A deu dies del 31 d'octubre, segona data fixada per a l'execució del Brexit, la incertesa sobre què passarà continua vigent. Aquest dissabte, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va aprovar una esmena que forçava el primer ministre, Boris Johnson, a demanar una nova pròrroga per al Brexit, quedant rebutjada la votació sobre l'acord tancat amb la Unió Europa la passada setmana fins que no estigui enllestida la legislació per fer efectiu l'acord a què es va arribar el passat dijous.
Així, el primer ministre britànic, Boris Johnson, es va veure obligat a demanar un ajornament del Brexit fins al 31 de gener de 2020. Johson va fer arribar dues cartes al president del Consell Europeu, Donald Tusk. La primera d'elles, demanant la pròrroga amb una fotocòpia d'una carta sense signar, i una segona, en què afirmava que «era un error» postposar la data. A més, aquest dilluns, el portaveu de la Cambra dels Comuns, John Bercow, ha rebutjat una nova votació aquesta setmana sobre l'acord entre el Regne Unit i la UE. Així es manté la incertesa sobre quan s'executarà el Brexit, si la sortida serà acordada o quines conseqüències tindrà.
Molt s'ha parlat de les conseqüències del Brexit en l'economia en tots els seus vessants: empreses que importen del Regne Unit, empreses que exporten al Regne Unit, operadors turístics que treballen amb el mercat britànic o sector turístic de casa nostra. Però s'ha posat poc el focus en les persones i com estan vivint el Brexit.
Parlem amb cinc tarragonins que viuen al Regne Unit
Segons les estadístiques oficials de l'Idescat, més de 1.300 tarragonins resideixen al Regne Unit. A TarragonaDigital hem parlat amb dos tarragonins i tres tarragonines que resideixen el Regne Unit per copsar de primera mà com ha viscut i com viuen, pocs dies abans del 31 d'octubre, tot el procés, encara inacabat, del Brexit.
Quim Vandellós va néixer a Tarragona fa 24 anys. Graduat en Dret i Administració i Direcció d'Empreses, va arribar a Londres el passat mes de juny. Des del juliol treballa en una empresa del sector financer a la 'City'.
Ana Descalzo té 28 anys. Tot i haver nascut a Manresa, va créixer a Tarragona. Resideix al Regne Unit des de fa sis anys, actualment en un petit poble del comtat de Yorkshire. Llicenciada en Filologia Anglesa, treballa en una escola de primària. També és vocalista d'Humber Strike, un grup de rock de Kingston upon Hull.
Manel Güell és de Valls. Té 49 anys i viu a Londres des de l'any 1990. Va estudiar Belles Arts i és un artista reconegut, que ha exposat a New York, Londres i també a casa nostra, concretament al seu Valls natal i a Reus.
Cristina Lanza va néixer a Tarragona fa 27 anys i viu a Cardiff des de 2012, quan va arribar amb una beca Erasmus. És graduada en Periodisme per la URV i treballa en una organització d'educació internacional.
Laura Fernández té 27 anys. El 2014, després de graduar-se a la universitat, va venir per un any a Londres per fer d'au pair i fa cinc anys que resideix al Regne Unit. Actualment, treballa en una escola de primària a la capital britànica.
Com van viure el referèndum?
Quatre dels nostres cinc protagonistes han viscut sobre el terreny el referèndum del Brexit, celebrat el 23 de juny de 2016. El vallenc Manel Güell, amb gairebé tres dècades d'experiència al Regne Unit, atribueix el vot pel 'leave' a «la insatisfacció per la desigualtat econòmica per un costat, la nostàlgia d'un imperi que ja no hi és i les promeses dels polítics que han resultat ser mentides». Güell creu que «el factor de la immigració rep una culpa desmerescuda».
