El fantasma dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 ja trigava a irrompre en la campanya electoral de les municipals del pròxim dia 26. L'espai que va ser epicentre de la competició, l'Anella Mediterrània de Campclar, encara no sap què vol ser de gran. De fet, encara no està clar ni qui serà el seu pare. Els diversos partits polítics que aspiren a governar Tarragona en unes setmanes s'han mullat de ple a l'hora de fer balanç de la gestió i proposar projectes de futur per a un dels grans potencials que amaga la ciutat.
[predef]enquesta-tarragona-ciutat-243[/predef]
La intenció de l'Ajuntament de Tarragona és gestionar el complex esportiu des del Patronat d'Esports, però encara no s'ha tramitat el traspàs de competències. La Generalitat tenia previst cedir la joia de la corona, el Palau d'Esports, a l'Ajuntament abans del mes de maig, però encara no s'ha tancat l'operació. El responsable d'Esports de la Generalitat al territori, Joan Plana, ha explicat a l'ACN que «en les pròximes setmanes o mesos estarà finalment resolt» el traspàs de competències, si bé encara resten detalls per polir.
La Generalitat cedirà el Palau d'Esports a l'Ajuntament de Tarragona «en les pròximes setmanes o mesos»
«Proposem una cessió temporal d'un any per tenir temps de concretar el traspàs definitiu», esclareix Plana, qui matisa que l'operació definitiva haurà de sortir gratuïta per a les arques de la plaça de la Font. Tot i que l'objectiu final de tot plegat és traspassar les competències de gestió a l'Ajuntament, hi ha ara mateix dues opcions sobre la taula: una cessió de propietat definitiva o una cessió d'ús «durant 70 anys, el màxim que contempla la llei». El consistori, això sí, hauria d'assumir les despeses de manteniment i el cost del material esportiu que hi calgui comprar per donar-li vida.
Per poder acollir els polèmics Jocs, l'Anella va veure com es reformaven alguns equipaments obsolets com l'estadi d'atletisme i es construïen de nous, com el Palau d'Esports o la piscina olímpica. En paral·lel, es va configurar un espai verd i de lleure de 28 hectàrees per configurar l'oferta definitiva de la instal·lació, que ara per ara és la màxima representació del llegat dels Jocs Mediterranis per a la Tarragona del futur.
L'Anella Mediterrània de Campclar: PSC i PP treuen pit, l'oposició els salta al coll
Els socis de govern a la ciutat que han assumit les responsabilitats durant els darrers quatre anys, PSC i PP, treuen pit i es presenten com els principals defensors de la revitalització i la gestió de l'Anella.Ballesteros es mostra satisfet amb «unes inversions en equipaments esportius de prop de 50 milions d'euros que sense els Jocs no s'haurien produït mai», mentre que els populars defensen «l'excel·lent gestió que està realitzant el Patronat» amb l'organització de diversos campionats aquest 2019.
Les diverses forces de l'oposició, però, no compren el discurs dels governants. Tots ells demanen una gestió pública del complex esportiu, i no escatimen en retrets cap a la visió de present i futur dels socis de govern envers l'Anella Mediterrània. «En mans de Ballesteros, qualsevol oportunitat acaba sent un desastre», ha alçat el to Pau Ricomà, alcaldable per Esquerra Republicana.
Les forces de l'oposició retreuen «la manca de projecte» de l'equip de govern envers el llegat dels Jocs
ERC aposta per la gestió pública dels equipaments, però no tanca la porta a «concessionar diversos serveis» a empreses privades per tal de garantir una vitalitat òptima del complex. «Les entitats i esportistes necessiten espais, i el Patronat Municipal d'Esports té prou múscul i trajectòria per poder-ho assumir», matisa Ricomà. Junts per Tarragona, la CUP i els Comuns només veuen viable una gestió cent per cent pública, sense matisos. Dídac Nadal demana «un ús diari per a la ciutadania», Laia Estrada demana al Patronat que lideri aquesta gestió i Carla Aguilar demana escoltar «les necessitats esportives de l'entorn de Campclar i Bonavista».
Ciutadans barreja l'escepticisme amb una visió oberta de territori. Rubén Viñuales, el candidat taronja a l'alcaldia, retreu a socialistes i populars que no hagin aconseguit «treure profit a un indret únic» com l'Anella. L'alcaldable proposa «incrementar la capacitat hotelera als barris de Ponent i millorar les connexions amb el centre de la ciutat» i obre la porta a «intentar que s'hi facin estades esportives i vinguin federacions» al nou complex esportiu de Tarragona.
El Nàstic pretén aterrar el 2023 a Ponent amb la nova ciutat esportiva
Mentre el futur de les instal·lacions s'intenta desencallar després de les eleccions municipals, el dibuix del futur epicentre esportiu de Tarragona comença a agafar forma. El Nàstic de Tarragona té previst convertir els terrenys entre el llac artificial de l'Anella i la futura zona comercial de Ten Brinke —un espai de gairebé 50.000 quadrats que l'Ajuntament ja li ha cedit per 50 anys— en la seva nova ciutat esportiva grana a partir de l'any 2023.
El Nàstic espera acabar el projecte definitiu a finals d'aquest estiu, acabar la primera fase a principis de 2020 i tenir-ho tot acabat en quatre anys. La nova ciutat esportiva acollirà tres camps de gespa artificial, un de natural i un edifici de serveis que assumirà la funció de centre d'operacions. El director general grana, Lluís Fàbregas, ha volgut aclarir que el desenvolupament de l'obra no està vinculat amb la situació esportiva de l'entitat, just després de confirmar el descens del primer equip a Segona B.