Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, al despatx d'alcaldia

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona: «El problema de les ocupacions il·legals em fa perdre la son»

Ricomà avança que a la tardor es presentarà un pla de biblioteques; que la ciutat rebrà 10 joves exMENAS en un pla d'ocupació i es mostra pessimista pel que fa al futur de l'oci nocturn

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, al despatx d'alcaldia
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha liderat la petició que els consistoris puguin fer servir els seus romanents | Àngel Ullate

Pau Ricomà ha complert un any al capdavant de  l'Ajuntament de Tarragona. Un any ple d'ensurts, de fets sobrevinguts, que fa molt difícil, per no dir directament injust, valorar la seva tasca al capdavant de la plaça de la Font amb els mateixos barems que anteriors governs municipals.

El llistat de problemes fa feredat: la setmana de les protestes per la sentència del procés català; Glòria, una llevantada històrica; una gravíssima explosió química i, com a cirereta del pastís, la COVID-19. Aquest és el marc del primer any de mandat de la coalició d'ERC i En Comú Podem. En aquest context, el govern municipal ha pres decisions complicades, com ara el tancament de l'Amfiteatre, que es poden criticar però que no es pot negar que, almenys, és una decisió. El patrimoni de Tarragona ha viscut massa anys en una inèrcia molt negativa.

En aquesta entrevista  amb TarragonaDigital, l'alcalde de Tarragona repassa el que ha suposat pel seu govern aquests esculls; com es farà front al forat econòmic que suposarà en els comptes municipals la COVID-19; i la situació actual d'alguns dels principals projectes de la ciutat així com  problemàtiques socials de primer ordre, com les ocupacions il·legals.

 

«Deixeu-nos gastar els nostres diners. La situació és molt complicada»

— Alcalde, com ha afectat la pandèmia al vostre pla de mandat?
— El nostre pla de mandat està ple de petits obstacles. Bé, de petits no, alguns de considerables. Vam començar amb MIASA, després la gestió molt complicada de la setmana de la sentència, que va ser una setmana molt complicada; la decisió del tancament de l'amfiteatre, que era evident, pels informes tècnics, que s'havia de tancar; després el temporal Glòria, que no hem pogut recuperar els danys com hem fet altres anys, perquè pel mig hi ha hagut la pandèmia; IQOXE i la pandèmia.

És com l'Odissea, que anem passant proves, però al final arribarem a bon port. Tot i això, els  nostres objectius, la idea del canvi, els mantenim amb tota claredat. La cohesió social, la sostenibilitat i la cultura com a element transformador són la nostra guia. Ara bé, governar quan es preveu un forat de 10 milions d'euros als pressupostos, no és cap regal.

— Parlàveu de cohesió social. Es preveu una tardor difícil, laboral i socialment. Com es prepara l'Ajuntament de Tarragona?
— El nostre Ajuntament està fent una feina ingent  amb  serveis socials. Ara bé, no té cap sentit que, quan els consistoris som la primera administració a parar el cop, no puguem utilitzar els nostres diners. Tarragona va ser pionera en demanar poder  utilitzar el romanent i ara ens trobem que, no només l'hem de destinar a avançar crèdits, sinó que l'Estat ens diu que els hi prestem i, a poc a poc, ens els tornaran.

Ens sembla impresentable i més quan veiem al president Sánchez que, a tot arreu el rebent amb aplaudiments i sembla que hagi aconseguit un bon acord. Deixeu-nos gastar els nostres diners. La situació és molt complicada.

Imatge de l'entrevista de l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, amb TarragonaDigital
Ricomà aposta per un «Keynesianisme local» per fer front a la crisi econòmica de la COVID-19 | Àngel Ullate

— Apuntàveu abans, i el conseller de Serveis Econòmics ho ha dit moltes vegades, que el forat econòmic  que ha creat la COVID-19  als comptes de l'Ajuntament és de 10 milions d'euros. Com es tapa un forat així?
— Pot acabar sent més. Estalviarem en despeses i demanarem a tots els departaments que facin un esforç de contenció perquè puguem tancar l'any en positiu. Això és importantíssim perquè és la base per poder tornar a tenir crèdit.

