El sumari de la investigació dels atemptats de Barcelona i de Cambrils del passat 17 d'agost aporta novetats importants pel que fa al pas dels terroristes de Ripoll per les comarques de Tarragona. El jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha aixecat parcialment el secret de sumari i ha permès a les parts tenir accés a informació que fins ara havia estat sota secret.
Entre altres documents, els informes que els Mossos d'Esquadra dedicats a la lluita antiterrorista, la Comissaria General d'Informació, van fer després d'interrogar a persones que havien tingut relació amb els terroristes. Dos dels terroristes es van empadronar a Alcanar –tot i estar en un pis ocupat— i van cobrar ajuts públics tot i que van viure en un xalet ocupat il·legalment. Al cap de poc temps es van donar de baixa del padró i tot i tenir referències en bases de dades policials de controls policials antiterroristes, ningú els va investigar. Què va fallar?
Es van empadronar al xalet ocupat
Dels informes que s'han conegut aquesta setmana cal tenir en compte el que els Mossos van fer sobre l'estada de dos dels terroristes a Alcanar. Segons consta en la documentació aportada per la policia catalana al jutge que porta el cas, Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta a la Rambla, i Youssef Aalla, mort en l'explosió del xalet, s'havien instal·lat en aquesta construcció ocupada de manera il·legal més d'un any abans dels atemptats i fins i tot s'hi van empadronar per poder optar a ajuts públiques. Els dos surten fotografiats en el mòbil que es va trobar sota les runes del xalet.
Va ser l'abril de 2016 quan Abouyaaqoub es va presentar a les oficines del Consell Comarcal del Montsià per demanar informació per poder-se empadronar al xalet que havien ocupat a la urbanització Montecarlo de la platja d'Alcanar. La intenció era poder també optar a ajuts socials en empadronar-se al municipi. Després d'una visita de tècnics del Consell Comarcal, on també van trobar Youssef Aalla, un altre dels terroristes, es va fer un informe per detallar la petició que havien fet d'ajuts socials els dos joves que s'havien instal·lat en aquest xalet.
Van rebre ajuts socials d'Alcanar
Segons detalla l'informe que la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra va fer de la situació dels dos terroristes a Alcanar, consta que van estar empadronats durant tres mesos al municipi, tot i que no quedar clar com van poder fer els tràmits si van ocupar il·legalment el xalet. Fins i tot, quan tècnics socials van visitar el pis van veure que no hi havia cap mena de mobles ni tampoc roba dels dos homes que asseguraven viure-hi, però no van interpretar-ho com una anomalia i no se'n va informar la policia. L'endemà de la visita dels serveis socials, els dos terroristes van formalitzar l'empadronament, un dels requisits per poder rebre ajuts socials.
Durant els tres mesos que van estar empadronats al xalet que després es va convertir en el pis franc des d'on van organitzar els atemptats frustrats del 20 d'agost, i segons detallen els Mossos d'Esquadra en el seu informe, els dos terroristes van rebre ajuts socials per alimentació. Les ajuts les van aconseguir via la gestió que havien fet els joves al Consell Comarcal del Montsià i a l'Ajuntament d'Alcanar. Fins i tot van deixar els seus currículums a l'ens comarcal per ser inclosos en la borsa de treball de la comarca.
Després van desaparèixer però ningú els va investigar
Al cap de tres mesos, just un any abans dels atemptats, es van donar de baixa del padró i van desaparèixer dels registres municipals i van deixar de cobrar les ajuts que van rebre durant aquest temps. Però no van deixar el xalet. Abouyaaqoub i Aalla estaven referenciats en diversos controls antiterroristes de la Policia Nacional i dels Mossos, tal com consta a l'Argos i ha pogut saber TarragonaDigital, una base de dades policial. Tot i això, i que havien estat en un pis ocupat il·legalment, que s'hi havien empadronat —a molts quilòmetres de casa seva, a Ripoll— i que no tenien cap ofici conegut, no va fer saltar les alarmes a ningú. Ni als serveis socials ni tampoc als investigadors dels Mossos.
Les visites de gent van anar augmentant i durant els mesos abans dels atacs de Barcelona i de Cambrils el xalet d'Alcanar es va convertir en el pis franc des d'on els terroristes van fabricar els explosius per l'atemptat que tenien previst pel 20 d'agost. La deflagració del xalet i la mort del líder intel·lectual dels atacs, l'imam de Ripoll, va truncar els plans i va fer actuar els terroristes amb improvisació aquella tarda del 17 d'agost a Barcelona i de matinada a Cambrils.
Què cal per empadronar-se a Alcanar?
Si una persona es vol empadronar a Alcanar, ho té fàcil. Fàcil si té els documents que es demanen per fer el tràmit, clar. Segons es detalla a la pàgina web del consistori d'aquest municipi del Montsià cal que l'interessa presenti un document que acrediti la seva identitat —DNI, passaport, etc.— i també un document que acrediti que es pot viure al domicili al qual et vols empadronar: El títol de la propietat, un contracte de lloguer o l'autorització signada pel propietari, que hauria d'adjuntar també un títol de propietat i la còpia del DNI del propietari.
Si bé l'informe policial dels Mossos d'Esquadra entregat al jutge que porta el cas detalla que els dos terroristes es van empadronar al xalet ocupat, segons les normes del mateix ajuntament, això no hauria estat possible. Per tant, s'entén que van aconseguir l'empadronament de manera irregular. Els tècnics que van declarar davant dels Mossos també van explicar que els Younes Abouyaaqoub i Youssef Aalla van reconèixer davant d'ells que estaven ocupant el xalet de manera il·legal i que si bé tenien intenció de quedar-se força temps, si el propietari els denunciava, marxarien. En la visita dels serveis socials van detectar que havien punxat la llum del carrer i que l'aigua l'agafaven de fonts properes. Però igualment, i segons l'informe dels Mossos, algú els van empadronar.
TarragonaDigital.com ha demanat informació relativa a aquest cas a l'Ajuntament d'Alcanar i al Consell Comarcal del Montsià. La regidora de serveis socials del municipi i, alhora, presidenta del Consell Comarcal, Carme Navarro, ha declinat explicar com es van poder empadronar al municipi. Navarro ha assegurat que es tracta d'un «procediment tècnic i no polític» i «no excepcional».