Des de Cardiff, a Gal·les, la Cristina Lanza comenta que «des que vaig arribar el 2012, ja se'n parlava molt. Durant el meu primer any va ser un tema de debat recurrent i es notava que la gent volia obrir aquest debat». Lanza assegura que «hi havia més gent de la que m'esperava que parlaven amb recel del fet de pertànyer a la UE» i creu que «des del meu punt de vista el debat era necessari».
La Laura Fernández, des de Londres, explica que «tot i que m'esperava qualsevol resultat, al principi, va resultar una mica desconcertant, perquè els britànics que coneixia semblaven frustrats».
Per la seva banda, l'Ana Descalzo, resident al conservador comtat de Yorkshire, indica que «quan es va celebrar el referèndum no n'estava gaire al cas, però vist en perspectiva crec que molta gent va votar 'leave' perquè, segons ells, hi ha massa immigrants que viuen del govern, tot i que jo crec que és tot el contrari».
Sobre el resultat, els nostres protagonistes coincideixen que els britànics no esperaven que en el referèndum del Brexit guanyés el 'leave'. Manel Güell va més enllà i assegura que «ni els que van fer campanya per la sortida de la Unió Europea s'ho podien creure quan va guanyar el Brexit».
«La gent vol saber què passarà»
Han passat tres anys i mig des de la celebració del referèndum i, segons la majoria dels entrevistats, la gent «comença a estar cansada del tema». Ana Descalzo assenyalat que «després dels ajornaments, quan preguntes sobre què passarà, molts britànics et contesten que res».
Cristina Lanza relata que «el procés està sent molt llarg i encara no sabem com acabarà». La tarragonina explica que «s'està parlant de fer un segon referèndum, però el que realment volem tots és saber què passarà».
Joaquim Vandellós afirma que «en el sector de les finances la situació és complexa, perquè cada notícia, segons el seu sentit, fa pujar o baixa la lliura». D'altra banda, Vandellós comenta que «a escala social, el que he pogut copsar és que la gent, vulgui o no el Brexit, el que vol és que sigui amb un acord».
Per la Laura Fernández, a Londres, «la gent vol quedar-se a la Unió Europea i es demostra amb les contínues manifestacions que demanen un segon referèndum». Fernández ressenya que «la gent s'està tornant més impacient i tenen un punt de frustració per la situació d'incertesa i les maniobres de Boris Johnson».
Per la seva banda, Manel Güell percep «un sentiment d'esgotament en la gent» i assegura que «la majoria evita parlar del tema». El vallenc considera que «molts britànics estan esgarrifats pel que pot passar, senten pena per donar l'esquena als ideals que representa la Unió Europea».
Manel Güell afegeix que «els brexiters durs tenen por de perdre aquesta oportunitat i quedar-se sense Brexit. Els que no volen sortir de la UE prefereixen un Brexit suau a un de dur. Així que el desgast col·lectiu és insuportable».
Incertesa i neguit
Joaquim Vandellós fa poc més de quatre mesos que resideix a Londres. Comenta que per ell «viure i treballar aquí és tota una experiència i quan em va sorgir l'oportunitat, tot i la incertesa de tot el procés del Brexit, no vaig dubtar en venir».
Laura Fernández narra que «el panorama actual és frustrant per mi i la majoria del meu entorn, amics espanyols i companys de treball anglesos». La tarragonina manifesta que «els polítics es passen la pilota els uns als altres, el Brexit és gairebé un monotema i els perjudicats som els ciutadans, amb retallades en educació i sanitat».
Manel Güell indica que «a la incertesa se suma la incomoditat que va suposar pels que no som d'aquí, passar d'un dia per l'altre a ser vistos per una part, potser petita, de la població, amb recel i desconfiança».
«Encara sento incertesa i neguit pel fet de no saber exactament que passarà, tot i haver passat ja tres anys i mig del referèndum», diu Cristina Lanza. Resident a Gal·les, que va votar majoritàriament pel 'leave', explica que «especialment em preocupa la possibilitat d'un trencament sense acord, perquè les conseqüències són desconegudes».