Apostem per un petit 'Keynesianisme' local, amb un seguit d'actuacions a molts barris, com ara la parada d'autobús al Pont del Diable, que generin llocs de treball. Per poder seguir aquest camí, haurem de demanar crèdit i per poder demanar-ne, haurem d'acabar l'any en positiu, Ens haurem  d'estrènyer el cinturó  i intentar estalviar per quadrar els comptes. Ara bé, poder disposar del nostre romanent seria un baló d'oxigen.

 

«Hem posat una altra marxa al projecte del Banc d'Espanya»

Fem una repassada a alguns dels principals projectes pendents de la ciutat. Una setmana abans de l'estat d'alarma, vau presentar amb la Generalitat el projecte d'un alberg per a la Ciutat de Repòs i Vacances. En quin punt es troba?
— Tira endavant. Hi ha el compromís que no s'atura. Tant nosaltres com el govern compartim el compromís que la  inversió pública  és molt important per  generar llocs de treball. Se segueix treballant.

Aquesta setmana també vam tenir bones notícies per part de la Generalitat. Una és que els 4,5 milions pel nou institut-escola de l'Arrabassada inclouran la nova biblioteca de Llevant. Nosaltres estem elaborant un  pla de biblioteques perquè està pendent des de fa molts anys. L'any 2010, el pla d'usos culturals assenyalava el greu dèficit de biblioteques que hi ha a Tarragona.

I en què consisteix aquest nou pla de biblioteques?
— Estem treballant molt seriosament amb aquest tema. El pla de biblioteques el presentarem, si no al setembre, a l'octubre, perquè ha de tenir el vistiplau de la Generalitat. Acabarem el mandat amb algunes biblioteques. Hi haurà una diferència molt gran entre una xarxa de biblioteques que no existeix i una  xarxa de biblioteques que ja tindrà forma i cobrirà part important de la ciutat.

Un altre projecte emblemàtic, el Banc d'Espanya...
— Sí, al Banc d'Espanya s'està treballant molt i serà un projecte molt maco, molt diferent del que s'estava pensant. Donarem compte aviat i hem posat una altra marxa. No puc explicar més coses, perquè s'està treballant encara i s'està fent amb  molta professionalitat.

Imatge d'arxiu del Palau d'Esports Catalunya a Tarragona 2018.
La situació del Palau d'Esports Catalunya ha suposat moments de tensió entre ERC i Junts per Tarragona | ACN

La polèmica del Palau d'Esports de l'Anella Mediterrània..
— És una polèmica una mica artificial, que s'ha de tancar ja i on em sorprenen algunes actituds. Al Palau d'Esports hi havia un problema d'origen que és que es va fer un palau sobre un terreny que no estava cedit i que no es podia fer. El que proposa la Generalitat és una doble mutació demanial. Nosaltres cedim el terreny i la Generalitat cedeix l'immoble de per vida i es queda el terreny, que és la gran preocupació del senyor Nadal. O sigui, el terreny és d'ells però mentre l'ús sigui esportiu, serà nostre pels segles dels segles.

L'important és que el Palau d'Esports es faci servir. Quan algú diu, el podem utilitzar, mentrestant? Sí, el podem utilitzar però no podem fer inversions, no el podem mantenir. Intervenció sempre ens diria que no podem intervenir en un espai que no és nostre.

Així doncs, és important que puguem disposar del Palau d'Esports i  posar-lo a disposició d'entitats i de clubs. A Tarragona hi ha un dèficit i està clar que molts equips no tenen espai per entrenar. Convido a tots plegats a mirar més lluny, no fer d'això un tema polític, tancar-ho i posar-ho a disposició de la ciutadania, que és el que hem de fer.

 

«No fer les festes de Tarragona és renunciar a un senyal d'identitat nostra»

El degoteig d'anuncis dels consistoris anul·lant festes majors és una constant. Tanmateix Tarragona, i amb vostè com a conseller de Cultura, ha sigut valenta i ha apostat per mantenir-les, encara que sigui en petit format. Per què?
— No només festes, hem estat portant concerts als barris, de petit format, i la gent s'ha sorprès agradablement. L'altre dia estava a Bonavista, hi havia un concert de Jazz, Swing i ens van dir que la guitarrista, que és del barri, és la primera vegada, en 25 anys, que toca a Bonavista. Pel que fa a la cultura popular, a les festes, Tarragona és un referent. L'any vinent Tarragona farà 700 anys.

