L'any 1992, la desaparició de tres joves a Alcàsser ― Toñi, Miriam i Desirée — va commocionar a tot el país. La cobertura del cas per les grans televisions nacionals, el seu mediàtic i controvertit judici o la lluita dels seus pares per trobar a les joves després de 75 dies desaparegudes, són alguns dels punts més importants del documental estrenat el passat divendres a Netflix i anomenat 'El caso Alcàsser'.
La mini sèrie, de cinc capítols de duració, ha estat produïda per 'Bambú' i mostra els punts claus de l'assassinat de les joves, la seva cerca, el tractament que van fer els mitjans de comunicació sobre el cas i els dubtes sobre Antonio Anglés i Miguel Ricart, únics acusats del crim. En aquesta última part és en la qual el documental posa més èmfasi, mostrant les incògnites més importants de la investigació i crenat noves preguntes, fruit dels testimonis.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
El nombre d'implicats en el crim
'El Confidencial' ha estret alguna de les preguntes més freqüents que s'han pogut generar després de la visualització del documental, una d'elles i la més important és si hauria una tercera persona implicada en el crim, o inclús més. Actualment, Antonio Anglés i Miguel Ricart són els únics acusats del segrest, assassinat i violació de les tres joves.
En el cas de Ricart, és l'únic condemnat, amb 170 anys de presó, ja que Anglés es va fugar i des de llavors se li ha perdut la pista. A més, el seu nom consta en la Interpol com un dels delinqüents més buscats.
El pare de Miriam, Fernando García es planteja al documental si els dos acusats van poder realitzar el crim ells sols. La font d'aquest dubte és que es van trobar set pels de diferents persones a la catifa en la qual estaven embolicats els cadàvers. García també destaca els tres bocates que els segrestadors van comprar després de violar a les víctimes i abans de desfer-se dels cadàvers.
L'organització darrera del crim
Connectada amb la qüestió anterior, cal destacar la teoria que es va estendre sobre que els condemnats pels assassinats formessin part d'una organització de poderosos polítics i empresaris que utilitzaven a delinqüents com a caps de turc.
El periodista expert en crònica negra Juan Ignacio Blanco ha acabat concloent que «hi ha una xarxa de persones que es reuneix per realitzar orgies sàdiques on es realitzen autèntiques aberracions, darrere d'elles hi ha una persona que paga entre 15 i 20 milions de pessetes per matar a la víctima, i altres inclús arriben a pagar més per quedar-se alguna part del seu cos com a trofeu, generalment les mans», en relació a què un dels cossos va aparèixer amb una mà amputada.
Destrucció i falsificació de les proves
Un dels aspectes més destacats durant el mediàtic judici va ser, segons la defensa, la falta de proves contundents que relacionessin els acusats amb el crim, més enllà de la confessió de Miguel Ricart, qui va fer un relat que posteriorment va anul·lar, afirmant que s'havia produït sota tortures.
No va ser l'únic que va crear dubtes sobre el que havia succeït, el doctor Luis Frontela, encarregat de realitzar una segona autòpsia als cadàvers, va posar en qüestió el procediment realitzat pels forenses valencians: «Totes les lesions i dades d'interès les van treure del mig. Van rentar els cossos abans de donar-me'ls i van fer desaparèixer les mostres que havien extret en la primera autòpsia perquè el segon perit no les pogués veure».
Davant aquests fets Juan Ignacio Blanco va arribar a afirmar a Telecinco que el ministre d'Interior de l'època, José Luis Corcuera, «va fer autòpsies acordades o bé manipulades». Blanco ha arribat a assegurar durant el documental que «tot ha estat un muntatge, que la Guàrdia Civil ha falsejat proves».
L'existència d'una cinta incriminatòria
El propi Juan Ignacio Blanco, investigador de la major part de les teories alternatives del cas, revela al tram final del documental l'existència d'una suposada cinta de vídeo en la que es pot veure a homes de poder realitzant talls, una vegada i una altra, a les tres noies mentre aquestes estan lligades.
Blanco relata al documental que va rebre «una trucada a les quatre de la matinada. Era el cura d'Alcàsser. Em va trucar per dir-me que, sota secret de confessió, li havien fet arribar una cinta de vídeo que havíem de veure. Vaig anar a recollir-la i la vam visionar a casa d'un germà de Fernando García. Els tres vam veure a diversos homes molt coneguts realitzant talls a les tres joves».
Blanco no ha volgut ensenyar les imatges al documental, assegurant que les reserva com a prova de què totes les seves teories eren certes. En canvi, el cura i Fernando García desmenteixen el relat explicat pel periodista.
El parador d'Antonio Anglés
Una altra de les qüestions més destacades és on està Antonio Anglés, o si realment segueix amb vida després d'haver passat 26 anys dels assassinats. Quan van aparèixer els cossos sense vida de les tres joves, immediatament, la policia va assenyalar com a principals sospitosos a Miguel Ricart i Antonio Anglés. El primer va ser detingut, però Anglés va escapar per les teulades de les cases contigües al seu habitatge segons abans que arribés la policia.
L'últim que se sap és que va arribar a l'estació de València i va viatjar fins a arribar a Portugal, on la policia va estar a punt d'atrapar-lo, però es va pujar en un vaixell com a polissó camí a Irlanda. Inclús dins del vaixell va ser retingut un temps, però va acabar escapant tirant-se per la borda. Ara, no se sap si es viu o mort, i en cas afirmatiu si segueix dins del país o no.
D'aquesta manera, el documental 'El caso Alcàsser' dóna llum sobretot el que va succeir la fatídica nit del 13 de novembre de 1992, però alhora, crea noves incògnites o fa ressaltar amb més força antigues teories que s'havien donat per falses.
També et pot interessar...
- Netflix emetrà un documental sobre l'assassinat de les tres amigues d'Alcàsser
Un forense, sobre el crim d'Alcàsser: «Dos pèls no eren dels inculpats»