Darrer acte amb els mitjans de comunicació del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. El veterà polític vila-secà, que ha estat 12 anys al capdavant de l'ens supramunicipal, ha dit adéu a la premsa tarragonina en un esmorzar on ha fet un repàs als seus anys de govern; ha deixat un desig sobre la taula, «que quedi tot en bones mans»; i, tot i deixar la porta oberta a poder aportar «la meva expertesa, si se'm demana», ha assegurat que no vol jugar «cap mena de paper a partir d'ara. Sóc un ciutadà més de la nostra regió».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L'acte s'ha dut a terme en un envelat dels jardins de Casa Miret, a la Rambla Nova de Tarragona, un indret fresc que, aquest dimecres 26 de juny, primer dia de la preonada de calor que ens arriba, s'ha agraït. L'equip de protocol i comunicació de la Diputació havia organitzat la trobada amb la sòbria elegància que han caracteritzat aquests anys de govern de Poblet. De fet, si l'encontre ha tingut interès polític, ha sigut per poder veure un Josep Poblet relaxat, més natural que en la posició institucional i adonar-se que amb la seva marxa Tarragona perd un bon referent de bon gestor i bon polític.
Polític fins al final perquè quan se li ha preguntat sobre com veu el futur polític de l'administració, i tot i que se li ha dit que «no s'ha mullat», ha respost, a menys d'una setmana de l'elecció del nou president de la Diputació, que «no en tinc ni idea» i aquesta afirmació, venint d'algú que durant la trobada havia assegurat que, com a polític, havia tingut sempre «molt bona informació», ha sonat a escapolir-se de l'escomesa, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal en les seves retransmissions radiofòniques.
El despoblament, «un repte i una oportunitat»
Les presentacions públiques de Poblet solen ser discursos molt treballats on se li nota la seva formació històrica i la seva voluntat de ser recordat com a bon gestor, com a «persona que ha servit a altres persones», com ha definit la tasca de la Diputació. En aquesta ocasió, no ha sigut diferent. Josep Poblet ha ofert un reguitzell de xifres que permeten construir una imatge de la seva tasca al capdavant de l'ens supramunicipal: «720 mil quilòmetres recorreguts arreu del territori»; «ben aviat, el deute que vam trobar de 120 milions quedarà a zero»; «hem impulsat, quadri anualment, 80 milions d'euros en ajudes al món local»; «els usuaris valoren tota l'actuació de l'àrea de Cultura en un 8,79 i la dels centres d'educació especial en un 9,31». I així, durant el primer quart d'hora del seu discurs.
Però Poblet és, sobretot, un home de conceptes, d'idees i per això, a la segona part de la seva xerrada, ha volgut parlar de tres ítems que considera prioritaris: «el despoblament, un repte i una oportunitat»; «la connectivitat, entesa com tot allò que passa al món i això no pot estar limitat exclusivament a les grans ciutats»; «i ser una veritable Regió del Coneixement».
Josep Poblet ha explicat que, per fer front al despoblament, «s'ha de fer que als pobles hi hagi les mateixes condicions de vida que a la ciutat i això està en funció d'assolir que als pobles hi puguin viure gent que fa recerca, que treballa a l'àmbit de la comunicació, les arts i que pugui estar enllaçada, connectada, amb el món. D'aquesta manera salvarem els termes». I sobre la Regió del Coneixement, Poblet ha assegurat que «ho som, però no ho som prou ni ho som tots. Per ser una veritable Regió del Coneixement hem de tenir competències pròpies».