Fa un any i pocs dies que Vilallonga del Camp estrenava un projecte molt engrescador. Arribava al poble el Museu del Cinema, un espai que concentra autèntiques joies i curiositats del món del setè art i també de la tradició cinèfila que té el municipi. Ara, un any després, el balanç de visitants és molt positiu, ja que es calcula que en aquest temps han passat per aquí més de 3.000 persones, sobretot estudiants.
Gairebé totes les peces que es poden trobar en aquest espai són de la col·lecció personal de Josep M. Vallès, creador del Museu. I és que en Josep M. és operador de cinema des de fa molts anys i coneix totes les màquines que es troben en el museu com el palmell de la mà. «Tinc moltíssim material més, però ja no hi cabria!», assegura. Durant tots aquests anys ha guardat tot el que té en magatzems o a casa seva i ara tothom en pot gaudir.
El Museu del Cinema s’amplia amb una nova sala
Un any després de la seva obertura, el museu vol caminar endavant i créixer en espai. Per això, en uns mesos és previst que s’inauguri una nova sala per acollir exposicions temporals. Estarà situada a la part baixa de l’edifici del Museu, just a l’entrada de la Sala de Cinema del poble. D’aquesta manera, quan els vilallonguins vagin a veure alguna estrena, podran visitar aquestes exposicions.
La primera mostra que acollirà aquesta nova sala serà l’exposició fotogràfica sobre el perruquer de La Riba, Jesús Moncusí, que va pentinar grans estrelles del cinema i que actualment es troba ubicada a la sala de l’Associació Amics del Roser.
Curiositats del Museu del Cinema
Fer una passejada pel Museu del Cinema de Vilallonga del Camp és recórrer la història del cinema en el seu sentit més ampli. No només hi ha les típiques peces que pot guardar un operador, com els projectors, sinó que es poden trobar moltes més curiositats i documents que expliquen totes les èpoques que ha viscut aquest art.
Precisament, els projectors ocupen una part de la sala principal. N’hi ha de totes les etapes, fins i tot del cinema mut. «Moltes màquines arriben molt malmeses però jo les restauro i totes funcionen», explica Vallès.
Rotllos de films en diferents formats, objectius o fins i tot un nostàlgic ‘cinexin’ es poden veure a través de les vitrines del museu. «Molts hem crescut amb el ‘cinexin’ però quan ho ensenyo als nens d’ara no saben què és», diu.
En Josep M. explica al detall com funciona cada aparell amb entusiasme, no pot dissimular la seva passió pel cinema i recorda quan ell era l’encarregat de projectar les pel·lícules. «Em podia passar 8 o 9 hores a la cabina», diu amb un somriure.
També es postren els fulls de censura per a les pel·lícules i és curiós veure com es transformava un cartell en aquesta època per tal de tapar parts del cos del protagonista que ‘es veien massa’.
Programes de cinema, tiquets de sessions, carnets d’operadors dels anys 20, el NO-DO... tots aquests aspectes i molts més es poden veure en el museu.
El poble de Vilallonga del Camp també té un espai dedicat, ja que és una vila amb molta afecció al cinema. Es poden veure imatges de les sales de projecció que ha tingut el poble, com el Cine Edison, del qual es conserva molt poc material.
També es pot veure el cartell de la primera pel·lícula en català que es va projectar al poble. Va ser ‘Laia’ (1971), protagonitzada per Núria Espert i Paco Rabal.
Vilallonga del Camp, un municipi amb llarga tradició cinèfila
Tal com s’explica en el museu, Vilallonga té una àmplia tradició com a població amant del cinema. L’any 1922 es va fer la primera projecció cinematogràfica a la vila, gràcies a una màquina que es va instal·lar al bar de la Societat Agrícola, on avui es troba el Centre Recreatiu.
Òbviament era cinema mut, acompanyat per música en directe per acompanyar cada escena. Es diu que en aquella època el projector dels films era Anton de la Clara i el pianista Pepito de Barrina (Josep Fortuny).
La primera sala exclusiva per al cinema es va obrir l’any 1928 gràcies a l’emprenedor i cinèfil Pere Torres, amb capacitat per a dues-centes persones i va acollir la primera pel·lícula sonora que es va projectar al poble.
Després de la Guerra Civil, la tradició d’anar al cinema es va traslladar al cafè del Centre Recreatiu. L’any 1964 es va inaugurar la Sala de Cinema al Centre Recreatiu que funciona fins el dia d’avui.