Vint anys enrere, poc se sabia a Vilallonga del Camp sobre Pere Virgili, un important cirurgià que va néixer en aquest municipi del Tarragonès l’any 1699 i que va revolucionar la cirurgia del segle XVIII. Tot i la notorietat del personatge, al poble era un complet desconegut. Una trucada ho va canviar tot.
Retrocedim fins a l’any 1996, tres anys abans que es complissin 300 anys del naixement de Pere Virgili. «En aquella època jo treballava a l’Ajuntament de Vilallonga. Vaig rebre una trucada des de l’Armada de Madrid, dient-me que quedaven tres anys pel tercer centenari, que havíem de fer alguna cosa». Així ho explica Pilar Riera, una de les responsables del Museu.
Confessa que «no en sabíem gaire sobre Pere Virgili», però van considerar de fer alguna cosa aprofitant aquest aniversari i més, després d’haver rebut aquella trucada des de Madrid. Després de contactar amb Felipe Cid, del Museu d’Història de la Medicina de Barcelona, van decidir que seria bona idea fer una exposició sobre el personatge que es pogués visitar l’any de l’aniversari del seu naixement.
Tot plegat semblava engrescador. Tant és així que «la gent del poble s’hi va implicar molt». El resultat va ser visible el 14 de febrer de 1999, data en què es va inaugurar l’exposició i on la realitat va desbordar totes les expectatives. «Va venir gent de tot arreu, era impressionant la quantitat de gent que hi havia al poble el dia que la vam obrir», explica la Montse Peri, responsable també del Museu.
L’exposició sobre Pere Virgili va viatjar més enllà de Vilallonga del Camp i va passar també pel Tinglado del Port de Tarragona, entre altres llocs. I ja està? El record de Pere Virgili havia d’acabar aquí? Per descomptat que no. «Vam pensar que era una llàstima i vam decidir fer-li un museu», diu la Montse.
L’Ajuntament de Vilallonga va comprar una gran casa particular al centre del poble que estava en desús i allà es va ubicar el que avui és el Museu Pere Virgili, gestionat pel Centre d’Estudis Pere Virgili. I ja fa 20 anys que es va posar en marxa.
Aquesta és la història de com va començar a funcionar un museu sobre un fill il·lustre del poble que quasi ningú li havia prestat l’atenció que mereixia amb anterioritat. Anem al personatge. Qui era Pere Virgili i què va fer?
De Vilallonga del Camp a Cirurgià de Cambra del Rei
Pere Virgili va néixer l’any 1699 a Vilallonga del Camp. La seva curiositat d’adolescent el va portar a Tarragona per estudiar per a exercir de cirurgià. En aquells moments la professió de cirurgià es caracteritzava per la manca de coneixements i mitjans mèdics.
Ell va aconseguir ser Cirurgià Major de l’Exèrcit i després va ser Cirurgià Primer de l’Armada on va poder comprovar les mancances i dificultats que tenien els professionals de la cirurgia per guarir els soldats que patien malalties o que havien resultat ferits en batalles.
La seva inquietud per fer un pas més en aquest àmbit va fer que l’any 1748 demanés al rei Ferran VI una autorització per crear una escola de cirurgia i així formar nous professionals per l’Armada.
Aquest desig es va materialitzar aquell mateix any i «va inaugurar el primer col·legi de cirurgians de l’Armada a Cadis i en va ser director durant anys», relata la Pilar. Es pot dir que aquest centre va ser el primer d’Espanya on es va ensenyar l’art d’operar.
L’èxit d’aquest lloc va ser tal, que l’any 1768 es va construir el col·legi de cirurgians destinats a l’exèrcit, a Barcelona, del qual se’n conserva ben poca cosa, i que estava ubicat davant d’on actualment hi ha la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seva habilitat com a cirurgià el va portar a fer importants treballs de camp sobre la medicina renal i a realitzar la primera traqueotomia amb èxit. Aquesta bona reputació va fer que el mateix rei Ferran VI el nomenés Cirurgià de Cambra i li va atorgar un títol nobiliari.
El llegat de Pere Virgili a Vilallonga del Camp
El Museu Pere Virgili, mostra eines de cirurgia del segle XVIII, documents històrics i reproduccions de parts del cos humà per entendre com es treballava en aquella època. També és un reflex de la societat en què va viure el personatge, exposant eines d’oficis que s’estilaven en aquella època i cada any es fan exposicions itinerants de fets relacionats amb el poble.
La línia descendent de Pere Virgili no va durar gaires generacions i, actualment no hi ha cap descendent directe seu al poble, tot i que «hi ha força persones amb el seu cognom», explica la Pilar Riera, que ha elaborat un arbre genealògic de la família del personatge, cuidat al detall.
També se sap quina és la casa de Vilallonga on vivien els seus avis i es creu que ell «vivia a prop seu». Tot i que Pere Virgili va viatjar moltíssim, «va venir a Vilallonga quan va morir la seva mare» i sembla que guardava una estreta relació amb el poble, si més no, sentimental.
De fet, el seu nét, que no vivia a Vilallonga, va deixar escrit al seu testament que una part dels seus diners anessin als familiars de Vilallonga del Camp, la qual cosa fa pensar que Pere Virgili li havia parlat al seu nét del seu poble natal, on hi havia part de la seva família.
El Museu Pere Virgili es pot visitar concertant cita prèvia i permet descobrir l’abans i el després que va suposar la contribució a la cirurgia d’aquest personatge nascut en un petit poble del Tarragonès.
També et pot interessar: