Tal com es va anunciar a finals de l'any passat, l'Ajuntament de Reus restaurarà el panteó de la família Boule. Es tracta d'una actuació prevista en el marc del 150 aniversari que se celebra enguany. És un dels monuments funeraris emblemàtics del Cementiri General de Reus.
Projectat per l'arquitecte Francesc Blanch, es va construir l'any 1882. Actualment és de titularitat municipal després que anys enrere la família se'n desprengués. El projecte compta amb un pressupost total d'uns 55.000 euros dividits en dos àmbits. Per una banda, i amb uns 11.800 euros de pressupost comptant l'IVA, l'estudi dut a terme per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV.
La resta del pressupost, uns 43.200, es destinarà a les obres de restauració en si. Es preveu que durin tres mesos i podrien començar enguany mateix. Montserrat Flores, regidora de Serveis Generals, apunta que «tot plegat té una durada prevista de tres mesos i ara procedirem a contractar l'empresa que ho hagi d'executar».
Les previsions del govern són optimistes; «esperem que ho pugui fer al llarg de l'any 2021». Tal com han subratllat tant la regidora com l'alcalde, Carles Pellicer, mausoleus com aquest són els que donen l'atractiu patrimonial, artístic i històric al cementiri de Reus. Per part de la URV han dirigit el projecte de diagnosi els doctors Sergi Coll i Agustí Costa.
Tres línies d'actuació per conservar el monument
Els doctors en arquitectura implicats ja havien impartit una assignatura sobre patrimoni funerari. Segons ha recordat Flores, «van portar els alumnes a mirar-se el cementiri com a conjunt urbanístic i com a conjunt d'elements arquitectònics. «Va ser per això que ens vam adreçar a ells», ha destacat la regidora.
Els dos arquitectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV han fet una radiografia de l'estat de conservació del mausoleu. L'informe final va acompanyat d'una proposta, que és la que ara es licitarà. Serà una empresa especialitzada qui restaurarà finalment el panteó Boule.
Tot i tractar-se d'un monument funerari, des de l'Ajuntament no es descarta arribar-li a donar algun ús. Flores ha resumit l'informe arquitectònic afirmant que «l'estat de conservació és bo, en general». Tot i això, es preveu una actuació integral que actuï en tres línies diferents.
Per una banda, restaurar les superfícies, consolidar els elements que el formen i unir fissures i fer-hi un tractament per evitar que l'aigua l'erosioni. En segon terme es reposaran els elements que hagin caigut o desaparegut amb el pas del temps. La tercera línia d'actuació seran els pinacles, més exposats a l'erosió i amb més risc en cas que caiguessin.
«Ha envellit molt dignament»
El doctor Agustí Costa, al seu torn, ha confirmat el diagnòstic que havia apuntat Flores. Ha afirmat que «pel que fa a l'estructura està mol bé». «Ha envellit molt dignament», ha insistit, assegurant que «el problema que hem tingut en aquest mausoleu ha sigut la degradació dels materials per culpa de l'aigua».
Durant el seu estudi els ha sorprès la qualitat del detallisme de l'obra. «La foto general la vam tenir molt clara des del principi, però quan hem quantificat els petits desperfectes hem vist la riquesa escultòrica tan gran que hi ha», ha explicat. Un estudi que ha durat sis mesos.
«És molt necessària aquesta intervenció per evitar que es produeixin danys més grans», ha apuntat. Segons la proposta de l'ETSA de la URV, el primer que cal fer és netejar la superfície exterior del panteó. «No pretenem que sigui una neteja per deixar-lo com el primer dia, la instància històrica és molt important i per això deixarem constància del pas del temps», ha explicat.
La part ennegrida de la pedra quedarà netejada per evitar que incrementi el desgast que l'aigua hi provoca. A través de morters especialitzats i petits perns de fibra de manera puntual es consolidaran els elements escultòrics. Es tracta d'alentir tant com es pugui el procés de desgast propi del pas del temps.
La intervenció de restauració també inclou la recuperació dels elements que s'hagin pogut perdre durant els anys. En el cas que sigui possible, a través de la seva recol·locació. Quan no es pugui, a través de la reproducció. Costa ha volgut agrair que es comptés amb l'Escola Superior d'Arquitectura de la URV per al projecte.
«Ens va agradar molt perquè som especialistes en el món del patrimoni, i tenir l'oportunitat de treballar amb una peça com aquesta és un luxe», ha afirmat. A més, però, «entenem que la universitat té l'obligació de retornar al territori pròxim el coneixement que tenim».