Durant la sessió del judici del procés independentista del passat 28 de març, un caporal de la Guàrdia Civil que treballava a Gandesa (Terra Alta) durant la tardor del 2017, va relatar que aquells dies hi va haver diversos «actes de fustigament» a la caserna de la policia militar que hi ha al municipi.
Concentracions amb tractors, crits i pintades
L'agent va explicar que hi va haver nombroses concentracions i «actes de fustigament» davant de la caserna, una d'elles, ha explicat, amb la participació d'entre «quinze o vint tractors o altra maquinària agrícola». En algunes concentracions, va dir, els manifestants cridaven 'Boti, boti, boti, espanyol qui no boti' o cantaven Els Segadors, i que també es van sentir crits com «assassins» o «fills de puta».
El caporal de la Guàrdia Civil va afegir que a la caserna hi ha deu habitatges i que «per a les famílies no és agradable sentir que al pare o al marit els estan impedint el pas perquè hi ha una manifestació». De fet, va dir que durant les concentracions, alguna de les quals va durar uns 25 minuts, no era «ni possible ni aconsellable» sortir de la caserna.
A més a més, a preguntes del fiscal, va relatar que el 24 de setembre dues persones «encaputxades», que «no es van poder identificar», van fer una pintada al mur de la caserna amb la inscripció 'Votarem'.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Marchena interromp les preguntes de la defensa
Com ja és habitual al judici dels fets de la tardor del 2017, el magistrat del Tribunal Suprem va interrompre l'interrogatori de les defenses en diverses ocasions; en aquest cas concret, a les preguntes de l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde.
D'aquesta manera, quan l'advocat dels líders independentistes va preguntar al caporal si tenia «alguna dada» que pogués relacionar els autors de la pintada al mur de la caserna amb la ideologia independentista; Manuel Marchena va interrompre l'interrogatori exigint que «no pregunti sobre la ideologia de la persona que feia la pintada, no té cap mena d'interès».
Per la seva banda, el caporal va afirmar que les imatges probatòries d'aquest fet, no les van donar a ningú perquè «ningú les va demanar».