Mariona Quadrada i Mònica Pàmies durant una roda de premsa de la CUP al Pallol de Reus

La CUP de Reus obre el debat sobre les APEU

La formació anticapitalista planteja les implicacions negatives que veuen en aquest model comercial

Les APEU comporten una sèrie d'implicacions negatives que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-los. És la tesi que ha desenvolupat, aquest dijous al vespre, l'antropòleg José Mansillla en una conferència organitzada per la CUP de Reus. A través de Youtube l'han seguit, entre altres espectadors, els presidents tant de la Unió de Botiguers, Meritxell Barberà, com del Tomb de Reus, Jacint Pallejà.

Tens Telegram? Afegeix-te gratis al canal de TarragonaDigital: les millors fotos i vídeos, les últimes hores i ara també pots comentar! CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Precisament El Tomb de Reus ja va fer pública la seva intenció de proposar implantar una d'aquestes Àrees de Promoció Econòmica Urbana. Ho plantegen com el salt endavant necessari per al comerç tradicional del centre de Reus. Una visió oposada a la de la formació anticapitalista que, a grans trets, ho veu com una privatització de l'espai i de les funcions públiques.

Resumidament, les APEU són espais delimitats —un carrer, un barri o un conjunt de carrers— en els quals una entitat privada, finançada a través d'una quota obligatòria pagada per tots els negocis de la zona, duu a terme accions de promoció, però també s'encarrega, o es pot encarregar, de serveis i competències com la neteja o la seguretat.

La xerrada l'ha introduït l'exregidora de la CUP Mariona Quadrada, que l'ha plantejat com «un exercici de transparència» sobre una qüestió que ja s'ha començat a proposar a Reus. Ha mostrat l'oposició de la formació a un model de col·laboració publicoprivada, entre altres qüestions, perquè «hi veiem més perjudicis que beneficis pels comerciants de la ciutat» pel fet que, ha apuntat, pot comportar un encariment de les despeses en conceptes com taxes o lloguers.

Dels BID als APEU, 50 anys d'història

Mansilla ha fet un recorregut històric de les APEU, que van néixer a Toronto (Canadà) l'any 1969 sota el nom de Bussines Improvement District, BID. N'ha destacat el finançament, que prové de l'entitat que la gestiona i dels seus membres. Una mesura que es va implantar per evitar la situació que es produeix actualment en la qual hi ha negocis que es beneficien de les accions de promoció, per exemple, de les entitats comercials sense pagar-hi quota o ser-ne membre.

Un dels impactes dels BID als Estats Units que ha exposat Mansilla, és l'increment del preu del lloguer, que ha exemplificat en el de Times Square. Ha matisat, això sí, que aquest encariment del lloguer no s'ha produït a tot arreu on s'ha implantat un BID, tot i que sí que ha insistit que és un efecte que cal tenir en compte.

L'aparició dels centres comercials i el declivi dels nuclis centrals de les ciutats van propiciar l'auge dels BID al Canadà, als Estats Units i al Regne Unit, juntament amb la crisi dels anys setanta, la reducció del finançament públic i la regulació econòmica i l'auge de la implicació privada en molts àmbits, que va portar a «cedir poder a organitzacions privades perquè portin a terme qüestions que, fins ara portava l'administració».

Tota aquesta evolució històrica culmina, a Catalunya, l'any 2017, amb la Llei de Comerç que obria la porta als BID, traslladats com a APEU plantejant, només, que poguessin oferir «serveis complementaris als que oferia l'administració». Una porta que es va acabar d'obrir definitivament el mes de desembre passat amb l'aprovació de la llei específica de les APEU.

L'aplicació de les APEU a Catalunya

Des del punt de vista acadèmic, apunta Mansilla, «el primer problema és la manca de control democràtic; no deixa de ser una associació privada, encara que sigui sense ànim de lucre com estableix la llei catalana, i té capacitat d'intervenció sobre l'espai públic».

Ha posat, per exemple, la neteja de la via pública, que gestiona l'Ajuntament i que, amb els APEU pot passar a ser responsabilitat de l'entitat, deixant els ciutadans sense tenir on recórrer quan hi detecti problemes. Suposa, en definitiva, una «privatització encoberta de part de la gestió que fa l'Ajuntament i del que passa als carrers», ha sentenciat José Mansilla.

Ha apuntat que «entre les competències que poden agafar els APEU hi ha una millora de la seguretat; és la primera vegada que veurem organitzacions privades vigilant què passa al carrer». Ha insistit que també sol provocar un encariment del preu del sol i dels preus del lloguer, a més de competències diferencials amb la resta de la ciutat on no s'implanta l'APEU.

Durant el torn de preguntes s'ha plantejat si l'increment del preu del lloguer acaba repercutint en un encariment dels productes dels comerços de la zona. L'antropòleg ha apuntat que es pot produir, però alhora pot provocar el que s'ha anomenat «gentrificació comercial» perquè, per exemple, un forn de pa no pot apujar el preu en la mateixa proporció que altres sectors.

Finalment ha acabat per destacar algunes «mancances democràtiques» que plantegen les APEU. Per una banda perquè tothom que té un local a la zona està obligat a participar-hi, almenys econòmicament. En segon lloc perquè, dins d'aquesta entitat, «no tots els membres tenen la mateixa capacitat de vot, està determinada pels metres quadrats que tinguis».

Durant el torn de preguntes, Jacint Pallejà ha defensat el model de les APEU. Ha apuntat que, segons s'ha vist arreu dels 2.500 BID dels països anglosaxons, en general aquest model implica incrementar «l'atractiu de la zona, la xifra de vendes, l'atracció de firmes, el personal contractat, el valor dels locals, la neteja, la seguretat, la qualitat de vida i la millora de les zones adjacents».

Una sèrie de canvis que, ha respost Mansilla, «no beneficien tothom». Pallejà també ha defensat l'exemple de Candem Town, a Londres, on ha explicat que s'han dut a terme experiències en molts àmbits socials i no només comercial. Com ja ha exposat quan s'ha plantejat la proposta de l'APEU del Tomb, el seu president ha insistit que, des del seu punt de vista, es tracta d'equiparar condicionants amb altres zones.

Ha posat d'exemple espais com el Pallol, on a més del lloguer del local i dels impostos que paga qualsevol negoci, també s'ha d'abonar una quota en conceptes com la seguretat o el màrqueting. Una qüestió que també s'havia plantejat, per part d'alguns detractors com un doble pagament d'alguns serveis, com la neteja o la seguretat, que es paguen a través dels impostos municipals i, amb les APEU, també a través de la quota.

Els espectadors de la xerrada han acabat plantejant diversos elements de debat. Un dels més comentats ha estat el pes que pot tenir una gran marca o una franquícia que s'instal·li dins d'un APEU tenint en compte la mida dels locals que solen ocupar aquesta mena de negocis i, per tant, el pes que tindria en les preses de decisions.