Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

L'Estat encara estudia possibles responsabilitats jurídiques de l'exconcessionària del Castor

La ministra per a la Transició Ecològica assumeix que les reclamacions dels bancs per la indemnització es resoldran als jutjats

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant la seva visita a Deltebre | ACN

 

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha admès que els serveis jurídics de l'estat espanyol segueixen estudiant si l'exconcessionària del Castor, filial de l'empresa ACS de Florentino Pérez, té responsabilitats en la fallida del projecte. En el decret d'octubre de 2014 pel qual extingia la concessió i indemnitzava ACS, el govern espanyol es va donar deu anys per poder reclamar.

Ribera, en una visita al delta de l'Ebre a Riumar, a Deltebre (Baix Ebre), també ha donat per assumit que el litigi amb els bancs, que reclamen el retorn del crèdit de 1.350 milions d'euros —a més d'interessos i demores— per pagar Escal UGS, s'acabarà resolent als tribunals.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Responsabilitats jurídiques «complicades»

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que les responsabilitats jurídiques sobre la fallida del Castor seran complicades i complexes de determinar, davant d'un projecte «desafortunat» amb vint anys d'història. «Desfer vint anys d'història no és tan senzill quan hi ha hagut tants actors i tants nivells d'intervenció jurídica al llarg el temps però cal veure com estan les coses», ha assegurat la ministra.

Segons Ribera, l'operació financera amb el BEI (Banc Europeu d'Inversions) amb què es va poder tirar endavant el projecte Castor, «explica part de les qüestions» que s'estan investigant però «dificulta la línia jurídica de recuperació de costos» que el mateix Tribunal Constitucional ha plantejat. «No tinc una resposta perquè no n'hi ha una de fàcil ni òbvia. Si existís, els serveis jurídics ja haurien actuat», ha afegit la ministra.

Segellar els pous de manera immediata

Ribera ha ratificat que el segellament dels pous del magatzem de gas submarí del Castor s'ha de fer de manera immediata, i que es tracta d'una operació «tècnicament complexa però sense risc, si es fa bé». «No té sentit mantenir-lo per 'per si de cas' i optem per desmantellar-lo i taponar-lo definitivament», ha insistit.

Ara bé, la ministra ha apuntat que caldrà veure com es fa el desmantellament de la plataforma marina i les instal·lacions terrestres. «Caldrà veure fins on n'hi ha prou amb el tamponament i de quina manera es poden seqüenciar les fases i es pot fer el procés amb compte. Tenim clar que s'ha de fer el taponament quan abans es pugui el segellament», ha afegit.

També ha assegurat que els bancs intenten recuperar «amb accions legítimes», una despesa que van cobrir —la indemnització a l'exconcessionària del Castor— i ha deixat la resolució en mans dels tribunals. «No hi ha una voluntat clara per part del parlament sobre com resoldre aquestes qüestions i hi estem treballant», ha dit.

Imatge de la ministra Ribera i l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, a les passarel·les de Riumar | ACN

 

Estratègia integral per al Delta

La ministra per a la Transició Ecològica ha visitat aquest dilluns el delta de l'Ebre. En concret la zona de la urbanització Riumar de Deltebre, al Baix Ebre, i les noves passarel·les d'accés a la platja. Allí Ribera ha defensat que el Delta necessita una estratègia integral de preservació.

«La pèrdua de la línia de costa posa de manifest que el canvi climàtic és una realitat, però també cal treballar bé amb els ecosistemes per trobar dinàmiques i infraestructures naturals que afavoreixen la resiliència d'aquestes zones», ha defensat.

Ribera ha assegurat que el govern espanyol treballa a desplegar un conjunt d'actuacions respectuoses i integradores per millorar la capacitat de defensa del Delta i ha traslladat «la convicció» del govern espanyol per establir una «estratègia completa», que vagi més enllà d'accions parcials.

«Espanya no es pot permetre el luxe de posar en risc un espai tan singular i ric com és el delta de l'Ebre», ha defensat. La ministra també ha lamentat que en els últims anys no s'hagin desenvolupat polítiques amb una visió de conjunt, que ara ja es treballen, amb base al coneixement científic i la participació i el debat social dels agents de la zona.