El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amaguen molts més vestigis de l'època romana dels que acostuma a anomenar quan en fa llista. Queden muralles, amfiteatres, aqüeductes, el Circ. Queden pedreres, vil·les senyorials, escultures i mosaics. Queden inscripcions, queda fins i tot la xarxa de clavegueram. En queden moltíssimes coses. I, entre totes elles, un patrimoni vivent, natural, que en molts casos també arriba als 2.000 anys. La demarcació de Tarragona, gràcies a les comarques ebrenques, és un dels grans 'magatzems naturals' d'oliveres mil·lenàries de tot l'Estat.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Argument mediambiental i turístic de primera magnitud, aquestes oliveres es concentren especialment al triangle fronterer entre la cantonada sud de Catalunya, la cantonada nord del País Valencià i la cantonada est d'Aragó, en la coneguda com a 'regió de la Sènia', on hi ha registrades gairebé 5.000. Això regala a les Terres de l'Ebre el seu tradicional i emblemàtic paisatge d'oliveres i oliveres. La gran part d'elles es troben a la comarca del Montsià i, només al municipi d'Ulldecona (el punt de major concentració) es poden comptar més de 1.000 exemplars. Un patrimoni natural, però, que es troba des de fa uns anys en un punt de risc majúscul. Per què?
I. La venda massiva d'oliveres es converteix en un cas d'espoli a la terra
En els darrers anys, la comercialització i extracció d'aquestes oliveres ha estat habitual en no estar protegides per cap normativa legal catalana. Cada cop més propietaris i agricultors no poden fer front al manteniment d'aquests exemplars històrics en els seus terrenys, alhora que cada cop més intermediaris han vist un forat de mercat en auge on poder-les vendre com a producte de luxe. No és gens estrany veure grans grues arrencar centenars d'oliveres al Montsià. «Durant aquests últims anys ja s'han pres més de mil exemplars: si continua aquest ritme, en pocs anys ja no en quedarà ni un!», denunciava fa uns mesos l'advocat tarragoní Paco Zapater.
II. Una recollida de signatures acaba en proposta de llei socialista
El mateix Zapater va engegar al març una exitosa recollida de més de 100.000 signatures per posar límits legals que obliguin a frenar l'espoli de les oliveres. A proposta del PSC, el Parlament va articular uns mesos després una proposta de llei per protegir-les on explicita la prohibició rotunda de «l'extracció, el trasplantament i la comercialització» de les oliveres mil·lenàries sota amenaça de multes de 500.000 euros. La proposta comptava, a grans trets, amb suport polític suficient per avançar. El problema obre una via de solució política.
III. El sindicat Unió de Pagesos encén les alertes: «Tindrà un efecte pervers i contraproduent»
Quan comença a prendre forma la proposta del PSC, el sindicat agrícola Unió de Pagesos alça el to per demanar que s'aturin les rotatives. Detecten una sèrie de mancances al projecte legislatiu que acaba de néixer, que passen per dues grans branques. La primera és un efecte contrarellotge: l'arrencada es torna massiva i s'accentua abans que les sancions esdevinguin una realitat. I, d'altra banda, l'obligació de mantenir les oliveres comportarà unes despeses de manteniment extra que, si els agricultors no poden pagar, es traduiran en l'abandonament d'aquestes terres d'oliveres. El problema es complica.
IV. Què volen els pagesos? Una llei voluntària i un ajut econòmic compensatori
El sindicat Unió de Pagesos afina les seves reivindicacions. Troben les multes «desproporcionades», denuncien «desconeixement del mercat agrícola» per part dels legisladors i reclamen un ajut econòmic addicional per fer front als sobrecostos de manteniment i els lucres cessants —els diners que deixarien de guanyar en cas de desfer-se de les oliveres—. Els sembla intolerable que la llei no prevegi cap contraprestació concreta per a la pagesia a canvi de l'obligació de mantenir les oliveres mil·lenàries. En Comú Podem, la CUP i el PSC fan seves aquestes reclamacions pageses i demana una moratòria per aturar amb urgència el repunt de l'espoli.
V. El Parlament aprova la moratòria provisional: i ara, què?
Aquest dijous, 11 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar aquesta proposta de moratòria amb els vots a favor d'aquests tres grups polítics i l'abstenció de tota la resta, per tal que el Govern l'efectuï —amb la seva abstenció, el Govern no s'hi ha oposat—. És a dir, un període de gràcia temporal fins a trobar una alternativa eficaç: retorn a la casella de sortida. La voluntat de solucionar el problema per la via política hi és, les reivindicacions pageses també. No hi ha calendaris ni terminis, i el Montsià cada cop té menys oliveres mil·lenàries. Després d'uns mesos de corbes, tot torna al punt d'inici.
El remei, doncs, ha estat pitjor que la malaltia i només ha aconseguit accentuar el greu espoli que ja es venia produint a les Terres de l'Ebre. La via de consens passa per reelaborar la proposta legislativa fins a obtenir els suports suficients per començar a caminar però, a cada dia que passa, el patrimoni vivent que suposen aquests arbres és més prim. La queixa de l'espoli ha entrat per la porta gran del Parlament, però la crisi de les oliveres mil·lenàries tarragonines segueix lluny de resoldre's.