La Junta Electoral de la zona de Reus ha notificat a l'Ajuntament que ha de retirar la pancarta de «llibertat presos polítics» i el llaç groc que l'acompanya al balcó superior de l'edifici. L'escrit, al qual ha tingut accés TarragonaDigital, dona dotze hores a l'administració, i en concret a l'alcalde, Carles Pellicer, perquè compleixi el mandat i ho notifiqui oficialment. La resolució, presa arran d'una denúncia del Partit Popular, també considera que els funcionaris municipals no poden portar llaços grocs mentre treballen.
Poques hores després de rebre la notificació, l'Ajuntament de Reus ha decidit retirar la pancarta. Fonts municipals asseguren a TarragonaDigital que malgrat la retirada de la pancarta, el consistori presentarà un recurs de totes maneres.
L'Ajuntament de Reus, obligat a retirar la pancarta
El Partit Popular va presentar una denúncia a la Junta Electoral en relació a la pancarta «llibertat presos polítics» i el llaç groc que pengen al balcó superior de l'Ajuntament de Reus. A aquesta denúncia s'hi van sumar tan Ciutadans com l'Asociación Aixeca't-Levante. Aquest dijous la Junta Electoral l'ha resolt i ha emès una notificació, a la qual ha tingut accés TarragonaDigital, que obliga l'alcalde a retirar tots dos elements. A les vuit del vespre, la pancarta ja no hi era.
La resolució, de fet, també fa referència als llaços grocs que puguin portar els funcionaris municipals mentre treballen a les dependències de l'Ajuntament. La Junta Electoral considera que tampoc els poden portar i ho deixa tot plegat en mans de l'alcalde. Carles Pellicer ha de ser el responsable, segons l'òrgan electoral, de retirar o fer retirar tots aquests símbols abans de dotze hores i comunicar-ho oficialment.
El govern recorrerà la notificació
Tal com es va apuntar aquest mateix dimecres, quan Valls i Amposta van retirar les seves pancartes, l'Ajuntament de Reus tenia intenció de recórrer la notificació de la Junta Electoral de zona. Fons municipals apuntaven que se seguiria la mateixa estratègia que durant la campanya del 21-D, i que consistia a recórrer aquestes notificacions fins que fossin una resolució ferma.
La Junta Electoral de Zona explica, a la notificació que, durant el període electoral, les pancartes, estelades i llaços grocs «són elements o símbols identificatius per a almenys dues formacions polítiques, els llaços de color groc, com així ho ha declarat la Junta Electoral Provincial de Tarragona i la Junta Electoral Central». La resolució considera que la pancarta i el llaç «són un acte de vulneració flagrant de la neutralitat que ha de mantenir l'Ajuntament de Reus».
Pellicer reivindicava la pancarta per sobre de partits i entitats
No és la primera vegada que la pancarta de l'Ajuntament de Reus es converteix en protagonista. Ja va ser-ho l'estiu passat, quan Ciutadans la va arrencar i, durant aquella acció, es va acabar produint un aldarull que l'alcalde va portar als jutjats. El passat mes de febrer, coincidint amb el començament del judici contra el procés al Tribunal Suprem, l'ANC va editar una pancarta amb el lema 'fake justice' —justícia falsa en anglès—.
El consistori no va penjar aquesta pancarta al·legant que era d'una entitat concreta. La CUP va reclamar a l'alcalde, Carles Pellicer, que ho justifiqués, i el batlle va respondre amb un extens discurs. Va afirmar que «el meu compromís amb el Govern i els consellers empresonats injustament no està en dubte». Va recordar a la CUP «les reiterades instàncies i denúncies que els grups municipals han presentat per denunciar la presència de la pancarta 'llibertat presos polítics'».
Pellicer va seguir afirmant que seguiria defensant la pancarta «que tenim a la façana de l'Ajuntament, que mantinc i seguirà penjada mentre jo sigui alcalde i hi hagi persones preses per motius polítics». En relació als aldarulls de l'estiu passat, l'alcalde etzibava als cupaires: «saben vostès que aquesta pancarta ens ha portat molts maldecaps, i saben vostès que l'he defensat i la continuaré defensant sempre, arriscant el que convingui, però l'hem defensada».
El motiu per defensar-la, explicava, era que el govern l'entén «com un clam transversal, àmpliament compartit per la ciutadania, i no com una campanya de part d'una entitat o una altra; llibertat presos polítics és una reclamació justa i un posicionament polític que supera el marc dels partits i de les entitats civils». Reus no és l'únic municipi que ha rebut la notificació de la Junta Electoral en relació a llaços grocs o a pancartes, com Alcanar, que la va rebre aquest dimecres. La resta de municipis, fins ara, les han retirat quan se'ls ha reclamat oficialment, com Valls i Amposta, o Tortosa.