Normalitat aparent en el primer dia del retorn, una dècada després, del mercat de marxants a la plaça de Corsini de Tarragona. Aquest dimecres al vespre van acordar, en una reunió d'urgència, que tornaven «provisionalment» aquest dijous. I que a partir de la setmana que ve, ja en parlarem. A primera hora del matí, la clientela que passejava entre els llocs de venda era l'habitual i les parades encara es trobaven muntant els darrers articles del seu gènere. La sensació de conformitat, però, només era una aparença. En l'ambient i en les paraules dels paradistes, gairebé tot era indignació.
Els marxants tornen a Corsini, però indignats
«Tinc un fanal al mig de la parada i no puc exposar el gènere com toca!», exclamaven, indignades, les germanes Dolores i Bernarda Amaya. Passades les nou, hora en què comença a repuntar el nombre de clients, la parada de les germanes Amaya tenia encara tota una taula buida, tapada per aquest fanal.
Al seu davant, tres quarts del mateix. Ana Martín manté una altra parada des de fa anys. «No parlem de la Rambla, no parlem de Corsini... el debat és la comoditat, tant dels venedors com dels clients!», explica en declaracions a TarragonaDigital.com. «Cada matí hem de treure tot el gènere de la furgoneta i ens obliguen a treure el vehicle de la plaça. A la Rambla teníem espai, però aquí no», comentava, i expressava una por: «I el dia que vingui una tempesta i hàgim de recollir i carregar el gènere? Se'ns farà malbé tot i és el nostre pa!».
La tònica general era el disgust amb la decisió de l'Ajuntament. La plaça de Corsini era plena, aquest matí, de tertúlies entre venedors i clients. I és que alguns compradors s'acostaven als paradistes per expressar-los el seu suport. «Busquem una altra ubicació alternativa, ni la Rambla Nova ni Corsini, un carrer on ens vagi bé a totes les parts», deia un venedor a dues clientes.
Els marxants, indignats amb la tornada a Corsini... però no tots
D'opinions, és clar, n'hi ha per a tots els gustos. Un parell de comerciants semblaven avui menys indignats que la resta dels seus companys. Juan Fernández seia tot sol a la seva parada de roba interior i banyadors. «No ens queixem, és molt aviat per saber si el retorn a Corsini anirà o no anirà bé», deia, reconeixent, això sí, que «les parades han crescut molt, amb els anys, i muntar aquí ha estat més incòmode».
Per a Rafael de Utrera, tres quarts del mateix. «Entre els marxants hi ha opinions per a tots els gustos. Nosaltres estem contents i ja veurem què tal», comentava aquest marxant, moderadament optimista. Ara, però, caldrà veure si la setmana vinent els marxants tornen a muntar a la plaça de Corsini. Per ara, haver-s'hi estat avui és tan sols «provisional».