conflicte al nord el Marroc. Majoritàriament, Macià Ferrando feia fotografies per enviar-les a Reus, a la família .
Macià, un enginyer que lluità al Rif
D'altra banda, Macià Ferrando Roca també va posar en marxa altres iniciatives, com una recol·lecta de diners entre els catalans a la Guerra del Rif per fer un monument a Àngel Guimerà. També es reunia sovint amb els altres catalans que estaven a Nador.
Macià Ferrando Roca va ser enviat a l'Àfrica entre l'any 1923 i el 1924, i encara que no va estar mai a la línia de front, va lluitar a la guerra del Rif durant un any. Àlex Cervelló explica que «Macià va pagar perquè li reduïssin el servei militar a la Guerra del Rif».
A més, quan va tornar de la guerra a Espanya hi havia la dictadura de Primo de Rivera, i els seus estudis d'enginyeria van deixar de ser vàlids. Finalment Macià va decidir quedar-se a Reus i regentar el negoci familiar, la pesca salada.
Les fotografies del Rif al Museu de Reus
El Museu de Reus Salvador Vilaseca acollirà l'exposició sobre el reusenc Macià Ferrando Roca, que s'ha inaugurat avui, 28 de març, i que mostra el recorregut del fotògraf durant la guerra del Rif i part de la seva vida. Es mostren 130 fotografies que han estat cedides per un fons particular de més de 1.000 imatges, que representen «un document històric local, amb el qual es pot explicar un concepte de caràcter mundial», comenta el director del museu de Reus, Marc Ferran.