Les  festes de Tarragona  fa molts anys que s'estan fent molt bé. No fer les festes de Tarragona és renunciar a un  senyal d'identitat nostra. Els tècnics fan una feina brutal i s'escarrassen en trobar noves oportunitats. Em sembla una oportunitat molt maca que enguany l'aigua de Sant Magí es pugui repartir a Bonavista, a Sant Pere i Sant Pau i al barri del Pilar. És una manera que els barris intervinguin a les festes com mai havien intervingut. Les festes es poden entendre com a xerinola però també són més coses, són autoestima i  moviment econòmic, hi ha tot un sector professional al darrere que ho ha passat molt malament.

L'oci nocturn de Tarragona sobreviurà a la COVID?
— Em sap molt de greu per ells i hem mantingut reunions de treball amb el sector. Hi ha d'haver proporcionalitat. Si han tingut més restriccions, crec que  han de tenir més ajudes. Ajudes de qui les pot donar, evidentment. Demano al govern central que, si s'han anunciat un seguit d'ajudes, no s'oblidin d'aquest sector, és dels que pitjor ho passen.

Alcalde, obrim ara la carpeta de turisme. Com es pot cobrir el forat que ha fet a la temporada turística de Tarragona, la manca de visitants estrangers?
— Teníem clar que el turisme estranger no venia però després va donar la sensació que sí, que podrien venir. Ens hem quedat amb la sensació que s'ha anat massa ràpid amb el desconfinament.

El nostre enfocament era que, si no podien venir els estrangers, poguéssim  atreure a visitants de Barcelona i entorns. No som una ciutat d'estades perllongades però enteníem que, fent valdre l'oferta patrimonial i cultural, podríem portar visitant de Barcelona i arreglar una mica la temporada. Clar, ara el mercat de Barcelona no el vol ningú. Entre la gent de Lleida que venia a la platja, i els de Barcelona, podríem haver fet una temporada normaleta.

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, al seu despatx d'alcaldia
Ricomà,. com a conseller de Cultura del consistori, considera que no fer les festes de la ciutat és renunciar a un senyal d'identitat tarragoní | Àngel Ullate

«Hem de fer feina social per recuperar el màxim de nois que puguem»

Fa cosa d'una setmana, l'incendi d'un edifici al carrer dels Ferrers posava en relleu, una vegada més, la problemàtica de les  ocupacions il·legals i dels nois MENAS, un cop han arribat a la majoria d'edat. Com es pot aturar el problema de les ocupacions il·legals?
— És un tema molt, molt complicat i, COVID a banda, és el que més em preocupa, i amb diferència. Hi ha aspectes més delinqüencials, sobre els que Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana estan fent una feina ben valorada pels veïns, i aspectes més socials. Estem en contacte amb els veïns, amb els qui no em costa posar-me a la seva pell; amb propietaris dels immobles ocupats i amb la Generalitat.

Els consistoris hem d'encarar les conseqüències d'una estructura incoherent. Els nois, quan arriben als 18 anys, van al carrer sense papers, sense poder treballar o seguir estudiant i els Ajuntaments, amb els recursos que tenim, ens hem de fer càrrec d'aquestes situacions. A més a més, aquesta problemàtica, genera un efecte crida, com va passar a Girona i altres indrets.

Què va passar a Girona?
— Es va apostar per una  gestió individualitzada de cadascun dels casos, intentant recuperar tots els nois que es podien. El resultat ha sigut bo. Nosaltres hem de treballar per solucions definitives, permanents per fer front a una situació caòtica. És que, a vegades, tot acaba depenent sobre si el jutge ordena el desallotjament, o no, o, en el cas que hi hagi ordre d'expulsió, si el país d'origen accepta la repatriació, o no.

Clar, si el país d'origen no el rep, què fem aleshores? En fi, hem de fer una feina social per  recuperar el màxim de nois que puguem, aquesta serà la solució definitiva. La conselleria d'Acció Social del govern català promourà, al setembre, un pla d'ocupació per aquests nois. A Tarragona acollirem 10 nois que treballaran en allò que sàpiguen fer i, així, tindran una oportunitat per  poder regularitzar la seva situació.