Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Virginias Reus

Virginias a Reus: entre l'ERO i «l'alta gastronomia»

Bona part de la plantilla s'afegirà a la demanda col·lectiva | Acrimont preveu rellançar la marca reusenca quan n'agafi les regnes, al mes de març

Virginias Reus
La planta de Virginias passarà a mans d'Acrimon | Àngel Ullate

 

Virginias es troba, ara mateix, en un moment d'impàs. Després que l'empresa, propietat d'Industrias Rodríguez, presentés un concurs de creditors, dues companyies s'han repartit la producció de la planta de Reus, Risi i Acrimont Investment. En paral·lel, una vintena de treballadors han presentat una demanda contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació a la qual se sumaran, previsiblement, entre 40 i 50 persones més quan se'ls acomiadi el 28 de febrer. Acrimont, per la seva banda, subroga la planta de Reus i 37 treballadors per situar la marca Virginias «a l'alta gastronomia del torró».

Una demanda col·lectiva contra l'ERO

La plantilla de Virginias, quan es va presentar el concurs de creditors, la formaven 162 persones segons el comitè d'empresa. D'aquestes, l'ERO d'Industrias Rodríguez que es va aprovar suposava acomiadar-ne 125, tres de cada quatre. Restaran 37 treballadors que, a la planta de Reus, passaran a ser assalariats de la lleidatana Acrimont, l'empresa que s'ha quedat les unitats productives de torró i xocolata. La madrilenya Risi, per la seva part, no subroga cap treballador, i s'ha quedat la producció de galeta i caramel.

Aquest ERO s'ha presentat enmig d'un concurs de creditors, una circumstància que, segons l'advocada que representa bona part de la plantilla, Encarna Quirós, suposa que s'hagin de tenir diversos aspectes en consideració. S'ha presentat una demanda col·lectiva a la qual s'han acollit, per ara, 19 de les 63 persones que van ser acomiadades el dia 16 de gener.

Virginias Reus
Imatge de la planta de Virginias a Reus | Àngel Ullate

 

La majoria d'aquests acomiadaments han afectat personal fix discontinu, i no s'han inclòs a la demanda. La lletrada explica que s'hi afegiran, també, les 23 persones de la planta de Lleida, que tancarà a finals de febrer, i bona part de les 39 persones que perdran el lloc de feina també el 28 de febrer a la planta de Reus, que són les que, com que són fixes, poden veure canviar més la seva indemnització.

Els motius de la demanda laboral col·lectiva

L'objectiu final de la demanda és que els afectats rebin tres anys i mig de salari d'indemnització en lloc de l'any que se'ls ha pagat. Per justificar-ho, Encarna Quirós explica que «quan hi ha una venda d'unitat productiva dins un procediment concursal mercantil, hi ha una obligació de subrogació de tota la plantilla per part de les empreses que adquireixin la unitat productiva». Això vol dir que la demanda no és només contra l'ERO presentat per Industrias Rodríguez, sinó també contra Risi i Acrimont.

Segons l'advocada, aquestes dues empreses haurien d'haver subrogat —és a dir, assumit com a pròpia— tota la plantilla que formava Virginias i, en tot cas, presentar un ERO després; «Risi i Acrimon haurien d'haver subrogat la totalitat de la plantilla i, posteriorment, dins del concurs, fer un altre ERO: haver dit 'doncs jo només necessito el 50 % de la plantilla', i acreditar per què no necessiten la resta de treballadors, però per una altra via que no fos la causa econòmica.

Les instal·lacions de Virginias a Reus, que passaran a mans d'Acrimont | Jordi Olària

 

Els treballadors de Lleida, asseguts sense fer res

Mentre que Virginias va acreditar, al jutjat mercantil, que la seva situació econòmica justificava acomiadar la plantilla, i el jutge ho va acceptar, Risi i Acrimont haurien d'haver trobat altres arguments per justificar els acomiadaments segons el punt de vista de l'advocada. Aquest aspecte, però, no és l'únic que posa en qüestió la demanda. Segons Quirós, Industrias Rodríguez compta amb altres empreses, «la família Rodríguez no només té aquesta societat, sinó que en té altres; el que intentarem acreditar és que hi ha hagut algun tipus de confusió patrimonial que hagi pogut derivar en la insolvència d'indústries Rodríguez».

Mentre a Reus la planta de Virginias seguirà funcionant, a Lleida tancarà del tot quan s'acomiadin les 23 persones que encara hi treballen. O hi treballaven, ja que segons afirma Encarna Quirós, «a Lleida els tenen asseguts sense treballar, ja han acabat la producció, no els donen permís per marxar a casa i els tenen asseguts».

Virginias Reus
La planta de Virginias de Reus seguirà fent torrons quan passi a mans d'Acrimon | Àngel Ullate

 

El futur de Virginias, cap a «l'alta gastronomia

La planta de Virginias de Reus, i 37 dels seus treballadors, l'assumirà Acrimont Investment, una empresa d'Agramunt que es quedarà amb la producció de torró i xocolata. L'administrador de l'empresa, Àngel Jubete, explica a TarragonaDigital que, ara mateix, estan fent els 'cheklists', és a dir, revisant què hi ha i què no, amb què compta la planta reusenca i en quina situació està la seva unitat productiva.

Acrimont hi entrarà el mes de març, però fins llavors, remarca Jubete, encara és d'Industrias Rodríguez. «Traspassar una planta a una altra companyia no és fàcil», assegura. Pel que fa a la plantilla, manté que «subrogarem els treballadors necessaris perquè el projecte sigui viable», un projecte que ja s'està treballant, i que vol «fer de Virginias l'alta gastronomia del torró».

El rellençament de Virginias

Per arribar en aquest nivell, Acrimont «estem treballant amb gent que treballa amb el Celler de Can Roca, amb l'Àbac, gent que assessora aquests restaurants». En paral·lel, tenen intenció de treballar en «un rellançament de la marca molt potent; nosaltres entrarem quan estigui tot tancat, encara no hi hem entrat, no hem enviat cap equip ni hi hem intervingut».

Per fer realitat aquesta aposta, explica Àngel Jubete, tindrà molt de pes la innovació i el desenvolupament. «No serà la Virginias de l'any '80 o '90; Virginias, fins fa deu anys, era una empresa molt potent, amb tot el seu vessant d'innovació, però fa 10 anys que anava a la deriva, que no innovaven». «Virginias havia esdevingut una marca molt potent a tot Espanya, i vam veure l'oportunitat de reflotar-la», assegura l'empresari lleidatà.