L'incendi de la Ribera d'Ebre, del qual s'han complert sis mesos, va ser el primer del territori originat per la combustió d'un cúmul de gallinassa. Mentre la instrucció judicial sobre la responsabilitat del foc segueix al jutjat de Falset, els Agents Rurals han fet aquest estiu una inspecció en profunditat a la comarca riberenca per detectar mancances i reforçar la seguretat dels femers a partir de les lliçons apreses en l'incendi. La campanya per minimitzar el risc recomana, entre d'altres, no excedir les 100 tones d'excrements ni tampoc acumular-les més de tres mesos en els dipòsits temporals —com ja requereix la normativa—, així com crear franges de seguretat d'un mínim de 25 metres si aquests femers estan prop de zones amb vegetació.
Mentre el jutjat d'instrucció de Falset manté obertes les diligències prèvies sobre l'incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, els Agents Rurals, que ja han declarat com a testimonis i perits en aquesta instrucció, han aprofitat aquests mesos per implementar algunes mesures de prevenció apreses arran d'aquell foc. «Coneixíem que la fermentació de matèria orgànica podia provocar incendis —hi ha antecedents similars al País Valencià— però mai n'havíem patit cap a les Terres de l'Ebre», ha apuntat Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals al territori.
La investigació de l'origen del foc de la Torre de l'Espanyol va concloure que un cúmul de gallinassa, que feia massa temps que acumulava matèria orgànica fora del femer i que estava molt pròxim a la vegetació, va fer combustió quan es van donar les condicions d'humitat i calor idònies. El vent es va encarregar d'escampar les flames per la zona boscosa, a través d'un barranc proper, i es va generar un dels incendis més importants del país, amb més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de conreu cremats al nord de la Ribera d'Ebre, el sud del Segrià i les Garrigues. Uns 800 propietaris en van resultar afectats.
Campanya d'inspeccions estival
Durant els mesos d'estiu, els Agents Rurals van desplegar a la Ribera d'Ebre una campanya d'inspeccions per certificar l'estat de la resta d'abocadors de matèria orgànica, dins i fora de les granges, fent treball de camp i amb l'ajuda tècnica de drons i càmeres tèrmiques. A les granges, un dels aspectes que redueix el risc d'incendi és que els femers estiguin impermeabilitzats amb superfície plàstica o de ciment. La normativa, el decret 153/2019 sobre la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes, ja ho requereix tot i que no específicament per aquest motiu sinó per evitar la contaminació dels sòls i aigües subterrànies per nitrats.
En canvi, existeixen els dipòsits temporals d'excrements que molts pagesos acumulen als conreus per escampar després com a adob i que són encara «més perillosos», com ha recordat Garcia, «perquè estan al camp, prop de marges agrícoles i de vegetació». Entre altres, els dipòsits de fems al camp han de tenir una temporalitat. No es poden acumular més de tres mesos perquè d'aquesta manera disminueix el risc que es produeixin combustions. També es limita la quantitat del cúmul, a cent tones, i les distàncies que cal mantenir per respectar nuclis urbanitzats aïllats, carreteres o cursos d'aigües. Però els Agents Rurals han recomanat també als pagesos i ramadersque es creïn franges de seguretat sense vegetació de 25 metres, com a mínim, per allunyar-los de zones forestals o que les bases d'aquests dipòsits no es facin amb elements que incrementen el risc de combustió, com pot ser la palla.
La inspecció a la Ribera d'Ebre s'ha fet en una quinzena de dipòsits i es promourà els pròxims mesos, primer a la Terra Alta, i també al Baix Ebre i al Montsià, on també s'han identificat «zones vulnerables». «Es parla amb els pagesos i es fa amb una funció pedagògica, d'anàlisi de risc, perquè es compleixi la normativa i per evitar que es torni a repetir el que va passar a la Ribera d'Ebre», ha resumit el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre. Des del Departament han agraït la col·laboració dels ramaders i la «bona resposta» que han tingut.