La crisi econòmica viscuda ha posat de manifest coses que fins ara es donaven més o menys per fetes. Una d'elles és la importància de l'habitatge, un actiu financer que alhora és un dret humà. L'habitatge ha sigut els darrers anys un tema central en molts debats que van des de l'habitatge com un dret, fins a temes d'accés aquest o temes més relacionats amb el valor financer dels immobles. La necessitat de disposar d'una visió neutral i dades científiques sobre el tema va donar lloc al naixement de la Càtedra d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ara fa cinc anys, avui l'única d'aquestes característiques amb la distinció de la UNESCO a tot el món.
L’única càtedra UNESCO d’habitatge al món
La de la URV és l'única càtedra UNESCO d'habitatge del món. Va néixer el 2013 tot i que alguns dels creadors feia molts anys que treballaven temes relacionats amb l'habitatge. El doctor Sergio Nassarre n'és el director i juntament amb un grup d'uns 18 investigadors formen el motor d'aquest departament, una unitat amb molt impacte social i internacional. El grup ha fet investigacions sobre temes que estan en debat ara mateix, i ha assessorat administracions i ha participat en l'elaboració de lleis en l'àmbit català i estatal i en fòrums internacionals.
L'objectiu de la càtedra, diu Nassarre, és «facilitar l'accés de les persones a l'habitatge i evitar la seva pèrdua». Quelcom tan senzill de dir però tan complicat de materialitzar. Nassarre, i la subdirectora de la càtedra, Estel Rivas, es van adonar d'aquesta necessitat d'aportar al debat sobre qüestions relacionades amb l'habitatge, opinió científica i neutral. Tenint en compte, a més, que són molts els grups d'interès que opinen sobre el tema, amb unes visions molt posicionades, però amb manca de dades contrastables.
Per què, quina és la realitat científica dels desnonaments, del sensellarisme, de la intermediació immobiliària o del sobreendeutament més enllà del que diuen uns i altres?
Les línies de treball de la càtedra d'habitatge
Un dels braços més importants de la càtedra és la investigació. Una investigació interdisciplinària, ja que com diu Nassare, «l'habitatge no es pot entendre des d'una sola perspectiva». Per això col·laboren amb sociòlegs, economistes o altres experts. Té a més una dimensió internacional molt important. Part de les investigacions formen part de treballs d'investigació internacional i a més fan intercanvi de coneixements amb altres actors europeus o d'altres països per veure què funciona allí que es pugui aplicar aquí o què no ha funcionat i cal evitar.
Els temes d'investigació s'estructuren en quatre àrees temàtiques: l'habitatge com a dret humà, l'accés a aquest, gestió i organització de l'habitatge i habitatge com actiu financer. D'aquí n'han sortit molts treballs. Un exemple és una investigació sobre desnonaments i sensellarisme, una altra sobre l'adquisició transicional d'immobles o la gestió de l'habitatge social. En aquest últim cas, per exemple, s'ha comparat el model espanyol amb el dels Països Baixos, on el parc de lloguer social és del 30%.
La càtedra inicia investigacions de temes que creu fonamentals i alhora fa treballs a partir de peticions del sector o de les administracions sobre temes concrets. A més de la docència, amb dos postgraus específics que pengen d'aquest departament, la càtedra promou molt activament la transferència de coneixement. «La societat civil té dret a rebre els resultats de la nostra investigació», apunta Nassare.
Els congressos o els tallers són la principal línia de transferència de coneixement, però també algunes activitats divulgatives. De fet, un dels projectes amb més impacte social és el de «El Umbral», per la sensibilització del sensellarisme. Un documental per tots els públics i una activitat de gamificació per fer sensibilitzar els adolescents sobre el tema, intenten traslladar una investigació de cinc anys.
L’impacte del treball de la càtedra sobre la societat
Aquest joc divulgatiu s'ha presentat en tres centres educatius tarragonins i ara la Generalitat s'ha interessat pel projecte per poder exportar-lo a altres escoltes. Segons Nassarre aviat es farà una presentació pública del projecte perquè els instituts interessats puguin adquirir-lo i treballar el tema a l'aula. Amb projectes així és com la càtedra aconsegueix la transferència d'aquest coneixement. El documental «El Umbral», sobre aquest mateix tema, es presentarà en diversos festivals. L'objectiu és sensibilitzar a la població d'un problema molt complex amb moltes causes i que afecta a més de quatre milions de persones a tot Europa.
Un altre exemple de l'impacte de la feina del departament és la participació en l'elaboració de lleis catalanes i estatals. En total dues d'espanyoles i dues de catalans més la participació en un real decret espanyol. L'última aportació la van fer sobre el dret d'arrendaments a Catalunya per afavorir l'accés a l'habitatge el 2017. Nassare, de fet, figura com un dels autors d'aquesta llei. Una proposta que vol posar en balanç els drets i deures d'arrendadors i arrendataris.
També van participar en la llei 4/2013 d'arrendaments urbans o en el pla estatal d'habitatge 2013-2016. L'objectiu és que tota aquesta investigació tingui una translació real sobre les lleis i el dia a dia de les persones. «Volem tenir un impacte, volem millorar la vida de les persones», comenta Nasarre.
La càtedra també ha assessorat a la Diputació de Barcelona sobre un tema d'arrendaments urbans. I una part important de la feina té a veure amb la participació en fòrums internacionals sobre habitatge. Per exemple, participen en l'assemblea urbana de l'ONU, que té per objectiu establir la nova agenda urbana pel 2020-2030. La càtedra s'ha convertit, doncs, en un dels actors de coneixement més importants al territori i també al món en temes d'habitatge.