Ana Descalzo comenta que «hi ha gent que té por, especialment aquells que tenen negocis d'importació i exportació, perquè no saben com els afectarà el Brexit». Descalzo entén «la preocupació de la gent perquè el govern no està a l'altura davant un canvi tan gran».
Els tràmits per quedar-se
Aquells ciutadans de la UE que actualment resideixen al Regne Unit i vulguin continuar-hi després del Brexit en les mateixes condicions podran fer-ho, sempre que demanin l'EU Settlement Scheme, que dóna dret al 'settled status', aquells que hi viuen fa més de cinc anys, o el 'pre-settled status', aquells que hi viuen fa menys de cinc anys. El tràmit, ens expliquen, «és senzill» i pot fer-se telemàticament.
Laura Fernández ja té el 'settled status' i comenta que «va ser un procés senzill i que no triga res». Ella va seguir els tràmits a través de les informacions del govern britànic. També compta amb el 'settled status' la Cristina Lanza. Assegura que «ja vaig fer el tràmit i vaig rebre la carta de confirmació». «No conec ningú que l'hagin rebutjat i a la feina en som uns quants que ja ho tenim enllestit», diu. Afegeix també que «les autoritats espanyoles ens han recomanat portar sempre el passaport».
Quim Vandellós ha rebut la informació sobre els tràmits a realitzar a través de l'Ambaixada d'Espanya al Regne Unit. Ens comenta que «a través de la seva pàgina de Facebook ha sigut fàcil informar-se». Per la seva banda, Manel Güell ha rebut la informació a través dels mitjans de comunicació, internet i parlant amb coneguts. Explica que tenir coneixement dels tràmits «no ha estat difícil». Ana Descalzo afirma que «hi ha informació per internet» i comenta que «fa poc he renovat el passaport, ja que fins fa poc només viatjava amb el DNI».
Marxar o no marxar?
La sortida del Regne Unit de la UE no comportarà cap canvi sobre els drets de residència en territori britànic dels ciutadans europeus. El problema, sobretot si hi ha un Brexit sense acord, són les conseqüències que la sortida pugui tenir sobre l'economia i les condicions de vida.
En l'àmbit social, la gran majoria dels nostres protagonistes no han tingut cap problema de convivència arran del referèndum. Fins i tot, Cristina Lanza explica que «a la feina hem tingut molt suport». El contrapunt el posa Manel Güell, que assenyala que «en alguns casos, durant els mesos pròxims al referèndum, vam passar per moments tensos amb persones i amics de parer diferent del nostre fins a arribar a evitar el tema tot plegat».
Ana Descalzo no s'ha plantejat «seriosament» marxar arran del Brexit, tot i que «podria considerar-ho si la situació empitjora». Tampoc s'ho ha plantejat Quim Vandellós, que relata que «sóc jove, tinc 24 anys, i si he de marxar, doncs buscaria un altre destí».
Laura Fernández, per la seva banda, remarca que «no he tingut cap problema fins ara i de moment no em plantejo marxar. Si la situació es tornés extremadament difícil, potser sí que ho faria».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El vallenc Manel Güell sí que s'ha plantejat marxar arran del Brexit, igual que la Cristina Lanza. Aquesta darrera comenta que «ho faria si la sortida de la UE impliqués un canvi negatiu en la meva qualitat de vida, tot i que això només ho sabré un cop s'hagi executat el Brexit».
Alguns dels nostres protagonistes coneixen persones que han decidit marxar arran del Brexit i també ens parlen que ha baixat el número d'espanyols en els seus llocs de residència. Per exemple, la Laura Fernández confirma que «a la meva escola, l'estiu del 2018 va haver-hi molt moviment de nens, sent molts d'ells europeus que tornaven als seus països d'origen».
En aquest sentit, el Manel Güell va més enllà i assenyala que «conec alguns britànics que han iniciat els tràmits per obtenir altres nacionalitats».