Gran èxit de convocatòria en la presentació mundial i en exclusiva dels nous capítols de la sèrie documental Enginyeria Romana. Abans que les noves entregues es puguin veure pels canals tradicionals i en línia de RTVE, el Teatre Tarragona de la Rambla Nova es va omplir amb tots els tarragonins que van voler estar al costat dels membres de Digivision, la productora local responsable de la creació de l'aclamada sèrie. Basada en la reconstrucció en 3D de les solucions d'enginyeria civil romanes, en la projecció d'ahir es va poder gaudir de l'entrega Aqüeductes II.
L'estrena mundial d''Aqüeductes II'
Entre el públic, amics i familiars de l'equip de Digivision, empresa amb seu a Reus i amb forts vincles amb el Camp de Tarragona, arqueòlegs, historiadors i ciutadans interessats en aquesta nova manera de potenciar el llegat de Tàrraco a través de la innovació tecnològica. Alguna absència destacada, que l'arqueologia i la nombrosa comunitat científica i arqueològica de Tarragona també té les seves faccions i dissensions. Sotto voce, algunes de les crítiques sobre el sistema de renderització del patrimoni i la seva divulgació mitjançant la realitat augmentada —que ha comptat amb el suport incondicional de l'Ajuntament i el Patronat de Turisme de la ciutat— apunten a un cert desistiment de la conservació del Patrimoni que s'amaga darrere d'aquestes noves iniciatives virtuals.
Sigui com sigui, la rebuda d'Enginyeria Romana tant en l'àmbit local com en el global ha estat extraordinària. Ho va voler destacar la consellera municipal de Turisme Imma Rodríguez, que va presentar dos dels màxims responsables del documental. Andrés Serrano, de l'empresa d'enginyeria Structuralia, va fer un repàs a la història de la gestació de la sèrie, fruit d'una idea sorgida el 2003 en unes ruïnes romanes a Portugal i que va tenir la seva primera materialització en el patrimoni arquitectònic de Tàrraco.
Serrano va explicar les dificultats econòmiques —arran de la crisi— i les restriccions tècniques que va travessar el projecte, i com Isaac Moreno, José Antonio Muñiz i ell mateix es van conjurar per desenvolupar la idea. També va treure pit de l'origen tarragoní i de com el model de reconstrucció virtual d'Imageen ja s'està implantant mundialment. Per la seva banda Muñiz, el CEO de Digivision i guionista i director d'Enginyeria Romana va agrair als presents l'assistència i va tenir un sentit record per Àlex Salmerón, el jove membre de l'equip de Digivision que va morir el passat estiu durant un dels assajos d'Amfiteatrvm a Tarragona. La projecció va anar dedicada a la seva memòria.
Els sistemes hidrològics romans al descobert
Pel que fa al documental, el públic va poder gaudir d'un interessant repàs als sistemes hidrològics de l'Imperi Romà, de punta a punta del Mediterrani. En la segona part del capítol dedicat als aqüeductes, s'hi explica com la teoria dels vasos comunicants i els sifons invertits eren la tècnica preferida dels enginyers romans per fer arribar l'aigua a les ciutats i les explotacions mineres i industrials, sovint a través de canalitzacions quilomètriques i salvant espectaculars accidents geogràfics.
Els models en 3D i les imatges reals del llegat romà es combinen en pantalla per entendre millor com funcionava el subministre d'aigua constant i de qualitat, una condició essencial per a la civilització romana. La ciutat de la Tarraconense Bílbilis serveix per exemplificar el sistema de depuració de l'aigua per mitjà de decantadors que graduaven la pressió. I també hi té una breu aparició estel·lar l'Aqüeducte de les Ferreres de Tarragona, del qual es conjectura que la seva construcció va tenir un gran component propagandístic, ja que des del punt de vista tècnic no requeria les elegants arcades que han arribat fins als nostres dies. Acueductos II i Ciudades II es podran veure pròximament per TVE.